Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics combinats per aminoàcids formats per una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino.
Molts dels enllaços que formen una cadena polipeptídica permeten la lliure rotació dels àtoms que uneixen, la qual cosa confereix a l'esquelet de la proteïna una gran flexibilitat. Per tant, qualsevol molècula proteica pot, en principi, adoptar un nombre il·limitat de formes diferents (conformacions). No obstant això, la majoria de les cadenes polipeptídiques es pleguen adoptant una sola conformació particular. Això és a causa del fet que els esquelets dels diferents aminoàcids, a manera de cadenes laterals de la cadena principal, s'associen entre si i amb l'aigua formant diversos enllaços no covalents febles. Sempre que les cadenes laterals apropiades es trobin en posicions crucials en la cadena, es desenvoluparan importants forces que fan que una conformació particular sigui especialment estable. Trobem diferents tipus de estructures proteïques, que son les següents:
És comuna a totes les proteïnes i és la seqüència lineal d'aminoàcids que la integren; és a dir, indica els aminoàcids que la formen i l'orde en què es troben units. És l'estructura més senzilla i, tanmateix, la més important, ja que determina la resta de les estructures proteiques amb nivells superiors d'organització.
És la disposició espacial que adopta la seqüència d'aminoàcids o estructura primària a fi de ser estable, i és una conseqüència directa de la capacitat de gir que tenen els carbonis α dels aminoàcids. Els models més freqüents són l'α-hèlix i la conformació β o làmina plegada.
L'estructura terciària de les proteïnes, especialment de les que tenen un pes molecular elevat, està constituïda per diversos dominis o unitats compactes de 50 a 300 aminoàcids connectades a través de l'esquelet polipeptídic.
Encara que moltes proteïnes estan formades per una única cadena polipeptídica, també n'hi ha moltes que estan constituïdes per més d'una subunitat o protòmer. L'estructura quaternària fa referència a aquesta associació de protómers per constituir la proteïna biològica activa. Els protòmers es poden unir dèbilment entre si mitjançant enllaços d'hidrogen o forces de Van der Waals, i de vegades, tot i que no és habitual, aquesta unió es pot establir mitjançant ponts disulfur.
Dur a terme una dieta vegana no implica un dèficit proteic, encara que seria necessari augmentar el consum de proteïnes de 0,8g/kg/dia a 1-1,1g/kg/dia, i tindre una bona complementació de proteïnes.
•Consumir durant el dia de tots aquests grups d’aliments:
–Cereals
–Llegums
–Fruits secs i/o llavors
•Evitar els aliments superflus
–Una dieta vegana no implica que sigui saludable, molts aliments superflus poden formar part d’una dieta vegana:
-Sucre, llaminadures, sucs, refrescs, patates xips, aperitius salats, brioixeria casolana o industrial vegana.
Alguns exemples de aliments proteics per vegans son:
*Hem de tindre en compte que a l'hora de menjar fruits secs hem de tindre en compte la quantitat de lípids.
La quantitat de proteïnes que s'han d'ingerir en una dieta omnívora han de ser 0,8g/kg/dia. Cal destacar que les proteïnes animals tenen millor absorció que les proteïnes vegetals. Alguns exemples de proteïnes animals podrien ser: