L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra. Representa l'1% del volum del planeta. Està constituïda per minerals que s'agrupen i formen roques. És discontínua a causa del fet que té plaques tectòniques que es mouen. És molt dinàmica amb una gran activitat geològica. Té un gruix variable d'entre 5 i 33 km de mitjana.
El mantell superior (o mantell extern) s'inicia a la Mohorovicic, que està a una profunditat mitjana de 6 km sota l'escorça oceànica i a una profunditat mitjana de 35,5 km sota l'escorça continental, encara que pot assolir profunditats superiors a 400 km a les zones de subducció.
El mantell inferior (o mantell intern) s'inicia a prop dels 650 km de profunditat i s'estén fins a la discontinuïtat de Gutenberg, situada a 2.700-2.890km de profunditat, en la transició al nucli. El mantell inferior està separat de l'astenosfera per la discontinuïtat de Repetti, essent doncs una zona essencialment sòlida i de molt baixa plasticitat.
El nucli extern de la Terra és una capa líquida d'uns 2.266 quilòmetres d'ample composta de ferro i níquel que es troba damunt del nucli intern sòlid i a sota del mantell. El seu límit exterior es troba a 2.890 quilòmetres de profunditat. La transició entre el nucli intern i extern es troba a aproximadament 5.150 km de profunditat.