Ecosistema: el bosc

El Pla General de Política Forestal divideix Catalunya en 8 regions forestals, en un intent d'adequar les característiques dels boscos i del territori als límits comarcals. En aquesta sèrie de publicacions de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC), regions forestals i comarques han estat els àmbits normals de referència. Aquest desè i últim volum de la sèrie afegeix altres tres àmbits de referència, les vegueries, les demarcacions i Catalunya, amb el doble objectiu de donar una visió de conjunt dels boscos del país i de permetre la comparació amb altres fonts d'informació.

Les espècies amb més fulles per unitat de superfície de sòl són per aquest ordre: l'avet, el castanyer (aquesta espècie representa un cas particular per tractar-se de plantacions fustaneres de torn relativament baix) i el faig. Es tracta d'espècies que tenen fulles des de la part superior de la capçada fins força cap avall, fulles que toleren bé l'ombra. Per això aquestes espècies poden créixer a l'ombra de qualsevol altra espècie (i en créixer generen un ombra que elimina l'espècie competidora). Aquesta immensa quantitat de fulles al vol del bosc fa molt difícil la presència d'altres espècies a sota, amb la qual cosa en aquests boscos acostuma a haver-hi pocs arbusts al sotabosc. Segueixen pel que fa a aquest índex d'àrea foliar el roure de fulla gran, l'alzina i el roure martinenc. A l'ombra d'aquestes espècies no poden viure-hi d'altres espècies arbòries forestals, però sí les tres esmentades més amunt.