Embedded Files
Les cèl·lules vegetals són molt diferents de les cèl·lules dels organismes que pertanyen als altres eucariotes. Els principals caràcters distintius són:
Un gran vacúol central, envoltat d'una membrana (el tonoplast), que manté la turgència de la cèl·lula i controla els intercanvis de molècules entre el citosol i la saba. Aquests vacúols serveixen de galledes de les escombraries a les cèl·lules vegetals, al final de la vida de la cèl·lula, aquests vacúols ocupen el 90% de l'espai cel·lular.
Una paret pectocel·lulosica feta de cel·lulosa i de proteïnes i, en molts casos, de lignina dipositada pel protoplast fora de la membrana cel·lular. Es diferencia clarament de la paret cel·lular dels bolets, feta de quitina, i dels procariotes, feta de peptidoglicans.
Els plasmodesmes, als porus de la paret cel·lular, que permet a cada cèl·lula vegetal comunicar amb les cèl·lules adjacents. Aquest sistema és diferent de la xarxa d'hifes present en els bolets.
Els plastidis, en particular els cloroplasts que contenen la clorofil·la, aquest pigment que dóna a les plantes el seu color verd i que intervé en el procés de la fotosíntesi.
L'absència de centríols que són presents a les cèl·lules animals.
Com les altres cèl·lules eucariotes, les cèl·lules vegetals posseeixen típicament un nucli, que conté l'essència de l'ADN cel·lular, i dels mitocondris, les «fàbriques» de la cèl·lula. Tanmateix, certes parts dels teixits d'una planta viva moren de manera selectiva per ser útils a la planta i no consumir nodriments.
Page updated
Report abuse