Factors abiòtics d'un ecosistema

Són tots aquells que constitueixen les característiques fisicoquímiques d'un ecosistema. Aquests factors estan en constant relació amb els factors biòtics ja que permeten la seva supervivència i creixement.


LA TEMPERATURA

La vida activa és possible entre uns quants graus sota zero, i uns 50ºC. Entre les adaptacions a la temperatura cal esmentar dues estratègies: la dels animals capaços de mantenir la temperatura corporal o animals homeoterms, i la dels que no la poden mantenir constant o animals poiquiloterms.


Els animals homeoterms suporten el fred perquè s’aïllen mitjançant el pèl (mamífers), cap de greix sota la pell (mamífers marins), plomes (ocells)... Davant la calor responen amb hàbits crepusculars (matutins o vespertins)


Els animlas poiquiloterms tendeixen a allunyar-se al màxim del fred amagant-se sota terra o en refugis i reduint el metabolisme tant com poden durant ’hivern. Davant la calor responen com els homeoterms, amb hàbits crepusculars o nocturns, com les serps del desert, o estirant molt les potes com fan els insectes i els llangardaixos dels deserts càlids.


LA LLUM

Influeix decisivament en la distribució dels éssers vius. En el cas de les plantes terrestres provoca una distribució estratificada que arriba a la màxima expressions en les selves o boscos tropicals.


LA HUMITAT

La de l'aire és el vapor d'aigua que hi ha a l'aire atmosfèric.


La humitat absoluta és la quantitat total de vapor d'aigua que hi ha a l'aire, i s'expressa en g/m3.

La humitat relativa és la relació entre la humitat absoluta i la màxima humitat possible en les mateixes condicions de pressió i temperatura.


FACTORS NO CLIMÀTICS

Factors que no influeixen en el clima


SALINITAT

És la concentració de sals minerals dissoltes


  • Osmosi: És un fenomen físic que es produeix quan dos dissolucions de diferent concentració estan separats per una membrana semipermeable.o

  • Poiquilosmòtics: Si varia la salinitat del medi ambient, també varia la salinitat del seu medi intern, i superat l’interval de tolerània, moren. Com que aquest interval és estret, aquests organismes només poden viure en ambients de salinitat estable. S’anomenen organismes estenohalins. Les algues i la major part dels invertebrats són poiquilosmòtics, per tant estenhalins.

  • Homeosmòtics: organismes que presenten adaptacions per regular la sal interna, algunes espècies homeosmòtiques són clarament eurihalines, és a dir suporten grans canvis de salinitat, per exemple l’anguila i el salmó.