Els ecosistemes terrestres són molt variats, cadascun és únic. De tota manera, per a poder-los reconèixer millor, s'acostumen a separar en els següents grups:
Sabana:
Una zona àrida, comú al continent africà.
Selva tropical:
Boscos humits, freqüents a l'Ecuador. Precipitacions habituals.
Desert:
Zona molt àrida, amb escasetat d'aigua i vegetació. Freqüents als tròpics.
Bosc mediterrani:
Boscos amb el clima característic del Mar Mediterrani. Són la imatge de boscos que acostumem a tenir.
Praderies i estepes:
Grans planúries. Poces precipitacions i pocs arbres. Estrat herbaci abundant.
Bosc caducifoli:
Bosc abundant a Europa i als Estats Units. Vegetació de colors més càlids. Els seus arbre perden les fulles a l'hivern.
Taigà:
Boscos situats al nord d'Europa i Amèrica. Freqüenten coníferes.
Tundra:
Planúries situades al nord del Canadà i Rússia. És habitual la neu.
Els ecosistemes aquàtics també són variats:
AIGUA DOLÇA:
Rius:
Són masses d'aigua dolça amb terra als costats. Freqüenten peixos i aus. A vegades, animals d'ecosistemes terrestres venen a nudrir-se.
Aiguamolls:
Grans masses d'aigua. Vegetació abundant i molta humitat
Llacs:
Zones d'aigua estancades, amb vida molt variada i no gaire profunditat.
AIGUA SALADA:
Oceà:
Gegantines mases d'aigua. Un ecosistema al medi aquàtic on, tot i que potser no hi ha roques o esculls aprop, hi ha una gran diversitat. Hi ha també molts tipus de mars i oceans diferents, pel que factors com la temperatura o la salinitat són vitals.
Abisme:
Zona més profunda de l'oceà. Animals molt extranys.
Àrtic:
Zones d'aigua molt freda, situades al pol nord. Animals grans i greixosos, per suportar les baixes temperatures i l'escasetat d'alimens.
Costa:
Zones d'aigua amb molt poca profunditat. Hi ha costes rocoses, de sorra i de molts altres tipus, pel que són molt variades.
Escull:
Zones d'aigua on són freqüents els coralls, creant barreres molt riques en termes de biodiversitat.
