HISTÒRIA I DESCRIPCIÓ

L’agost de l’any 2000 va sortir publicat el primer número de la revista Talaia com a fruit de la creació del Centre d’Estudis Locals del Vilosell. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre formada bàsicament per gent amb arrels al municipi, però que només hi viu en temps de vacances.

L’objectiu fonamental d’aquest Centre d’Estudis ha estat sempre vetllar per la recuperació del patrimoni cultural del Vilosell. Compleix la tasca de recollir documents antics, fotografies, arxius, informació sobre personatges i fets històrics, cabanes de volta, etc. que atresorin els vilosellencs a casa seva o que es mantinguin guardats en alguna dependència de l’Ajuntament. La funció de la revista és esdevenir el canal de divulgació de tot aquest material, el posa a disposició de qui el vulgui consultar i informa de les troballes que configuren el patrimoni vilosellenc. És una revista essencialment historicocultural.

El nom de la publicació respon en certa manera a aquest esperit divulgatiu. Talaia és una torre des d’on es pot observar el camp, i aquesta idea de mirador és la que més els va convèncer. D’altra banda, el nom també respon a un topònim del terme del Vilosell i hi van establir la relació.

Talaia és una publicació anual i des dels inicis mai ha patit cap interrupció. Normalment, l’edició de la revista s’enllesteix els primers mesos d’estiu i es presenta al públic el segon cap de setmana d’agost, una setmana abans de la Festa Major. Enguany s’ha editat el número 23. La llengua de totes aquestes publicacions ha estat sempre el català.

Tots els números s’han editat en format paper i gairebé s’ha mantingut el mateix disseny des dels inicis. S’ha vetllat per la qualitat del paper i per la bona resolució de les fotografies de l’interior. Sempre s’ha publicat en blanc i negre, llevat d’un número que presentava un petit retrat de l’escut municipal i se’n volia ressaltar les característiques cromàtiques. Talaia vol simular un format antic, pel seu contingut històric, però no es vol ancorar en el passat sinó mirar cap al futur.

D’altra banda, on s’han produït alguns canvis ha estat en la distribució del contingut, el qual ha variat amb el transcurs dels anys i ha incrementat el nombre de pàgines. Els primers números contenien una “Presentació”, una “Primera part”, on es parlava de l’Arxiu Municipal; una “Segona Part”, que tractava el contingut de l’Arxiu de manera més específica; i finalment, una “Tercera Part”, on s’aplegaven les aportacions històriques i culturals dels diferents pobles de la comarca.

Els últims números d’aquesta publicació divideixen el seu contingut en dues grans seccions:

➤”Estudis i activitat de recerca”, exposa recerques del patrimoni municipal del Vilosell, o bé, de la comarca que s’han fet durant l’últim any.

➤”Cròniques i divulgació dels fons de l’arxiu”, recull diferents cròniques d’algun fet rellevant del municipi i també articles i textos redactats per divulgar els fons d’aquest Arxiu Municipal del Vilosell.

A banda del suport econòmic que ofereix l’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de manera més puntual i algunes poques vegades l’Institut Ramon Muntaner, és principalment amb la quota dels subscriptors que es finança aquesta publicació, ja que no inclou cap tipus de publicitat.

Talaia és una revista que es difon sobretot entre els socis, els qual l’adquireixen el mateix dia de la presentació o se’ls fa arribar al seu domicili. El primer número costava 650 ptes. (uns 4 € aprox.) i avui la subscripció anual és de 15 €.

Curiosament, en aquests vint-i-dos anys de Talaia el consell de redacció, que forma la junta de la revista, s’ha mantingut bastant estable des dels inicis. En canvi, i com és lògic, els col·laboradors, la majoria vilosellencs o relacionats amb la població, han anat canviant i la seva participació ha estat de vegades només ocasional. Els membres que formen la junta són Vicenç Aguado, qui n’assumeix la coordinació, Gabriel Cornadó, Josep M. Cornadó i Josep M. Vallès i Martí, aquest últim incorporat més tard. Els preocupa, però, que no hi hagi gaires candidats per al relleu generacional que més tard o més d’hora s’haurà de produir inevitablement.

El pas del format paper al format en línia és per a Talaia un projecte que encara ha de madurar. Fins al moment, té un compte de Facebook i de Twitter que no comparteixen publicacions de forma activa, però serveixen com a mitjà de difusió de la presentació de cada nou número i de comunicació amb els lectors i col·laboradors.

La revista del Vilosell és diferent de les altres publicacions de la comarca. Talaia centra la seva raó de ser en la recerca, l’estudi i la difusió del patrimoni històric. Aquesta especificitat capta un públic més aviat gran i amb interès per la història i la cultura, i costa d’atreure l’atenció del jovent o d’aquells que únicament busquin en les seves pàgines un simple passatemps.

Els punts en comú que Talaia comparteix amb la resta de revistes garriguenques és la dedicació i l’esforç que, de manera totalment voluntària, fan els seus integrants sense ser professionals del periodisme. En aquest cas concret, el seu compromís s’ha mantingut vint-i-dos anys, sense cap afectació durant el temps de la pandèmia, i expressen el desig de continuar en un futur.