Lo Clarí, La Granadella

FITXA TÈCNICA

HISTÒRIA I DESCRIPCIÓ

El setembre de 1999 apareix el número 0 de la revista Clarí, Portaveu de la Granadella. S’inicia la segona època, ja que seixanta-sis anys abans, el 1933, havia existit un altre Clarí a la Granadella que pretenia esdevenir portaveu de la comarca. Aquest primer intent va sobreviure només un any. El Clarí de finals del s. XX vol ser una publicació bimensual oberta a tots els granadellencs amb pretensions de ser la crònica i el dia a dia de la vila, de convertir-se en portaveu de totes les associacions i entitats locals i de fer passar una estona entretinguda als lectors.

L’any 2020 hi ha un canvi en la coordinació i s’actualitza el disseny. Comença la tercera època amb el número 79 i el nom Lo Clarí. L’esperit essencial de la revista es manté i s’afegeix un dossier central que aprofundeixi més en la informació, recuperi qüestions amb memòria històrica i/o en debati d’altres que siguin d’interès per als lectors. Es consolida la periodicitat trimestral dels darrers anys.

El nom de la revista és prou explícit Lo Clarí. Portaveu de la Granadella. Clarí és un instrument de vent semblant a la trompeta, però sense pistons i que servia per anunciar els pregons. Al marge superior dret de cada full senar de la revista apareix un petit dibuix d’aquest instrument.

Des de l’època més antiga, el 1933, la revista ha publicat sempre en català. Els canvis més importants que ha sofert han estat sobretot en el format i el disseny. En els últims números el paper és més gruixut i encara més la portada i contraportada, la impressió i les fotografies són de més qualitat, i si en les èpoques anteriors s’editava només en blanc i negre ara el color predomina en la majoria de fulls. Així mateix, la vintena de pàgines de l’inici s’ha dupliclat a gairebé la quarantena.

Al llarg de les tres èpoques i pel que fa al contingut Lo Clarí també ha experimentat variacions i, actualment, no només se centra en esdeveniments del poble sinó que també exposa temes generals que requereixen una certa profunditat i recerca. És per això que sovint per als temes centrals es demana la participació d’especialistes en alguns àmbits.

Les seccions que configuren els últims números de Lo Clarí són les següents:

“Editorial”

“L’Apunt”, espai de comentaris o de recuperació d’informació de manera breu i esquemàtica, en tres columnes.

“Dossier central”, exposició d’un tema amb profunditat.

“Safareig”, recull de fotografies que apareix al centre de la revista en forma de separador.

“Cultura”, denominador comú per a recollir totes les col·laboracions:

“La vida frívola”, Miquel M. Gibert ressenya alguns aspectes d’una obra literària.

“La prestatgeria del fons”, recomanacions de lectures per part de la biblioteca local.

“C.S.I. Les Velles”, redacció d’un capítol de la sèrie que porta aquest nom. Es demana als lectors que participin i proposin la continuació per al proper número.

“ De fit a fit”, Maria Gibert Espinós fa una aportació vinculada amb l’art.

“Cinema”, sinopsi i recomanacions de documentals, pel·lícules i sèries.

“Soplujos”, Ares Flix presenta elements patrimonials com les coves.

“La veu de les entitats”, apareix de manera esporàdica.

“CCOC” (Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya), exposa un tema vinculat a l’oli o a la seva promoció.

“La (contra)rèplica”, opinió personal que contradiu un tòpic.

A més a més, es reserva després del Sumari un petit apartat per als telèfons d’interès.

Els ingressos que es recullen de la publicitat sobre comerços i empreses locals, els que provenen del centenar de subscriptors, de la venda de la revista (4,5 euros), de la subvenció per part de la Diputació de Lleida i de l’ajuda de l’Ajuntament són les fonts de finançament d’aquesta revista que ja ha arribat al número 85.

Lo Clarí es publica en format paper i els subscriptors reben a casa cada exemplar, però també es pot adquirir a l’Ajuntament o al CCOC de la Granadella. Un cop passat el número es pot consultar en línia i també s’anima a la participació via xarxes com Facebook i Instagram, amb la voluntat d’arribar a un públic més jove.

Actualment, l’equip de redacció responsable de la revista està format per Montse Méndez, Oriol Martín, Judith Pardell i Xavier Franch. Després hi ha tota una llista de col·laboradors que de forma habitual o esporàdica participen en cada edició: Carla Barrull, Miquel M. Gibert, Gemma Pes, Jennifer Vidal, Ramon Farré, David Simó, Ramon Masip, Laia Manresa, Maria Gibert, etc. La majoria són granadellencs, de vegades, però, es demana la participació d’algun especialista forà.

Des del 1999 Lo Clarí ha aparegut ininterrompudament, només amb algun retard entre els números 78 i 79 (quan hi va haver la transició d’equip), i entre el 84 i 85 (per nous canvis interns en l’equip). L’afectació de la pandèmia ha estat lleu i no ha afectat la supervivència de la revista, ha repercutit en tot cas en la logística i el contacte entre els membres de l’equip.