HISTÒRIA I DESCRIPCIÓ

Els orígens de la revista El cargol cal cercar-los l'any 1974 i des de llavors ha passat per diverses etapes. L’actual és la quarta època.

L’any 1974, quan la dictadura ja donava les últimes fuetades, un grup de joves albinencs va decidir de fer una revista de caire local, on poder explicar les seves inquietuds i preocupacions i demostrar el seu interès per la cultura. D’acord amb els temps, la revista estava escrita tota en castellà, excepte alguns pocs articles en català, i tractava sobre diversos temes generals (caça, esports, agricultura, cinema, música, ecologia, etc.) i alguns de locals (festes, obres de construcció, compra de terrenys, entre d’altres).

El nom El cargol, que encara es manté, fa referència al fet que els albinencs i albinenques se’ls anomena cargols des de fa molts anys. L’origen d’aquesta simpàtica denominació es remunta a una llegenda local que pren com a motiu principal aquests invertebrats.

En un principi es va proposar una periodicitat mensual, després bimestral i al final va resultar trimestral. El preu de la subscripció era de 144 pessetes anuals (86,7 cèntims).

La impressió de la revista, que no arribava a les vint pàgines i era tota en blanc i negre, es realitzava per mitjà d’una multicopista, anomenada vietnamita, la qual exigia molta cura en els originals i molta precisió en la quantitat de tinta. La publicació es feia de manera clandestina, ja que no tenia dipòsit legal.

Tot plegat, una autèntica aventura que va mantenir els ànims i la il·lusió fins al núm. 32 corresponent al mes de maig-juny de 1977, quan es donava per finalitzada la primera etapa de la revista.

Tres anys més tard, el 1980, va aparèixer el núm. 33 d'El cargol. Demostrava la voluntat de reprendre el projecte; tanmateix, no va tenir continuïtat.

L’estiu de 1983 va tornar a aparèixer totalment renovada la revista albinenca amb el núm. 1 de la segona època corresponent al mes de juliol-agost. Alguns membres de l’antic equip de redacció impulsaven aquesta nova etapa amb un bon nombre de col·laboradors, la majoria jovent del poble.

El contingut va continuar en la mateixa línia que els números anteriors. Els canvis es van produir en altres aspectes: l’edició es va fer mitjançant fotocòpies i tots els articles estaven escrits en català. A més, la revista ja tenia dipòsit legal.

Durant aquests anys, la dificultat més gran que va tenir El cargol va ser distanciar-se de l’enfrontament que vivia la població de l’Albi dividida en dos grups aparentment irreconciliables. La revista se’n va mantenir al marge i es va fer ressò de les activitats dels dos sectors.

A finals de 1987 va sortir l’últim número d'El cargol i altra vegada s’estroncava aquella engrescadora iniciativa que havia començat tretze anys enrere.

No va ser fins l’any 2018 que l’associació Amics de les Belles Arts de l’Albi va presentar el primer número d’aquesta època actual de la revista: El cargol, Revista informativa-cultural de l’Albi. La junta d'El cargol està formada pels mateixos membres de l’esmentada associació, molts dels quals ja havien participat en l’elaboració de la revista en èpoques anteriors. Actualment, l’equip directiu i de coordinació el formen Carme Cunillera, Jaume Farré, Ramon Miró, Hombelina Rius, Josep Gallofré, Sílvia Moragues i Assumpció Cunillera. A més, s’hi sumen els col·laboradors albinencs que varien en cada número.

L’eix principal sobre el qual gira el contingut de la revista és l’Albi, la seva gent, les seves festes, les celebracions, la seva història, les notícies que teixeixen l’actualitat, imatges del passat i del present, etc. Tot plegat en una trentena de pàgines en blanc i negre, excepte la portada, la contraportada i quatre de centrals que són en color. Aquest contingut no està distribuït en seccions fixes, sinó que varien en cada número. Tanmateix, sempre hi són presents:

➤“Editorial”

➤“L’Albi ahir”, recull articles relacionats amb professions, tradicions, comerços, etc. que han desaparegut o han canviat amb el pas dels anys.

➤“L’Albi avui”, aplega imatges i notícies actuals.

➤“Fotografies del calaix del lector”, es tracta de fotos antigues en blanc i negre, amb un peu explicatiu de l’escena i del nom de les persones que hi surten.

➤“Demografia de l’Albi…”, llista els naixements, matrimonis i defuncions dels últims sis mesos.

➤“Passatemps”, mots encreuats, sopa de lletres, jeroglífic, endevinalles…

➤“La nostra escola”, l’escola Els Aubis explica alguna activitat feta pels alumnes i ho il·lustra amb fotografies.

En alguns números també hi ha narracions o poemes escrits per diferents albinencs o albinenques, receptes de cuina, etc. I entremig de tot plegat es troben repartits anuncis publicitaris sobre comerços, empreses i serveis locals.

Quant a la periodicitat, El cargol s’edita dues vegades a l’any cada sis mesos, al desembre i al juny. Els dos-cents i escaig subscriptors el reben a casa amb un cost de 6 € anuals, la resta el pot adquirir a l’estanc del poble per 4 € cada exemplar.

El finançament prové de les vendes, de la publicitat, i sobretot de les subvencions que ofereixen la Diputació de Lleida i l’IEI.

D’aquesta època actual El cargol ja porta 10 números tots en format paper, i de moment així continuarà perquè no s’han plantejat de fer-la en format digital. Tampoc té presència a les xarxes socials. De fet, la revista gaudeix de bona salut, no ha patit cap conseqüència derivada de la pandèmia i manté un públic fidel que més aviat va in crescendo.