Introducció

La premsa escrita és el mitjà de comunicació amb més tradició i també el més prolífic a Catalunya. És un sector essencial per garantir el dret a la informació i per construir i mantenir un espai de comunicació.

Històricament, Catalunya ha gaudit d’una abundant premsa de proximitat, és a dir, publicacions locals i comarcals que ofereixen informació sobre l’entorn més proper i eleven a categoria de notícia esdeveniments que en els mitjans generalistes passarien desapercebuts.

La premsa de quilòmetre zero és present en tot el territori i esdevé un model informatiu descentralitzat, arrelat entre els seus lectors i necessari per a entendre la complexitat essencial del nostre país.

Gràcies a la gran quantitat de publicacions que han aparegut al llarg dels anys, el fenomen de la premsa local i comarcal s’ha convertit en una preuada font de documentació històrica que es pot abordar des de diferents perspectives. En primer lloc, recull informació de proximitat que permet conèixer el tarannà de la gent dels pobles, els fets més o menys importants ocorreguts a la població, etc. En segon lloc, expressa la pluralitat política i social, ja que reflecteix les picabaralles entre els veïns, les rivalitats entre els integrants dels diferents partits polítics, la diversitat d’opinions, etc. En tercer lloc, esdevé element d’identitat, és a dir, potencia el sentiment de pertinença a una comunitat, a un poble diferent de la resta a través de la seva història i de les manifestacions culturals. I finalment, i en el nostre cas ha estat sens dubte un instrument de normalització de la llengua i de la cultura catalanes.

Segons Josep M. Figueres, la premsa local i comarcal “esdevé, doncs, un material preciós, únic, de valor rellevant i que ofereix unes possibilitats extraordinàries per a nombrosos camps del coneixement, de la literatura a la política, de l’art a la religió; pràcticament totes les àrees del saber hi poden acudir per a la recerca. És una premsa extensa, continuada, viva i variada”. Malgrat la seva fragilitat, s’ha conservat prou bé gràcies als col·leccionistes locals, a les biblioteques i a l’esforç dut a terme des de diferents institucions.

La premsa de quilòmetre zero, amb publicacions de diferents periodicitats, gratuïtes o de pagament, de contingut generalista o especialitzat, aporta un model de pràctica no professional del periodisme, se sustenta amb l’esforç i la voluntarietat dels seus impulsors, es basa en sistemes reduïts d’organització empresarial que lluiten per reduir al mínim els costos de producció i distribució i s’ajuda en molts casos de les escasses subvencions que provenen de les administracions públiques. En el cas concret de la nostra comarca les ajudes econòmiques arriben del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Lleida, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) o dels Ajuntaments.

Consolidació de la premsa comarcal. L’ACPC.

Aquesta represa de la premsa local i comarcal, que es produeix arreu de Catalunya, crea la necessitat de treballar conjuntament per donar resposta a la multitud de reptes que suposa. Per aquest motiu, fa quaranta anys, l’any 1982, es va fundar l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), amb la voluntat d’aglutinar la majoria de les empreses i editorials de premsa local i comarcal que estigui escrita íntegrament en català i la seva difusió sigui de pagament. Els objectius de l'ACPC són la defensa dels interessos dels associats i la promoció de la premsa comarcal.

Des d’aleshores alguns mitjans de comunicació locals garriguencs s’han associat a l’ACPC, és el cas de les revistes Fonoll, El Cérvol i Terrall. Tots tres són mitjans consolidats i reconeguts.