HISTÒRIA I DESCRIPCIÓ

L’estiu de 1978 un grup de joves de Juneda amb fortes inquietuds culturals es va aventurar a fer una revista. En plena transició democràtica pensaven que el poble necessitava una veu, un mitjà per poder expressar-se i de seguida s’hi van abocar per tal de materialitzar-lo. Va ser tanta l’eufòria que ja el dia 25 de desembre del mateix any la revista Fonoll sortia a la llum pública junedenca. Els 175 exemplars impresos es van exhaurir de seguida. L’èxit fou aclaparador.

L’objectiu principal ha estat des de l’inici dur a terme un periodisme seriós i de caràcter local, que sigui portaveu de tothom. Fonoll es va pensar i s’ha fet sempre per als junedencs, amb el propòsit de recollir la problemàtica local presentada amb objectivitat i des de qualsevol angle constructiu. En aquest sentit, el subtítol “La revista independent de Juneda” ho reflecteix prou bé.

És tanta la implicació i el compromís de les persones que impulsen la revista que fins i tot es van atrevir a crear un segell editorial propi, i el 1991 aparegué el primer llibre publicat (Els carrers de Juneda, de Josep M. Albaigès i Olivart).

Quant al nom, fonoll es refereix a una herba aromàtica molt abundant pel terme de Juneda, fa una umbel·la de flors grogues i té gust d’anís. La seva familiaritat amb l’entorn i el seu lligam amb el món pagès i rural van aconseguir que el nom resultés atractiu per a la revista local.

Des dels inicis Fonoll ha publicat sempre en català i ha seguit una línia primordial de seccions, la majoria de les quals van ser establertes pels fundadors. Tanmateix, és lògic que durant els més de quaranta anys d’existència, la revista hagi ampliat, incorporat o substituït el conjunt de seccions que la componen. Actualment, s’hi poden trobar els blocs següents:

➤“Editorial”

➤“Última hora”, aplega tot un seguit de notícies actuals algunes de manera extensa i altres en format curt, a més transcriu l’últim Ple de l’Ajuntament, i hi encabeix una entrevista i un reportatge.

➤“Opinió”, es reserva per als polítics. Consta de dos subapartats: “La veu dels polítics”, escriuen lliurement sobre un tema relacionat amb el poble, i “Obrim debat”, la revista demana als diferents grups municipals que opinin sobre un assumpte concret.

➤“Col·laboracions”, publica tots els textos de qualsevol temàtica que han fet arribar els col·laboradors siguin habituals o esporàdics.

➤“Benestar”, recull una recepta de cuina, una reflexió feta des de cadascuna de les dues residències municipals, un apunt de l’associació La Banqueta i una aportació de l’escola Manuel Ortiz.

➤“Oci i Cultura”, ofereix notícies relacionades amb temes culturals (concerts, recitals, obres de teatre, etc.), publica poemes, planteja jugades d’escacs, etc.

➤“i A Més a Més”, a l’interior de la contraportada es fa un breu comentari acompanyat d’una foto testimonial sobre alguns aspectes del poble dignes de ser esmentats: “Juneda en positiu” i “Juneda en negatiu”.

La periodicitat de la revista ha estat força regular cada dos mesos, de manera que n’apareguin sis números anuals. Si aquest és un objectiu que es manté des dels inicis, ben diferent és allò que afecta el format i el disseny. Els primers números estaven grapats i escrits en fulls mecanografiats, amb dibuixos decoratius i publicitat fets a mà, tot en blanc i negre. Després, només la portada i la contraportada es van fer en color i tot el contingut imprès. Actualment, també s’editen en color les quatre pàgines centrals que recullen fotos principalment.

La qualitat i el gruix del paper de la vuitantena de pàgines que formen avui Fonoll tampoc tenen res a veure amb els primers exemplars, i el preu, lògicament, també ha evolucionat des de les 50 pessetes que costava el primer número fins als 6 euros que costa actualment al quiosc. La quota per als subscriptors és de 34 euros l’any i reben l’exemplar a casa, tant si resideixen a la vila com a fora. Avui en dia, la revista Fonoll compta amb uns 250 abonats i havia arribat a superar els 400.

El finançament de la revista prové de les subscripcions, de la publicitat de comerços i empreses junedenques bàsicament, de subvencions que arriben de la Generalitat de Catalunya per formar part de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, i també d’ajudes que ofereix l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). D’altra banda, l’Ajuntament finança els números especials que van apareixent cada any.

Fonoll és una revista coneguda per tots els junedencs i junedenques i, durant els seus quaranta-quatre anys, ha viscut èpoques d’esplendor i èpoques de desencís, però mai ha patit cap interrupció preocupant. Els responsables sempre han participat i col·laborat de manera voluntària, invertint temps i esforç i amb la pretensió de veure aparèixer puntualment el nou número més complet i atractiu que l’anterior si això pot ser. Fonoll va viure la darrera crisi l’any 2020, i qui es va encarregar de la seva continuïtat és l’equip actual format per la directora i coordinadora Anna Berent Palau i el consell de redacció amb Elena Ibáñez Àvila, Joan Martí Jovell, Montse Moreno Boronat i Noel Pons Gilabert, a més dels diversos col·laboradors entre els quals destaca Pere Bellmunt.

De moment, Fonoll té obert un compte a Instagram per penjar-hi els actes que es van fent, però actualment a més de la preparació del número 238 en format paper, l’equip de redactors també es planteja el nou repte d’oferir-lo en línia.