Garbinada, Granyena de les Garrigues

FITXA TÈCNICA

HISTÒRIA I DESCRIPCIÓ

L’any 1992, Josep Florensa, Jordi Pérez i Imma Esquerda, tots tres membres del Grup Cultural i Recreatiu “Tots Junts” de Granyena, es van engrescar en la confecció d’una revista. Primer s’ho van prendre com un entreteniment, però en veure la bona acollida que va tenir entre els granyenencs, es van animar a continuar. La seva pretensió era promoure i incentivar l’activitat cultural al poble. Tot i que aquests tres impulsors s’encarregaven de la redacció de la majoria d’articles, s’oferia a tothom la possibilitat de participar-hi. També hi incloïen algun article que havia aparegut en un altre mitjà si el trobaven interessant i, de vegades, fins i tot havien compartit algun tipus d’informació amb L’Esportí de Castelldans o el Fonoll de Juneda.

Quant al nom, garbinada fa referència al vent que bufa a Granyena de maig a setembre, per tant, era conegut per tothom i s’identificava molt amb el poble.

Garbinada va publicar sempre en català i es va editar exclusivament en format paper, la mida del qual era 137 x 287 mm. Llarga i prima, en blanc i negre (excepte el full de la portada i la contraportada que era de color), amb lletra mecanografiada al principi després feta amb ordinador i d’una quarantena de pàgines, semblava més un fullet que no pas una revista pròpiament dita. La seva periodicitat era bimestral, uns sis números a l’any, i així es va mantenir fins a la seva desaparició.

Tot i que Garbinada no va tenir unes seccions ben definides hi hagué un seguit d’apartats o blocs que s’anaren repetint. Lògicament, amb els anys alguns van variar o bé van desaparèixer com “La muntanya”, “Les plantes”, “Vista panoràmica”, “La foto”, etc. Els que van tenir més continuïtat sense seguir un ordre establert van ser:

“Editorial”

“La salut”, aportava informació sobre el valor nutritiu d’alguns aliments, sobre les malalties més freqüents, consells i recomanacions…

“Les comarques”, feia la descripció d’una comarca de Catalunya i en comentava els aspectes històrics més rellevants. Més endavant, es va referir a aspectes del calendari tradicional.

“La cuina”, es dedicava a la gastronomia i oferia una recepta de cuina.

“Entreteniment”, normalment es tractava d’una sopa de lletres.

“El català”, llistava un seguit de mots incorrectes i errors de llenguatge i en feia la correcció. També, com en un diccionari visual, recollia un conjunt de paraules que es referien al mateix camp semàntic.

“La història”, eren apunts sobre alguns fets històrics de Catalunya.

“La finestra”, apareixien una o algunes notícies relacionades amb el poble.

“Les activitats”, publicava el treball del concursant al Premi Periodístic Garbinada, comentava algun acte cultural realitzat al poble, etc.

“La biblioteca”, a partir del núm. 17 es va fer una llista de tots els llibres que la biblioteca municipal tenia a disposició de socis i veïns.

“El medi ambient”, comentava diferents aspectes mediambientals.

“... i més coses!”, de contingut molt divers oferia consells domèstics, comentava curiositats, etc.

Els últims números van afegir uns altres apartats més o menys recurrents com:

“Numerologia”, explicava les propietats particulars dels números durant aquell any.

“Els 8000”, donava informació sobre les expedicions als cims més alts del món.

“El país”, exposava episodis d’història de Catalunya, tant antics com recents

Quan la qualitat d’impressió va millorar, les pàgines centrals es van dedicar a les fotografies, sempre en blanc i negre, referents a les festes locals i als actes lúdics i culturals que organitzava el Grup cultural i recreatiu “Tots Junts” com ara la diada del porc, campionat de botifarra, Sant Jordi, setmana cultural, etc.

Entremig de tot aquest contingut s’hi encabia alguna mostra de publicitat sobre botigues, negocis i petits comerços locals i de Lleida principalment. També i a sota del Sumari de la primera pàgina en els primers exemplars i al final en els últims, hi apareixien tots els telèfons d’interès per als granyenencs.

La revista editava uns 200 exemplars de cada número, i era gratuïta per a tothom. S’enviava al domicili dels socis que pagaven la quota anual del Grup “Tots Junts” i la resta també la podia tenir si la demanava. De cada número que apareixia s’enviaven exemplars a diferents pobles de la comarca, a la biblioteca, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) entre d’altres.

Garbinada es va finançar a través de les quotes dels socis, de la publicitat i de les ajudes econòmiques que arribaven de l’IEI i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament de Granyena col·laborava amb el Premi Garbinada que va organitzar la mateixa revista i que tenia com a eix central la comarca de les Garrigues a través de fotografies o textos periodístics.

Després de setze anys d’aparició ininterrompuda Garbinada va desaparèixer el 2008 quan els principals integrants van abandonar el projecte i ningú no en va agafar el relleu. Fins al final l’equip de la revista va estar format per Jordi Pérez (coordinador), Josep Florensa (publicitat), Imma Esquerda (correccions), Gemma Duaigües (il·lustració) i Mario Vidal (administració), a més dels col·laboradors eventuals.