La Laia Álvarez és una companya nostra de l’institut Jaume Salvador i Pedrol, i com ja sabem juga bàsquet al Barça, un club amb un molt bon nivell. Avui li farem aquesta entrevista perquè ens agradaria saber una mica més sobre ella i la seva vida.
Laia, què et va motivar a començar a jugar a bàsquet i com vas arribar a formar part del Barça?
Jo vaig començar a jugar a bàsquet amb cinc anys perquè el meu pare havia jugat de petit i jo volia jugar al mateix esport que ell. Vaig començar a jugar al Sant Joan i fa dos anys vaig rebre dues ofertes de dos clubs diferents per jugar amb ells. Vaig acabar escollint el Barça perquè encara no estava prou formada per jugar al preferent de l’Almeda.
Com és la teva experiència jugant en un club com el Barça?
El Barça és un bon club i té jugadores i entrenadors molt bons, i la meva experiència en aquests dos anys ha estat genial i espero que continuï sent així.
Què és el que més gaudeixes del bàsquet?
El que més gaudeixo de jugar a bàsquet és poder competir contra jugadores que em facin difícils els partits perquè és molt emocionant tenir un nivell igualat amb la teva rival, però el que més m’agrada és compartir aquest esport amb les meves companyes d’equip, amb les que he viscut molt bones experiències.
Què et motiva a continuar amb el bàsquet i amb els teus estudis? Com ho compagines?
La meva idea és continuar jugant a bàsquet tot el temps que pugui perquè és una de les coses que no vull deixar mai, de moment no he tingut molts problemes a compaginar els estudis amb el bàsquet i no em costa gaire dedicar temps als estudis.
Quines metes tens a futur al bàsquet, sigui a nivell personal o en equip?
Aquest any arribar a campionats de Catalunya i aconseguir la plaça a primer any encara que després no podrem jugar-hi, i per al futur m’agradaria fer un camí llarg com a jugadora de bàsquet tots els anys que pugui perquè és la millor feina que es pot tenir.
Quins són els teus ídols o persones que t’han inspirat a seguir en el bàsquet?
Un dels jugadors que fa que continuï esforçant-me en aquest esport és Giannis Antetokounmpo que no va tenir una vida fàcil de petit i encara així va continuar esforçant-se en el bàsquet fins a arribar a ser un gran jugador de l’NBA. Igualment, a la meva vida diària hi ha molta gent que m’inspira a seguir jugant a bàsquet.
Finalment, quina recomanació donaries a la gent que vol continuar els teus passos en el bàsquet?
Ara mateix jo no soc una jugadora molt destacada, però si hagués de donar un consell a algú, li diria que mai no llancés mai la tovallola i que seguís jugant a l’esport que estima encara que perdi o que falli, i que no abandonés mai.