La Deborah és la psicóloga del nostre institut i també és professora d'Alternativa a la Religió a la classe de 2nD i d'Educació emocional, reforç i alternativa a 1r. Porta des del Setembre a la nostra escola i els alumnes estan molt contents amb ella.
Com sabem, ets psicòloga, ens agradaria saber què et va portar a estudiar aquesta professió? Fa quants anys vas començar a exercir aquesta professió?
Jo em vaig dedicar tota la vida a la dansa i quan vaig acabar segon de batxillerat com veia que la dansa tenia un futur una mica insegur i que a més depenies molt de moltes coses, vaig començar a pensar en una carrera amb futur, vaig pensar en psicologia, perquè quan era petita m'hagués agradat que m'haguessin ajudat en aquell moment i vaig començar a pensar que podria ser una carrera que podria arribar a interessar-me a ajudar a la gent i això. Doncs jo vaig acabar la carrera amb 24 anys, al 2004. Llavors automàticament em vaig posar a treballar a una ETT fent recursos humans i vaig estar un any i mig.
Entenem que ets psicòloga en aquest institut. T’agrada més ser-ho a centres educatius o penses que estaries millor en un centre de psicologia?
Doncs jo estic molt contenta de treballar en centres educatius, de fet, les meves pràctiques van ser en un àmbit clínic, era un àmbit molt molt dur i la veritat és que penso que els problemes que t'emportes a casa són massa forts com per poder gestionar-los, per un altra banda, penso que treballar amb la edat de l'adolescència es super potent, és a dir, hi ha més marge de canviar a les persones a aquesta edat que quan són adults.
Els consells que dones els apliques al teu dia a dia?
Sempre, és a dir, ho intento, un altre cosa és que després em costi, però si, procuro aprendre de consells que veig que a la gent li funciona i doncs aplicar-m’ho a mi i de la mateixa manera quan jo he aconseguit alguna eina que crec que m’ha funcionat a la meva vida intento ensenyar-li a altres persones per a que ells també puguin fer-la.
Què és el que més t’agrada de ser psicòloga?
Doncs primer que m’encanta el contacte amb la gent i m’agrada molt parlar amb la gent. Sempre m’ha agradat saber les històries personals de la gent, no per ser cotilla, sinó perquè penso que això t’obre la ment, et fa veure que a la vida hi han moltes circumstàncies no només a la meva, sinó que hi ha moltes versions de vida, i per un altra banda, m’agrada veure com la gent parlant amb tu es poden sentir una mica millor o tu pots donar unes eines i poder-lo ajudar o escoltar-lo i que es pugui desfogar.
Quines habilitats creus que són importants per a ser psicòloga?
Doncs sobre tot escolta activa, després tenir una ment molt oberta perquè el que escoltarem segurament no té res a veure amb el que faries tu. També és important ser una persona que sap mantenir la calma, o almenys en aquell moment mantenir el teu estat d’ànim estable i sobretot saber-se explicar.
Quantes carreres has fet per arribar a ser psicòloga?
Doncs psicologia i prou, un altre cosa es que vosaltres vulgueu treballar en un centre públic, que es el meu cas, doncs hauria de fer el màster per poder arribar a treballar com a professorat.
Quins problemes et trobes més en la gent que ajudes?
Cadascú té les seves històries personals, com per exemple, d’on han nascut o les famílies i germans que tenen, però el que més acostumo a veure és per pèrdues de familiars, amistats, mascotes, també per canvi de país, per si t’ha deixat la parella, és a dir, per l’amor, per tema de treball, en el vostre cas, els estudis, i després també influeix molt el tema de la família, amb com t’has criat, la relació amb els pares o el germans, normalment aquestes són les coses que més acostumo a escoltar.
Creus que l’esforç que fas en ajudar als alumnes funciona?
Jo crec que sí, sobretot la gent que ve per compte propi, però a vegades també agafo gent que no s’espera que vagi a buscar-la i després es sent molt agraïda i vol que la tornis a agafar, perquè a vegades quan parles amb una persona de tu a tu sempre arriba més que quan ho fas amb una classe, per el que jo crec que hi han persones que poden fer una reflexió més intima.