Data de publicació: Jan 12, 2013 3:58:9 PM
Aquesta cita del guionista de la pel·lícula, i de Polseres Vermelles, ens serveix de fil conductor per treballar-la i extreure les nostres pròpies conclusions davant situacions tan crítiques com les que podrem veure: una enfermetat tan cruel com aquesta o la pròpia mort.
Aquí en tenim un avançament:
La lletra de la cançó de la "planta quarta" més propera, Polseres Vermelles, ens obre molts dels valors (amistat, autosuperació, ...) que hi podem trobar i treballar:
Quan sento que tot s’ha acabat,
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant,
quan sento que m’he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí,
llavors m’esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.
Respira. Espera. Aixeca’t sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t’esperen.
Quan sento que res té sentit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar,
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m’ajudava a avançar,
torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.
Un altre exemple de superació personal, arribar a ser fuster sense tenir braços:
Activitats