Concurs d'auques 2013

Data de publicació: Mar 18, 2013 6:15:28 PM

També us incloem una mica d'història per tal que aneu dissenyant mentalment la vostra auca. Que hi hagi sort !!!

Jaume II el Dissortat, el darrer comte d’Urgell

Jaume II el Dissortat va ser el darrer comte d’Urgell. Va néixer a Balaguer l’any 1380 i va morir a Xàtiva, a l’edat de 53 anys, l’1 de juny 1433. La figura històrica de Jaume II d’Urgell, el darrer comte d’Urgell, vista des d’un punt de vista actual, resulta bastant contro-vertida.

L’any 1408, un any després del seu casament amb Isabel, filla del rei Pere III el Cerimoniós, Jaume II va succeir al seu pare en el comtat d’Urgell, com a comte d’Urgell, vescomte d’Àger, baró d’Antillón, d’Alcolea de Cinca i de Fraga. Malgrat tot, el seu paper com a comte fou breu ja que només durà cinc anys, és a dir, fins l’any 1413.

El motiu d’aquest curt període van ser les seves aspiracions a la corona d’Aragó que van provocar una revolta que acabaria amb la seva derrota i la desaparició del comtat d’Urgell l’any 1413, que, a partir d’aleshores, va passar a formar part del patrimoni de la Corona d’Aragó.

Un comte que volia ser rei

Quan l’any 1410 va morir Martí l’Humà, el seu fill, Martí el Jove, feia poc que també havia mort sense descendència legítima i, com que el rei no va deixar definida la seva successió, això va provocar un conflicte successori amb diversos pretendents al tron. Malgrat que hi havia 5 aspirants a la corona d’Aragó, al final, el debat es va centrar en Ferran d’Antequera i Jaume d’Urgell.

Durant els vint-i-sis mesos d’interregne, des del 31 de maig de 1410 fins al 28 de juliol de 1412, la Corona d’Aragó va viure un dels episodis més debatuts de la nostra història. A manera de síntesi podem citar l’historiador Flocel Sabaté:

«El castellà havia jugat millor en combinar la força i la política, mentre que l’urgellenc concatenà les errades polítiques (...)» (Flocel Sabaté. Catalunya Medieval, p. 384)

De manera que els fets que es van anar succeint determinarien el favor dels diferents representants estamentals, que es decantaren pel candidat que consideraven que més podia afavorir els seus interessos.

El 1412 tingué lloc el Compromís de Casp, que va ser una reunió constituïda per nou prohoms -tres d’aragonesos, tres de valencians i tres de catalans- per decidir en votació solemne qui havia de ser el nou sobirà de la Corona d’Aragó. Els representants van escollir el candidat Ferran d’Antequera i amb aquesta resolució es va posar fi als monarques del Casal de Barcelona  i es va iniciar una nova etapa amb la dinastia Trastàmara, d’origen castellà.

Diu la tradició que en assabentar-se Margarida de Montferrat, mare del compte Jaume II, d'aquesta decisió l'aconsellà que lluités contra Ferran d'Antequera i d'aquí sorgí la famosa i llegendària frase: "Fill meu... o rei o res !!!"

La revolta del comte d’Urgell

La disconformitat de Jaume II amb la decisió del compromís de Casp van provocar la revolta del comte i l’enfrontament amb Ferran I.

El conflicte s’inicià al maig de 1413 i, després de diverses derrotes de Jaume II, a finals de juliol de 1413, el comte es va refugiar al castell Formós de Balaguer, creient que la ciutat seria inexpugnable.

El propi Ferran I va dirigir el setge de la ciutat de Balaguer, capital del comtat, fins al 31 d’octubre de 1413 en què va tenir lloc la rendició de Jaume II.

D’aquests fets a l’Arxiu Comarcal de la Noguera en conserve dos pergamins:

• PERGAMÍ DE PRIVILEGIS 2036. ACN.

Cabana del Real, 1 de novembre de 1413

Amb motiu de l’assetjament a la Ciutat, el comte Jaume d’Urgell, lliura a la seva esposa Isabel el sagrament d’homenatge que li tenien els habitants de la ciutat. I Isabel aconsellava als representants de la ciutat que no oposessin més resistència al rei Ferran.

• PERGAMÍ DE PRIVILEGIS NÚM. 2037. ACN

Balaguer, 5 de novembre de 1413

Ferran d’Antequera, que ja té presoner al comte Jaume, vol entrar a la ciutat de Balaguer i reuneix els paers i prohoms de la ciutat en el portal anomenat de Lleida i els demana que el deixin entrar a la ciutat sense impediments i els allibera de l’homenatge que tenien respecte Jaume d’Urgell i la infanta Isabel.

El càstig

Jaume II va ser condemnat a mort per rebel i traïdor, però la pena se li va commutar per la presó fins a la seva mort.

Tots els seus béns, així com els de la família, li van ser confiscats i malvenuts o donats en pagament als nobles del setge de Balaguer. De manera que tant la família, esposa i filles van passar greus necessitats econòmiques.

Finalment, no podem oblidar que també s’ordenà enderrocar el Castell Formós de Balaguer, que era palau comtal i el símbol de la resistència de Jaume el Dissortat.

Jaume d'Urgell va passar per diferents pressons, fins que va morir l'1 de juny de 1433 al castell de Xàtiva on reposen encara actualment les seves restes.