Embedded Files
Data de publicació: Apr 02, 2013 6:3:33 PM
Aquest curs escolar 2012-2013 celebrem un Sant Jordi diferent.
Hi haurà igualment la representació de la llegenda de Sant Jordi i algunes danses, però s'hi inclourà el caràcter literari de la diada, afegint-nos a les commemoracions centenàries en record de Salvador Espriu i Joana Raspall.
Els alumnes del Cicle Superior de l'escola, com cada any, posarem el nostre granet de sorra, la nostra col·laboració i la nostra participació amb la voluntat que aquest Sant Jordi sigui una continuïtat dels anteriors i un principi de canvi d'estil.
Els alumnes de sisè curs portaran a terme El Ball de Bastons i els de cinquè recitaran el següent poema cívic d'en Salvador Espriu, que podeu llegir i escoltar en veu de l'actor Josep Maria Pou (recitat en un dels actes de l'Any Espriu:
M'han demanat que parli de la meva Europa
/Cum grano salis./
/A Joan Crusellas./
Jo sóc d’una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
pobra d’arbres, gairebé privada de boscos,
escassa de planures, excessiva de muntanyes,
estesa per llevant al llarg de la vella mar
que atansa el difícil i sangonós diàleg
de tres continents.
Unes palmeres que amb els ulls closos
miro sempre immòbils sota l’oreig
tanquen el meu país pel migjorn.
Pel nord, unes maresmes. I a posta de sol
hi ha unes altres terres que anuncien el desert,
les nobles, agostades, espirituals terres germanes
que jo estimo tant.
Alts cims trenquen la meva pàtria en dos Estats,
però una mateixa llengua és encara
parlada a banda i banda,
i en unes clares illes endinsades en el mar antic,
i en una contrada també insular, més llunyana,
que avui pertany a un tercer poder.
Que diversa la meva petita terra
i com ha hagut de sofrir, durant segles i mil·lennis,
la violència de diversos pobles,
les aspres guerres civils enceses dintre els seus límits
i més enllà del palmerar i els aiguamolls,
de la seca altiplanura i de les ones!
Perquè prou sap el nostre llarg dolor
que qualsevol guerra desvetllada entre els homes,
la més estranya o grandiosa lluita
que s’abrandi entre els homes,
és tan sols una guerra civil
i ens porta a tots patiment i tristesa,
la destrucció i la mort.
Per això ara és tan profunda la nostra esperança
—en el meu somni, ja contemplada realitat—
d’integrar-nos, en un temps que sentim proper,
salvades la nostra llengua i la nostra història,
en una unitat superior que duu el nom,
obert, bellíssim, d’aquella filla d’Agènor,
que un savi esguard veié prodigiosament passar
de la costa fenícia a les platges de Creta.
Quan arribi el dia, haurem fet el primer
i inesborrable pas vers la suprema
unió i igualtat entre tots els homes.
I potser aleshores ens serà permès de començar,
sense classes socials, ni odis religiosos,
ni diferències cruels i injustes pel color de la pell,
la nostra peregrinació a través de l’espai,
cap a la pensada llum,
i de seguir sense temença les misterioses
vies interiors de Déu, del no-res,
els infinits i lliures i alhora
necessaris camins veritables de la bondat.
Que no sigui decebuda la nostra esperança,
que no sigui escarnida la nostra confiança:
així molt humilment ho demanem.
Ara ens toca preparar la nostra participació amb una biografia d'en Salvador Espriu i una petita explicació del perquè de la commemoració en el seu honor, a partir dels enllaços del capdamunt de la pàgina i del següent text:
Page updated
Report abuse