Els mestres i les colònies

Data de publicació: May 16, 2018 9:0:15 PM

https://evamurilloblog.wordpress.com/2018/05/14/els-mestres-i-les-colonies/

Moltes són les escoles que consideren que les colònies són un valor afegit indispensable en el procés d’aprenentatge dels seus alumnes i per aquesta raó, cada curs o al final de cada cicle, programen aquesta activitat a Primària, Secundària i, fins i tot, a Infantil.

Els aspectes positius que podríem destacar de les colònies són molts: donen autonomia als nens, els ensenyen a espavilar-se, fomenten la convivència, el companyerisme i l’autocontrol, potencien  el contacte amb la natura i milloren la gestió d’hàbits d’higiene personal i col·lectius: gestionar la roba, parar, desparar taula, netejar, endreçar l’habitació…

En fi… la llista és llarga i sense cap mena de dubte demostra que les colònies suposen un bagatge personal que resulta molt enriquidor pels alumnes que hi van.

Però el nostre propòsit d’avui no és pas analitzar la validesa inqüestionable de les colònies, sinó reivindicar una mica la figura dels mestres que hi van any rere any acompanyant als seus alumnes.

Els mestres són mestres i per definició, disfruten amb els nens i s’impliquen en el seu procés d’aprenentatge. Les colònies els proporcionen el valor afegit de poder compartir amb ells moments vivencials molt diferents als que normalment es viuen a les aules. I això és enriquidor, però també volem recordar que, anant de colònies, els mestres s’enfronten a una realitat que no podem obviar: conviuen 24 hores amb els seus alumnes allargant la jornada laboral a temps complet; passen diverses nits fora de casa sense dormir bé, assumeixen una sèrie de responsabilitats cada vegada més intenses  i s’enfronten a unes càrregues afegides que no sempre són fàcils de gestionar.

A saber…

• Tema transports: Abans els mestres disposaven d’un cotxe particular per fer front a qualsevol emergència. Actualment ni mestres, ni monitors, ni responsables de les cases de colònies tenen permís per traslladar enlloc als alumnes. Això suposa que davant de qualsevol imprevist, els mestres es veuen obligats a avisar un taxi o una ambulància, amb el neguit que suposa l’espera.

• Tema alimentari:  les al·lèrgies semblen haver-se multiplicat per 100 en els últims anys. Cada vegada hi ha més nens cel·líacs, intolerants a l’ou, als fruits secs, als cítrics, als conservants, a la lactosa i a un munt de coses més. Les cases de colònies ho saben i cada vegada estan més i millor preparades al respecte; però el cert és que les hores dels àpats s’han convertit en un autèntic trencaclosques que cal tenir ben controlat i que obliga als mestres a estar en estat d’alerta continuat.

• Tema ambiental: Les al·lèrgies al pol·len, als àcars i a determinades plantes estan també a l’ordre del dia, i cada vegada són més els alumnes afectats de símptomes que requereixen atencions i medicacions diverses en forma de gotes, pomades i/o inhaladors que el mestre ha d’administrar en dosis i horaris concrets segons les indicacions de les famílies.

• Tema mèdic: La normativa actual és molt estricta. Les farmacioles d’abans farcides de tirites, sprays antiinflamatoris o analgèsics han passat a la història.  Sota cap concepte podem aplicar res que no sigui aigua i sabó sobre la pell d’un nen. (Recordeu la quantitat de REFLEX, aigua de Carme o mercromina que ens posaven a nosaltres de petits i que ens calmaven instantàniament??? Ara resulta impensable!!!)

• Tema nits. Els vespres són especialment apassionants. A banda de les llanternes clandestines, dels acudits de matinada i del catxondeo general que comporta el fet de dormir amb els amics, els mestres han de saber esbrinar si els mals de caps o de panxa habituals es deuen al cansament, als nervis, a un veritable quadre víric o a l’enyorança sobtada del nen que, simplement té ganes de veure la mama perquè li faci el petó de bona nit…

Els mestres ho vivim tot plegat amb normalitat i força bon humor i ens fem un fart de riure amb les anècdotes que es repeteixen any rere any a totes les colònies del món: els sorolls nocturns, les pors irracionals,  les col·leccions de pedres i minerals a les motxilles, els “robatoris” de branques i plantes que serveixen per construir cabanes…. I al mateix temps ens resignem també amb normalitat a les incomoditats que se’ns plantegen i als neguits que sentim quan hem de prendre decisions concretes, amb tots els dubtes que de vegades se’ns generen.

Sort en tenim dels nostres companys!!! Perquè la resta de mestres que ens acompanyen són la nostra força i els nostres aliats. Amb ells compartim els dubtes quan veiem com puja la febre d’un termòmetre o quan valorem si determinada torçada de peu cal portar-la o no a radiografiar…

Dins del col·lectiu de mestres hi ha qui gaudeix les colònies al màxim i qui les tolera amb més nervis que  alegria. Tots som conscients dels valors positius que aporten però  també sabem que els neguits, les incomoditats i els maldecaps són cada vegada més elevats i necessiten d’un component vocacional cada vegada més alt.

Com a mestres vivim l’experiència any rere any assumint el desgast i els riscos que comporten. Durant dos, tres, quatre o cinc dies fem de mestres, de monitors, d’infermers i de família quan fa falta i les enfoquem amb bona predisposició, amb bon rotllo i amb grans dosis de paciència. I quan tornem i veiem que tot ha anat bé, la satisfacció i l’alleujament s’apoderen de nosaltres donant sentit al neguit viscut. I acostumats com estem al desprestigi social que pateix la nostra professió, ens alegra veure l’agraïment d’alguns pares i mares que ens reconeixen l’esforç que suposa anar de colònies amb els seus fills. A tots ells els hi donem les gràcies per les seves demostracions d’afecte i pel seu reconeixement.

I a totes les persones que a les xarxes socials  parlen amb sorna dels nostres horaris i de les nostres vacances al llarg de l’any els diríem dues coses amb tot el carinyo del món:

1.- Que segueixin el nostre exemple i  s’animin a treure’s el títol de mestres.

2.- Que vagin uns dies de colònies amb els seus alumnes i 100 criatures més.

Comprovaran que tenen raó i que la nostra feina és un xollo increïble que no poden deixar escapar de cap de les maneres!!!!!

Que tinguem tots unes magnífiques colònies.