8è conjunt: Parts de la palanca
Una palanca o alçaprem és una màquina simple composta per una barra rígida que pot girar lliurement al voltant d'un punt de suport, o fulcre. Pot utilitzar-se per a amplificar la força mecànica que s'aplica a un objecte, o per a incrementar la distància recorreguda per un objecte en resposta a l'aplicació d'una força.
El principi de la palanca:
‘’Una palanca està en equilibri quan el moment de força total cap a l'esquerra és igual al moment de força total cap a la dreta.’’ Per tant, el principi de la palanca afirma que una força petita pot estar en equilibri amb una força gran si la proporció entre els braços de palanca d'ambdues forces és l'adequada.
Barra:
SEGONS EL MOVIMENT:
·CIGONYAL
El cigonyal és el nom que donem a l'arbre on estan acoblades les bieles del sistema pistó-biela-manovella dels motors de combustió interna, que transforma el moviment rectilini dels pistons en circular, per al seu posterior aprofitament mitjançant les transmissions. Normalment es dissenya amb aliatges capaços de suportar els grans esforços als quals es veuen sotmesos i solen tenir perforacions i conductes per permetre el pas de lubricant. Hi ha diferents tipus de cigonyals: de tres suports, de cinc suports, etcètera, depenent del nombre de cilindres -és a dir, pistons- que tingui el motor.
·BIELA
Una biela és una peça que es troba subjectada per un dels seus extrems a un èmbol o pistó que realitza un moviment en línia recta, i per l'altre a una manovella. Aquest sistema biela-manovella serveix en mecànica per a transformar un moviment rectilini alternatiu en un moviment de rotació, i viceversa.
Les parts de la biela són:
·El peu de la biela, es la part amb el forat de menor diàmetre, i en la que s'introdueix el coixinet a pressió, en el que desprès s'afegeix el buló, un cilindre o tub metàl·lic que uneix la biela amb el pistó. ·El cos de la biela, que és la part central, està sotmesa a esforços de tracció-compressió en el seu eix longitudinal, i acostuma a estar alleugerit, presentant, per regla general, una secció en forma de doble T, i en alguns casos de creu o tubular. ·El cap de la biela, que és la part que té el forat més gran.
Suport:
·BANCADA
La bancada és la base d'una màquina eina, on es recolzen i acoblen els diferents dispositius o aparells. Normalment és de ferro fos ja que és un material dur i econòmic. Disposa d'unes guies que permeten el desplaçament de les parts mòbils de la màquina. De vegades compta amb els mecanismes d'avançament.
·XASSÍS
El xassís és l’estructura que sosté, aporta rigidesa i forma a un vehicle o objecte portable. Per exemple, en un automòbil, el xassís és l'equivalent al esquelet en un ésser humà, sostenint el pes, aportant rigidesa al conjunt, i condicionant la forma i la dinàmica final del mateix
·CARCASSA
En general es denomina carcassa a un conjunt de peces dures i resistents, que donen suport (internes) o protegeixen (externes) a altres parts d'un equip, construcció o ésser viu.
·CARROSSERIA
És aquella part de la en la qual reposa la càrrega. En els vehicles autoportants, la carrosseria subjecta a més els elements mecànics del vehicle.
Articulació:
Una articulació mecànica és un tipus d'enllaç entre dos sòlids que obliga al fet que tots dos es moguin compartint un punt en comú, traslladant-se junts però deixant lliure alguns dels graus de llibertat d'orientació entre tots dos.
Tipus d'articulacions:
·FIXA
Una articulació fixa és una articulació que ancora un sòlid al sòl fix o bancada, eliminant els màxims graus de llibertat de moviment d'aquest sòlid.
·MÒBIL
Una articulació lliscant o mòbil és una articulació que ancora un sòlid al sòl fix o bancada a un altre sòlid, eliminant només alguns dels graus de llibertat de moviment del sòlid i sense restringir completament l'orientació geomètrica de dita sòlida respecte al sòl.
·RÒTULA
Una ròtula mecànica o ròtula esfèrica és una articulació o junta en la qual una peça acabada en una bola està unida a una peça acabada en una cavitat de manera que permet un relatiu moviment dins de cert angle en tots els plànols que passen per una línia.
·RÒTULA FIXA
Una ròtula fixa és un tipus d'articulació (cilíndrica o esfèrica) que ancora un sòlid al sòl fix o "bancada", eliminant completament tots els graus de llibertat de moviment però sense restringir l'orientació respecte al sòl o bancada.
Part:
Cable:
Corretja:
·CINTA PLANA
Va ser la primera que es va utilitzar, i s'usa on existeixen corrioles planes i bombades. Són molt barates però patinen fàcilment. Estan elaborades, comunament, en cautxú sense reforçament de filferros o amb protecció de fibres.
·RODONA
Quan les distàncies entre centres no són molt grans.
·TRAPEZIAL
Quan es va a transmetre gran potència, es poden utilitzar dues o més en paral·lel, la distància entre centres no ha de ser molt gran.
·DENTADA
Quan es necessita una transmissió flexible el més exacta possible i que estigui lliure de patinatges es recorre a la banda dentada, molt utilitzada quan hi ha engranis units a les fletxes o eixos. Les seves dents s'acoblen perfectament als engranis pel que no patinen, però existeix el risc de perdre'ls si estan molt tibants.
BIBLIOGRAFIA:
http://es.wikipedia.org/wiki/Balanc%C3%ADn
http://www.xtec.cat/~pcairo/arqui/palanca.htm
http://tecno12-14.info/palanca.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia
http://es.wikipedia.org/wiki/Articulaci%C3%B3n_mec%C3%A1nica
http://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%B3tula_(mec%C3%A1nica)
http://www.arqhys.com/construccion/articulaciones-mecanicas.html