Ariadna
el monstre de les 1001 formes
Hi havia una vegada, un poble que vivia aterroritzat per una bèstia canviant que venia de la llunyana anglaterra. La bèstia, a la qual li encantaven les formes grans, visitava de tant en tant la ciutat ja fos en forma de drac, caiman, elefant, tigre o dinosaure, i, esclar, ho destrossava tot. En aquell poble,hi havia una nena, una noia de 16 anys, la filla de l'alcalde.Era morena i d'aspecte agitanat, que sempre passejava pel bosc malgrat les advertències del seu pare.
La noia, diferent a tots els joves del poble, els quals eren esquifits, blancs de pell, la qual quasibé era transparent, rossíssims de cabell i d'ulls blaus, no tenia amics en el poble, doncs tots creien que era bruixa, o un dimoni, o un monstre... la tira de coses extranyes de les quels, fugien.
Passejant pel sender del bosc una tarda qualsevol, la nena, que es deia Marianna, va trobar-se amb un conillet al peu d'una olivera. El pobre animalet plorava desconsoladament abraçant-se la panxa i , ella, plena de compassió, s'hi va acostar sigilosamenti li va preguntar:
- ei conillet; per què plores??
- eh? I cant understand youu <plora>
- oh! you speak english!!!!
- yes, i speak english and, now, go out of my wall. I can not understand why aren't you frightened.
- Frightened? ... why?
- You must be. All the persons who see me are frightened and they skape over me.
- Yeh, i know, a rabbit who talk is a lil bit strange, but, I can’t understand why the people are frightened for you
Llavors, el conillet va fer un salt cap a la noia. Quan va arribar al seu davant, ja no era un conillet; tenia les orelles més petites, era blanc com la neu, encara que amb ratlles negres que li surcaven la pell. Pelut , molt pelut i, sobretot era gran, molt gran.
- Here you have the reason!!
La nena se’l mirava al·lucinada, amb una brillantor d’excitació i intriga als ulls.
-why aren’t you running away from me¿?
-Why have i do it. You’re amazing!!
-eh¿?, amazing, i’m a monster!!!
I, com per a donar-li la raó, un grunyit extrany li va sortir de la panxa
- AAAARGHHH!!!!!
<Es va posar a plorar>
-eh? You are crying another time. Why are you crying?
-I’m very hungry- va rornar a la forma d’un conill. Ara, però, encara més petit.
-Oh – va dir Marianna mentre es treia un tros de pà amb xocolata de la bossa que duia- do you want it?
-YES!!!!... please…
-And tellme… why are you now a lil rabbit? I thinked that you love giant forms
-Yes, i love it but a giant form have a giant stomach and, a giant stomach, need more food. If i’m only a lil rabbit, i support better the hungry.
En aquell moment, es varen sentir les campanades de l’església del poble
-oh! - va dir Marianna – i’ve to go
-good bye, dear Marianna. Will i see you tomorrow?
-Yes, i’ll come. but... what's your name?
-i haven't got name. i've forget it.
Els següents dies, la Marianna anava a visitor molt sovint al seu amic. Cada dia, aquest li explicava coses del mon, un mon plè d’aventures i llocs que ell havia visitat els anys anteriors de que una bruixa li va llançar la maledicció que li feia oblidar la seva forma original i n’hi donava 1000 de noves perquè així , mai trobés la seva, la original.
Un dia, un com qualsevol altre, le are de marianna la va aturar quan aquesta tornava a la seva habitació.
- on has anat?
- On vols que hagi anat? Al bosc a buscar flors, pare.
- No vull que hi tornis a anar!
- Però per què, pare? M’ho passo bé allà
- Fent què, bruixeria, eh?
- Com vols que faci bruixeria, pare. Tansols soc una nena i, de poders no en tinc. Tansols hi vais a buscar flors per la fotografia de la mamà
- La fotografia de la mamà? Però si tansols n’has vist la pamela, de la “mamà!... Va, vés a la teva habitació i no vull que et tornis a acostar al bosc.
- … dacord, pare. No ho faré.
L’endemà a les 7, la marianna va llevar-se per anar al bosc. Com que no volia veure al seu pare i tenia por de despertar-lo, va sortir per la finestra i, saltant de teulada en teulada, va anar fins al bosc.
- hey! Are you there?
- Mari! I’m here, the rabbit!
- Oh! I’ve bad news
- Eh? What’s happening?
- It’s my father. Now it’s forbidden do me to come to the forest.
- Why?
- He said that i’m a witch.
- You, a witch?
- Yes, like i’m different in the town the people say that i’m a monster and a witch.
- Oh !
- Hey i have an idea! Do you wanna come with me to my house?
- Eh? Really?
- Yes! Why not? If i can’t come to the fotest i’ll not se you more and i didn’t wanna miss you. You are the only friend that i have
- …er… ok! I’ll come! When do yo want me there?
- It have to be tonight. You have to entry for the only brown window of the town it’s mine. Ok?
- Yes. I’ll see you tonight.
- Well… see you then.
La jove Marianna va esperar tota la nit fins que, per fi, al tocar les 12:00, un esquirol petit i esquifit es va colar per la finestra.
- hi Marianna!
- Hi!
- I’ve missed you!
- I’ve missed you too. You same tired. Do you wanna sleep?
- Yes please!! I haven’t sleep in a few days because there was a few hunters in the forest. They have hurted my tail
- Oh! Wait a moment i have alcohol. I’ll heal it.
- Thanks. You are an angel Marianna.
Els dies següents, la bèstia li anava mostrant algunes de les formes en que es podia transformer i ella l’ajudava a intentat recordar la seva identitat inicial. No va funcionar fins que un dia, passejant la Marianna pel poble amb el seu amic a l’espatlla i, esclar, parlant amb ell, una dona del poble la va acusar de parlar amb els animals de satàn i, amés, en una llengua demoníaca.
- Filla de satán!
- Bruixa!
- Monstree!!!!!
La multitud la insultava i, després de decidir-se per unanimitat (cosa que no va costar gaire) se la va condemnar a la forca. Passaria dos dies i una nit a la presó per a morir ofegada si no és que no moria per una lesió de la columna. La Marianna ho savia. Li entusiasmava llegir i, sobretot, llegia llibres de pirates i cavallers on hi sorteen tot tipus de morts i finals. Aixo, l’ajudava a superar el dia a dia pensant que sempre li podria haver pastat quelcom pitjor. Ara, però, no hi havia res pitjor; fins hi tot el seu propi pare renegava d’ella i la lliurava a les urpes de la mort.
- i’ll miss you, Marianna.
- I couldn’t say the same, friend, i’ll be dead and i’ll not feel anythink.
- Well i’m not sure of that
- What?
- What if you won’t die? What if they don’t kill you?
- It’s impossible tomorrow at 10 o'clok i'll be dead
- There’s nothink impossible Marianna. You have to be sure of that.
La Marianna es va passer la nit plorant i el dia següent, també. El botxí, el que també feia de carnisser, la va anar a buscar a les 12 del migdia i, ella, resignada, el va seguir.
La va conduir fins a la plaça principal, on hi havia tot el poble, us ho cregueu o no, somrient davant la imminent mort de la filla de l’alcalde.
- puja aquí - va dir el botxí assenyalant una tarima d’on sortia la forca on havien de matar-la- i…posa’t les manilles
Tanta era la repugnancia que sentien els del poble per la jove, que no s’atrevien ni a tocar-la per por de que els enganxés una maledicció.
I, just cuan la marianna s’estava posant les manilles
- AAAAAAAAHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!un monstreee!
<Pum !Pum !>
les petjades d’aquest monstre se sentien junt amb grans tremolors que les acompanyaven i forts grunyits que feien trontollar els edificis de la població
- Has vingut!!!!!
- és amic de la bruixa! ella l'ha invocat
-és el dimoni que ens assollava els camps i ho destrossava tot!
- ella n'és la culpable!
- a la forca! a la forca!
- DON'T TOUCH HER!
- el monstre parla!!!
- és una criatura de satanàs!!!!
En aquell moment, l'amic de Marianna la va agafar en l'aire, va destruir la forca i se-la va endur amb ell camp i muntanyes enllà. De menjar i aliment no els en faltava, doncs la bèstia n'havia agafat de totes les cases del poble i els'n havia exhaurit les existències.
Al capvespre, varen parar a dormir en una cova i, va ser llavors quan, de sobte el tigre en el que ell s’havia convertit es va posar seriós i li va dir:
- thanks, Marianna.
- Thanks? Why?
- Because you have helped me. I've founded my original form
- What!? You have founded it?
- Yes, but not only my form, i’ve remembered all my memories. Now i know my name.
- Really?
- Heh, yes... It’s Jake
- Well, i think that you wont need me any more. You have founded it and i’ve scaped from the people who heat me
- What are you saying
La Marianna se’l va mirar i la imatge que va veure la va sobresaltar
- You are a boy!
- Yes and i’m 16
- And... you are so hansome
- ... thanks... but i’m nothing near you
Se li va acostar i la va besar suau ment. Aquella nit, ell li va explicar qui era, d’on venia, com havia caigut en la maledicció de la bruixa... en fi ... tota la seva història fins que ella va caure rendida als seus braços i es va posar a dormir. Ara tots dos segueixen viatjant junts i recorden aquella preciosa nit com un record no gaire llunyà.