Ser assertiu significa mantenir un comportament equilibrat entre l'agressivitat i la passivitat. Això implica la capacitat per defensar i expressar els propis drets, opinions i sentiments, alhora que es respecta als altres, amb les seves opinions i drets. Dir "no" clarament i mantenir-lo i acceptar que l'altre et pugui dir "no". Fer front a la pressió de grup i evitar situacions en les quals un pot veure coaccionat per adoptar comportaments de risc. En certes circumstàncies de pressió, procurar demorar la presa de decisions i l'actuació, fins a sentir adequadament preparat, etc.

Llegeix-te amb atenció els drets assertius, es treballen en la potenciació d'una bona comunicació i habilitats socials.

Els drets assertius:

En la pràctica l'entrenament en assertivitat suposa el desenvolupament de la capacitat per a:

• Expressar sentiments o desitjos positius i negatius d'una forma eficaç sense negar o desconsiderar els dels altres i sense crear o sentir vergonya.
• Discriminar entre l'asserció, agressió i passivitat.
• Discriminar les ocasions en les quals l'expressió personal és important i adequada.
• Defensar-se sense agressió o passivitat enfront de la conducta poc cooperadora o raonable dels altres.

Algunes estratègies per fer més eficaces les respostes assertives:

• Tenir un bon concepte de si mateix. Molta gent no és assertiva perquè li manca autoestima. És important recordar-se a si mateix que s'és tan important com els altres i prendre de debò les pròpies necessitats.
• Planificar els missatges. Aconseguir que tots els fets i punts estiguin aclarits amb antelació, confeccionant notes de referència si la situació ho permet. Això estalvia temps, produïx confiança i pot disminuir la intimidació per part dels altres.
• Ser educat. Empipar-se provoca confusió en un mateix i fa que els altres vegin a l'individu feble, histèric i amb una baixa credibilitat. Cal recordar que s'han de prendre en consideració els punts de vista dels altres i comunicar-los que s'entén el seu punt de vista. Negar o ser capgros no sol funcionar a llarg termini. És millor guardar la calma i educadadament, però fermament, exposar l'opinió pròpia.
• Guardar les disculpes per a quan siguin necessàries. No s'ha de demanar excuses, tret que sigui necessari fer-lo. Si es reserven les disculpes per a quan siguin apropiades, no es disminuirà ni el seu valor ni el propi, i els altres prendran a l'individu de debò per a altres assumptes.
• No arraconar als altres. El fet de fer això habitualment provocarà còlera i ressentiment, la qual cosa sempre dificulta les relacions. Si un es vol assegurar la cooperació dels altres, sempre se'ls ha de proporcionar, quan sigui possible, una sortida (amb sort, la sortida que un desitja) i s'han d'esbossar les conseqüències constructives de tal alternativa per als altres i per a un mateix.
• Mai recórrer a les amenaces. Si es respon a qualsevol injustícia amb fortes amenaces, la credibilitat i la cooperació que es pretenen desapareixeran. Una afirmació tranquil·la dels passos que s'està disposat a seguir és molt més eficaç. També si s'afirma que se seguiran una sèrie de passos, cal assegurar-se de fer-lo, perquè així les respostes d'un siguin preses de debò en el futur.
• Acceptar la derrota quan sigui necessari. L'asserció comporta comprensió quan les accions subsegüents no són constructives, acceptant la derrota amb elegància, en bons termes amb l'altre. Els dolents sentiments sortiran més tard. Si se li veu acceptar situacions cortesament després d'una discussió, la gent li respectarà més. A ningú li agrada ser un mal perdedor.

🧡 T'ESTIMES?🧡