Naix a Amposta el 24 de gener de 1894. Marxa molt jove cap a Barcelona. Presenta moltes inquietuds intel·lectuals i polítiques.
En data indeterminada es trasllada a França on viu amb Salvador Victòria Sigués, un suposat cosí, a Lunel-Viel fins 1939.
El mateix any s’allista a un regiment de voluntaris estrangers de Pionniers amb base al camp de Sètfonts. És apresat a Charolles el 17 de juny de 1940 per l’exèrcit alemany i empresonat primer a l’Stalag VI-A Hemer i posteriorment al VI-C Bathorn, on el vacunen contra el tifus i contra paràsits.
El 27 de juliol de 1941, l’apresa la Gestapo de Nordhorn-Osnabrück per deportar-lo a Mauthausen en un comboi format per 61 republicans, 46 dels quals moren.
Ingressa a Mauthausen el 22 de juliol de 1941 amb el número de matrícula 3273 i l’administració del camp el classifica com a ‘Rotspanier’ -és a dir, espanyol roig-, catòlic i d’ofici pagès.
Després de tres mesos, el 20 d’octubre de 1941 el traslladen a Gusen amb el número de matrícula 13800.
Malauradament, el 7 de desembre de 1941 és assassinat a Gusen a 06:45 hores.
Al Llibre dels morts, les autoritats del camp fan constar com a causa “oficial” (no real) de la seva defunció una colitis purulenta.
Salvador Victòria Sigués, a qui Ramon Jornet nomena hereu a Mauthausen, demana informació sobre la seva sort a diferents institucions. No és fins al 13 de març de 1950 que el Comitè Internacional de la Creu Roja es veu amb “l'honneur et le triste devoir” de comunicar-li la seva mort a Gusen en circumstàncies desconegudes.
Quaranta anys després del seu assassinat, a l’any 1981, l’Ajuntament d’Amposta a través de l’Amical es posa en contacte amb el nebot José Jornet Tomàs per informar-lo de la seva defunció i de la possibilitat de demanar compensació a Alemanya, fet que no es produeix, ja que no tenia fills. És aleshores que la família s’assabenta que Ramon ha estat víctima del sistema concentracionari nazi.
Vivència significativa: darrer any de turment i darrera fotografia
Ingressa a Mauthausen el 22 de juliol de 1941 i el 7 de desembre, quatre mesos més tard, mor a Gusen.
Al Camp ja arriba molt debilitat com ens indica la fotografia seva de la fitxa de l’Stalag VI-A del juny de 1940, en ella es veu una persona asseguda fatigada, amb ulls que delaten temor i darrere seu amenaçant apareix la figura dempeus d’un soldat alemany custodiant-lo. Cal tenir en compte també els nombrosos camps i subcamps de presoners on el traslladen: Hemer, Badhorn, Dalum i Alexisdorf.
Tots aquests esdeveniments condicionen la tràgicament breu supervivència de Ramon a Mauthausen i Gusen.
Val a dir que aquesta mateixa fotografia, localitzada en el marc de la nostra recerca el 22 de maig de 2020, ha servit perquè la família posés rostre per primer cop a una persona de qui havien perdut el rastre ja abans de la guerra.
A nivell personal hem après que la vida d’una persona dona moltes voltes i que en qualsevol moment tot pot canviar. El projecte ens ha proporcionat una visió nova de la societat, ja que hem viscut molt de prop i en sentiment tot el que Ramon va haver de patir. Pensem que hem madurat més com a persones i hem sigut conscients que ha sigut un fet real i que s’ha de donar a conèixer.
Ens hem implicat al màxim per poder extreure tota la informació possible i fer d’aquest treball una experiència més a les nostres vides. Hem fet tot el possible per donar-li la rellevància i el reconeixement que es mereix, tant Ramon com totes les víctimes del règim nazi.
Ana, Ainhara, Martina, Alexandra i Marta
Aquesta recerca ha estat bastant dura, ja que t'adones de tot el sofriment que van causar humans a altres humans. Però, tot i així, penso que el projecte és fascinant i et fa aprendre molt més que una classe convencional. Val moltíssim la pena, l'experiència.
Marta
22 de juny de 2020
INS Ramon Berenguer IV d'Amposta