Joaquín Tarín Martínez

Naix el 24 d’abril de 1898 a Amposta. Fill de mestre d’escola, viu infantesa i joventut a Mallorca i després al País Valencià. El febrer de 1937, s’allista a la 3a Brigada Mixta de Carabiners; és ascendit a sergent per mèrits de guerra. El 22 de novembre 1938 li concedeixen la Medalla del Deure. Lluita a la Batalla de l’Ebre i és ferit a la del Segre. El febrer de 1939 és internat a Argelers. El 30 d’abril del mateix any s’allista a la 1a CTE. El 22 de juny de 1940 és detingut a Saint Étienne. L’11 de gener el reclouen al Frontstalag 140 i més tard a l’Stalag XI-B. El 25 de gener del 1941 és capturat per la Gestapo i deportat a Mauthausen.

Arriba a Mauthausen el 27 de gener de 1941. Rep el número 6185. Amb el Kommando César és traslladat als subcamps Ternberg i Schlier-Redl Zipf, on coincideix amb Joaquim Amat-Piniella. Explicava que tenia tanta fam que, un cop, van matar el gos d’un granger anomenat “Pochà”, el van trossejar i amagar sota la vestimenta, per després menjar-se’l.

Es conserven dos cartes del juliol de 1943 que li escriuen la seva dona i el seu pare. Catalina li diu que esperar és virtut, resignació, prudència, conformació i valor. I el pare: “tus hijos comen, visten; tranquilízate”. Després de l’alliberament, no és repatriat a França fins al 18 de juny de 1945.

De retorn a França, s'instal·la a Villeurbanne, primer a casa de Bertomeu, cosí de la seva muller. Treballa de mosso a un restaurant fins recuperar forces i després a una fàbrica de cotxes fins la seva jubilació. A més de Villeurbanne, viu a Vourles i finalment, quan la seva salut ja està molt delicada a conseqüència de la seva estada a Mauthausen, a Morellàs i les Illes, al Vallespir. Aconsegueix el reconeixement de l’estat francès i d’Alemanya com a víctima de guerra i per la seva invalidesa. L’any 1986, torna al Perelló (València) després de molts anys separat de familiars i amics. Pocs mesos més tard, el 4 de març de 1987, mor al seu domicili a causa d’una cardioesclerosi.