Monina Puig Rullo
Com va arribar a l'acollida?
Monina Malainin Chagaf naix l’1 de gener de 1995 al camp de refugiats d’Auserd a la província de Tindouf, al desert del Sàhara, zona en conflicte des de 1975. Allí viu amb els seus pares i els seus tres germans. Les condicions al camp de refugiats no són les millors: passen gana, no tenen aigua potable i reben una educació molt bàsica; tot i això, és una nena feliç. Està malalta i els seus pares, preocupats per la seva situació, decideixen que no pot quedar-se al Sàhara. El 2001 marxa a Catalunya a través de l’ONG Vacances en Pau, que organitza estades d’estiu d’infants refugiats saharauis.
Com la va afrontar?
Als Muntells l’esperen Belinda i Alfonso per passar els pròxims dos mesos. Està dèbil i li diagnostiquen colitis ulcerosa i celiaquia. Pels problemes de salut, la família pretén acollir-la definitivament. Amb 15 anys i perfectament integrada, a causa de l’edat de Belinda i Alfonso, la filla d’aquests Verònica i el seu marit Damian, es fan càrrec d’ella. El 2010, es presenta el pare biològic per retornar-la al Sàhara. Finalment s’emancipa legalment de la família biològica. A finals del 2016 els pares d’acollida l’adopten i el 2017 obté el DNI amb els cognoms dels seus primers pares adoptius, Puig i Rullo.
I el després?
El 2017 marxa a Anglaterra, primer a Bournemouth i un any més tard a Liverpool, per estudiar màrqueting. També treballa de cambrera. Manté molt bona relació amb Damian i Verònica i família, amb els quals parla gairebé cada dia. En canvi, amb els pares biològics no s’hi comunica pels fets passats, però sí manté el contacte amb els germans, un dels quals també viu al Delta. Se sent molt afortunada i feliç dels amics i la família d’ara. Avui es considera una dona forta per haver superat una infantesa tan traumàtica.
Vivència significativa: Conflicte amb el pare biològic
El pare biològic es presenta al Delta de l’Ebre quan ella té quinze anys i exigeix el seu retorn al Sàhara, amb l’excusa que ja està recuperada de salut. Durant un temps, els assetja amb trucades telefòniques constants amb l’objectiu ocult de casar-la al Sàhara. Quan Monina n’és conscient, se sent molt decebuda i poc estimada. És un any intens per a ella i per a la família d’acollida. Decideixen immediatament posar-se en mans d’advocats per impedir-ho També els orienta una dona saharaui que va passar per la mateixa situació. Amb només quinze anys, aconsegueix emancipar-se. Aquest fet l’allibera de supeditar qualsevol decisió de vida a l’autorització del pare biològic i, per tant, es queda als Muntells
Memòria del territori
Reflexió de l'alumnat:
Valorem aquesta recerca molt positivament ja que ha estat un procés molt intens i durant el qual hem après moltíssim. Des del punt de vista de la nostra persona investigada, hem tingut l'oportunitat de conèixer la vida d'una refugiada des de la perspectiva d'una nena petita i de com ho recorda ara que ja s'ha fet gran, d'aquesta manera hem pogut reflexionar sobre la situació dels refugiats sahrauís, tant en l’actualitat com en el passat, i la dura situació de la dona en el context i el país en què va viure la Monina. Des del punt de vista de la investigació hem après a dur a terme un treball d'aquestes dimensions, com hem d'organitzar-nos per dur-lo a terme i el més important, a cooperar els uns amb els altres per a aconseguir els objectius finals.
Pau, Ainhoa, Marta, David i Marta
18 de juny de 2020
INS Ramon Berenguer IV d'Amposta