Neus Català

Neus Català, com la totalitat de les dones deportades republicanes, havia estat capturada com a membre de la resistència francesa. I com totes elles venia d’una llarga lluita anterior contra el feixisme a Espanya. La Neus havia estat infermera durant la Guerra Civil i estava al càrrec d’una colònia de 182 nens orfes quan va fugir cap a França. Un cop a França, coneix i es casa amb un francès, l’Albert Roger i amb ell ingressa a la Resistència. A finals de 1943 són capturats i després del judici ja no es veuran mai més.

El 7 de febrer de 1944, és deportada al camp de concentració de Ravensbrück. De seguida la Neus i les seves companyes de Block es van organitzar en famílies, a fi de tenir cura unes de les altres. Després de mesos de treball extenuant , va ser enviada al camp annex de de Flossenbürg, on van ser obligades a treballar en l'elaboració d'armes per a la Wehrmacht. Com a forma de resistència van boicotejar la fabricació de projectils, guanyant el malnom de «Kommando de les gandules». L'abril de 1945 va ser alliberada.

En sortir del camp, la Neus va quedar-se a l’exili francès, on continuà l’activisme polític des d’organitzacions d’esquerres (PCC i EUiA) en favor de les dones, la democràcia i la igualtat social. També reivindicà el record de Ravensbrück amb la fundació de l’Amical de Ravensbrück i escrivint el llibre De la resistència y la deportación 50 testimonios de mujeres españolas. Els darrers anys de la seva vida va rebre molts reconeixements com la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2015). Va morir el 13 d’abril de 2019 als Guiamets on havia nascut el 1915.