Explicació del projecte

Aquest projecte s’anomena Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis. Consisteix en la recerca durant dos cursos de les vivència dels 10 deportats ampostins als camps nazis i de dos exiliades actuals. Una recerca que ha de portar a terme l’alumnat de les matèries de 1r de batxillerat del nostre institut implicades en el projecte (sociologia, història del món, francès, literatura universal, alemany, cultura audiovisual...). Aquest projecte ha de culminar a la primavera del 2020 amb la plantada de les Stolpersteine dissenyades per l’artista berlinès Gunter Demnig enfront de les cases dels deportats ampostins.

L’objectiu primer radica a apropar l’alumnat a les vivències dels republicans d’Amposta, els quals van ser deportats a camps de concentració nazis, a través d’un recorregut de recerca transversal en què es vegin implicades la història, la sociologia, la dimensió lingüística, les tecnologies digitals i l’expressió artística. Per aquest motiu parlem de Portes de la memòria, perquè no ens plantegem només fer un homenatge públic puntual als deportats ampostins instal·lant davant dels seus antics habitatges les Stolpersteine. Però, de forma indestriable amb aquest objectiu, ens proposem que, a través d’aquest record actiu, el nostre alumnat s’interrogui críticament per esdeveniments anàlegs del present. Per aquest motiu volem integrar la recerca de l’exili present en aquesta investigació sobre la deportació passada. Només així, a través d’aquest qüestionament del present des de la memòria del passat, entenem que es pot fer justícia a uns homes i dones que, a més de ser víctimes de la deportació, van ser sobretot lluitadors per la llibertat.

Per donar testimoni d’aquesta recerca, proposarem al nostre alumnat la confecció d’un document audiovisual que reculli les entrevistes als familiars dels deportats i el disseny d’una exposició de tot el procés oberta a la ciutadania; un diàleg amb la ciutadania que no pot ser complet si no es tenen en compte alhora els mitjans digitals, com per exemple la georeferenciació, a través de mobile history map. Finalment, aquest projecte ha de culminar amb la “plantada” de les llambordes de la memòria (les Stolpersteine), com a fites d’una geografia de la memòria que enriqueixi la nostra experiència sobre el nostre passat, present i futur comuns. Per això, la necessitat de treballar les metodologies de recerca per adequar la rigorositat científica a la curiositat humana i empàtica que, de ben segur, despertarà al nostre alumnat, podent donar peu, també, a futurs treballs de recerca.

Es tracta, doncs, de reconèixer a l’altre a través de la deferència i inclinació que el mateix concepte d’Stolpersteine entranya, ja que aquest concepte significa literalment pedra en el camí que pot fer ensopegar al caminant. És a dir, de combatre l’oblit per, precisament, no passar de llarg de les “portes” de la memòria col·lectiva de la nostra ciutat. Un “ensopegar” que implica conceptes com dignificació, memòria, respecte i pèrdua, els quals han de portar l’alumnat a construir la necessitat col·lectiva, cooperativa i comunitària d’obrir portes per tancar ferides. Sent conscients que obrir portes és sovint obrir ferides i dolors, és obrir la porta de la memòria i quan s’obre una porta sempre se n’afiguren de noves...