Neix el 15 d’agost de 1875 a Alcanar. Va abandonar el seu poble amb la seva família amb direcció Sant Sadurní d’Anoia. Després de 9 mesos allà, es va exiliar a França, on va fer cap als camps de Canes i Bordeus. És internat a l’Stalag d’Angulema, on hauria de realitzar treballs forçats. D’allà sortirà amb el conegut com a Comboi dels 927 amb la dona, Rosa Fibla, les dues filles, Rosa i Josefina, i el seu fill Joan.
Ingressa al camp de Mauthausen el 24 d’agost de 1940, on es queda amb el seu fill, mentre la seva dona i dos filles tornen a Espanya per Irún. Allí li assignen el número 4128. Un any després, el 24 de gener de 1941, passaria al camp de Gusen amb matrícula 9505, amb una certa debilitat per tot el viscut. En aquest lloc portaven els presoners més malalts i febles.
Mor a Gusen el 16 d’octubre de 1941, pocs dies després que el seu fill fos alliberat.
El seu fill Joan és alliberat el 22 d’agost de 1941, sabent ja que la seva salut està deteriorada. A partir de la tornada del fill, Rosa Nos Fibla comença a demanar informació sobre l’estat del seu pare. La situació s’agreuja quan el 1944 criden a files a Joan B. Nos Fibla, per realitzar el servei militar, ja que necessitaven una certificació que el seu pare seguia viu al camp o bé havia mort, per tal que Joan pogués quedar-se a Alcanar a mantenir a la família. Finalment se'ls comunica la seva mort a l'estiu de 1944.
Josep Nos Juan no sabia de lletra i no havia actuat mai en política, va decidir fugir d’Alcanar amb la temor que els “moros” de Franco violessin les seves filles. Un any després, el 20 d'agost de 1940, quan a Angulema són obligats a pujar al Comboi dels 927, els soldats els comuniquen que els tornen a Espanya. Aleshores Josep Nos Juan pensa que, com a Espanya no tenen cap delicte pendent, és una bona opció tornar a l’Estat espanyol i que potser s'havia equivocat marxant a l'exili. Però ja era massa tard per rectificar, ja que el destí d’aquell tren no és la Península Ibèrica sinó el camp de concentració de Mauthausen.
En l'estudi d'aquest deportat m'he adonat que reflexa molt bé el que significa ser cap de família i prendre decisions que no t'afecten només a tu, que marcaran per sempre el destí de tota la família. Aquest home va creure que fugir del seu poble era la millor opció per als seus fills i la seva dona, sense ni poder imaginar que mai més tornaria a Alcanar.
Unai
11 de febrer de 2020
INS Sòl de Riu d'Alcanar