Pedro Valero Navarro

Naix el 4 de febrer de l’any 1907 a la localitat minera Cuevas del Almanzora. Cap als 20 anys arriba a Amposta amb part de la família. Segurament marxen per la crisi econòmica provocada per la baixada dels preus del ferro després de la Primera Guerra Mundial.

A Amposta treballa de guardaespatlles per a l’alcalde Palau i fent pous per al metge Lorente. Quan maten Palau el 9 d’agost de 1936, s’amaga i torna a Almeria per allistar-se a l'exèrcit republicà. El febrer de 1939 s’exilia a França amb dos germans i un cosí, que mor pel camí. Possiblement és reclòs al camp d’Argelers amb Jacinto Forcadell. Més tard l’envien a una CTE, on treballa d’artificier per a la construcció de vies. El 17 de juny de 1940, a Dijon, la Wehrmacht l’arresta i el trasllada a l’Stalag X-B, número 64939.

El 28 de febrer del 1941 el traslladen al K.Z. Mauthausen en un tren acompanyat de 254 deportats més, trajecte que dura 4 dies.

El 3 de març ingressa a Mauthausen amb la matrícula 3742. L’ocupació que consta al camp és de pagès.

Molt aviat, el 21 d’abril del 1941, el condueixen al camp de Gusen -fet que indica que segurament arriba molt feble a Mauthausen-. Allí mor 6 mesos després, el 29 d’octubre de 1941 al voltant de les 7:30h. La causa “oficial” (no real) que s’anota al Llibre dels morts de Gusen és insuficiència renal.

El 31 d’octubre, el seu cos és traslladat al crematori de Gusen.

Jacinto Forcadell, en tornar de la deportació, informa cap al 1947 de la mort del seu amic Pedro. Tot i que el 24 de març del 1943 la Creu Roja espanyola ja havia demanat informació a Alemanya sobre la seva salut, no és fins al 1949 que la família rep la confirmació oficial de l’estat alemany de la seva defunció al Camp

Anys més tard, la família rep una indemnització per la seva mort després de diferents gestions de Josefa tant a Espanya com a França.