Enrique Ferre(r) Berenguer

Naix el 31 de desembre de 1889 a Banyeres de Mariola, Alacant. Els seus pares, Teresa Berenguer Albero i Enrique Ferré Gisbert, són també de Banyeres de Mariola. El pare es trasllada posteriorment a La Sénia, on és conegut com “el Banyeres”. Ja a Amposta, el 4 de febrer es casa amb Carmen Duran Idiarte. 

Creua la frontera francesa el 13 de febrer de 1939 amb la seua família i són internats al Camp de refugiats d’Angulema, Les Alliers. L’abandonen el 20 d’agost del 1940 en el Comboi dels 927 amb destí a Mauthausen.

El 24 d’agost de 1940 ingressa, juntament amb el fill de catorze anys, a Mauthausen. Per primer cop ens consta l’enregistrament del cognom amb erra final, “Ferrer”. La seva matrícula és 4204. Com a ofici se’l declara pagès.

Segons els documents originaris del Camp l’SS Rudolf Bleier testimonia la seva defunció el 6 de gener de 1941 a les 9:00 a Marbach, una de les pedreres utilitzades per construir el camp de Mauthausen. La causa “oficial” anotada és una debilitat cardíaca i circulatòria. En realitat, però, només sabem segur que és assassinat construint el camp de tortura on, després de la seva mort, seguirà patint el seu fill.

Ignorem quan la família d’Amposta s’assabenta de la seva mort. Ni tan sols el moment que el fill la coneix perquè, tot i que està empresonat al mateix camp de concentració, segurament es troben ja separats.

Després de l’alliberament, la seva memòria es manté gràcies al fill que aconsegueix el seu reconeixement com a refugiat d’acord amb la Convenció de Ginebra de 1933.

El fill és també qui realitza els tràmits per tal que Carmen Duran Idiarte cobri com a viuda de víctima de guerra les indemnitzacions alemanya i francesa.