Antonio Garcia Alonso

Antonio Garcia Alonso, fill d’Antonio Garcia Fumadó (1876) i de Rosa Alonso Pascual (1890), naix el 19 de maig de l'any 1913 a Tortosa, on viu amb la seua família al carrer Santa Anna. Té un germà més menut, Lluís.

De ben jove s'estableix com a fotògraf al carrer de la Rosa, no gaire lluny del domicili familiar. Als 25 anys lluita amb el bàndol republicà a la Batalla de l’Ebre. En caure Catalunya en mans franquistes, s'exilia a França i és internat al camp de Barcarès. Posteriorment ingressa en la 32a Companyia de Treballadors Estrangers i és enviat a Suippes i a la Línia Maginot, on treballa al bosc tallant arbres per fer piquets i trinxeres.

La Wehrmacht el captura a Autrey el 21 de juny de 1940 i l'empresona al Frontstalag de Baccarat i després a l'Stalag XVII-A de Kaisersteinbruch.

El 7 d'abril de 1941 ingressa al K.Z.Mauthausen amb el número 4665. Hi arriba en un tren amb 330 deportats més.

Treballa al Baukommando, destinat a l'ampliació del camp, el Lager III i sembla que també a la pedrera. El 5 de maig de 1941 comença al laboratori fotogràfic, sota les ordres del cap del departament polític de la Gestapo, Schulz, del responsable del servei d'identificació, Kornatz i de Paul Ricken, ajudant de les SS. Allí revela, imprimeix i classifica les fotografies. A part, amb el presoner polonès Stefan Grabowski, guarda una còpia de les fotografies que es fan i crea un arxiu secret.

A començaments de 1945 ingressa a la infermeria per escorbut, a causa de la mala alimentació. A finals de març, els presoners metges li aconsellen marxar del Revier, tot i que encara no es troba bé. El 5 de maig de 1945 és alliberat.

Antonio Garcia torna a França l'agost de 1945 i al setembre és enviat a un centre de convalescència a Briva, on coneix Odette Janvier, una dona apassionada per la cultura i per l’esport. Vinculada al Partit Comunista Francès, és deportada a Ravensbrück el 8 de maig de 1943. L’any 1947 tenen un fill, Claude.

Antonio, un cop recupera la salut s'estableix a París i treballa com a reporter en la revista del PCF Femmes Françaises dirigida per l’artista Lise London; posteriorment obre a París un laboratori fotogràfic, que es converteix en punt de trobada de supervivents.

L'any 1957 el govern francès li acredita la condició de deportat polític i el 1958 rep el primer pagament de l'alemany. Publica articles a la revista Hispània, de la FEDIP amb el pseudònim de "Juan de Portado". L’any 1973 es jubila però continua ben actiu i en contacte amb altres deportats. Mor a París el 10 de juliol de 2000. És enterrat al cementeri de Nouan-le-Fuzelier.