Lluís Cid Mayos
Com va arribar a la deportació?
Naix a la vila de Gràcia el 17 de gener de 1892 i als 27 anys es trasllada a Amposta amb tota la seva família. És mecànic i autodidacta.
Juntament amb els seus germans, forma part d’ERC; també és regidor. Arran dels Fets d'octubre del 34, és empresonat al vaixell “Manuel Arnús”. Marxa a l’exili sol.
Ingressa als camps francesos d’Adge, Barcarès i Sant Cebrià. Forma part de la CTE 118. Defuig l’oportunitat de marxar a Mèxic amb el seu germà Joan, per no allunyar-se més de la seva família. Abans d’anar a Mauthausen, és reclòs a l’Stalag IX-A (Ziegenhain)
Com la va afrontar?
Arriba el 13 d'agost de 1940 a Mauthausen amb el número 3741 en el tercer tren amb deportats republicans. Hi van un total de 91. Als documents del camp consta com a mecànic.
El traslladen a Gusen el 17 de gener de 1941, amb el número 9126, segurament pel seu estat ja molt feble. Compta amb amics dins del camp, com l’Emili Burjanot, qui testifica que mor a la infermeria. Els documents del camp certifiquen que és assassinat al KZ Gusen el 7 de juliol de 1941 a les 16:00. Al Llibre dels morts consta com a causa “oficial” (no real) una infecció de ronyons
Quines van ser les conseqüències?
Fins a finals de 1945 Manuela i la família no s’assabenten de la mort de Lluís Cid, a partir del testimoni d’ex-presoners, tot i que l’Estat franquista no l’oficialitza fins al 20 de maig de 1947.
En el Consell de Guerra iniciat el 1938 se li imputa “mala conducta” pel seu càrrec de regidor en el moment d’esclatar el Moviment Nacional, però finalment s’arxiva la seva causa.
El 14 de març de 1941 se li obre un Expedient Regional de responsabilitats polítiques, en el qual li intervenen tots els béns, fins i tot el domicili familiar a la Carretera de Santa Bàrbara, 18. El 1959 les autoritats alemanyes concedeixen a Manuela la pensió de viduïtat.
Vivència significativa: compromís polític
Lluita per les llibertats nacionals i socials de Catalunya. El 1934 és escollit regidor de l’Ajuntament per ERC. Participa en la temptativa revolucionària del 6 d’octubre de 1934. El 14 d’abril de 1936 llegeix un text per reclamar la catalanització dels rètols dels carrers de la ciutat i donar preferència al català a l’escola. Exerceix d’alcalde durant els primers moments de la sublevació franquista en substitució de Josep Villalbí.
Quan Amposta cau en mans franquistes és sotmès en absència a un Consell de Guerra per “Auxilio a la rebelión” i, posteriorment, se li obre un “Expediente de Responsabilidades políticas” el 14 de març de 1941, pocs mesos abans de morir a Gusen. En aquests processos sumaríssims li imputen la relació amb el Comitè revolucionari que presidia el seu germà Joan i ser responsable dels actes “vandàlics” comesos durant la guerra; alhora, però, es reconeix que no consta la seva participació en cap acte delictiu.
Memòria del territori
Reflexió de l'alumnat:
Després d'investigar la vida de Lluís Cid m’he adonat que no tots els camps són verds ni totes les roses són roses. Aquest projecte m’ha fet obrir els ulls de cara a la societat d’avui en dia i m’he adonat que la història es repetirà si no fem alguna cosa per impedir-ho.
Goretti
19 de juny de 2019
INS Ramon Berenguer IV d'Amposta