Pedro Valero Navarro
Com va arribar a la deportació?
Naix el 4 de febrer de l’any 1907 a la localitat minera Cuevas del Almanzora. Cap als 20 anys arriba a Amposta amb part de la família. Segurament marxen per la crisi econòmica provocada per la baixada dels preus del ferro després de la Primera Guerra Mundial.
A Amposta treballa de guardaespatlles per a l’alcalde Palau i fent pous per al metge Lorente. Quan maten Palau el 9 d’agost de 1936, s’amaga i torna a Almeria per allistar-se a l'exèrcit republicà. El febrer de 1939 s’exilia a França amb dos germans i un cosí, que mor pel camí. Possiblement és reclòs al camp d’Argelers amb Jacinto Forcadell. Més tard l’envien a una CTE, on treballa d’artificier per a la construcció de vies. El 17 de juny de 1940, a Dijon, la Wehrmacht l’arresta i el trasllada a l’Stalag X-B, número 64939.
Com la va afrontar?
El 28 de febrer del 1941 el traslladen al K.Z. Mauthausen en un tren acompanyat de 254 deportats més, trajecte que dura 4 dies.
El 3 de març ingressa a Mauthausen amb la matrícula 3742. L’ocupació que consta al camp és de pagès.
Molt aviat, el 21 d’abril del 1941, el condueixen al camp de Gusen -fet que indica que segurament arriba molt feble a Mauthausen-. Allí mor 6 mesos després, el 29 d’octubre de 1941 al voltant de les 7:30h. La causa “oficial” (no real) que s’anota al Llibre dels morts de Gusen és insuficiència renal.
El 31 d’octubre, el seu cos és traslladat al crematori de Gusen.
Quines van ser les conseqüències?
Jacinto Forcadell, en tornar de la deportació, informa cap al 1947 de la mort del seu amic Pedro. Tot i que el 24 de març del 1943 la Creu Roja espanyola ja havia demanat informació a Alemanya sobre la seva salut, no és fins al 1949 que la família rep la confirmació oficial de l’estat alemany de la seva defunció al Camp
Anys més tard, la família rep una indemnització per la seva mort després de diferents gestions de Josefa tant a Espanya com a França.
Vivència significativa: dol
Aquesta fotografia, on apareixen Josefa, dona de Pedro i els seus dos fills, Catalina i Bartolomé, mostra el dol de la família pel trauma de l’exili, la deportació i la mort de Pedro. Els tres dirigeixen cap a l’esquerra una mirada perduda, trista i apagada.
Josefa vesteix del negre que sempre l’acompanyarà, ja que, com ens va explicar la seva filla, mai va vestir amb un altre color; fins i tot el dia de la boda de Catalina, va anar vestida de negre.
Normalment la mare és qui dona suport als nens després d’una pèrdua tan important; en aquest cas, però, és Catalina qui té la mà posada sobre la faldilla de la mare com a símbol de calma.
Gràcies a les entrevistes, també sabem que aquest dol encara no ha acabat: molts cops Catalina plora pensant en tot el que va passar i li fa ràbia no recordar el seu pare.
Memòria del territori
Reflexió de l'alumnat:
Una de les coses que més sorprenen de Pedro Valero és el gran viatge que va realitzar:
Naix a Cuevas del Almanzora, Almeria, i a l’edat de 20 anys fa a peu més de 500 km amb dos germans i un cosí fins a Amposta, on es casa amb Josefa “la Bailaca” i té dos fills: Catalina i Bartolomé.
En morir l’alcalde Palau, decideix tornar a Almeria per allistar-se a les tropes republicanes. Al febrer de 1939, fuig a França i és enviat a Argelers. Després de formar part d’una CTE el capturen a Dijon i el condueixen a l’Stalag X-B, Sandbostel, a la Baixa Saxònia alemanya.
El dia 3 de març de 1941 és deportat al camp austríac de Mauthausen. Allí s’està menys de dos mesos fins que el porten al subcamp de Gusen, on mor.
Després de recórrer 3.192 km, aproximadament, a la recerca d’una vida digna i lliure va ser assassinat pel totalitarisme nazi.
Alba
19 de juny de 2019
INS Ramon Berenguer IV d'Amposta