Jacinto Forcadell Jornet
Com va arribar a la deportació?
Naix el 19 de juny de 1907 a Amposta. La seva estreta relació amb els seus cosins -els Sagristà, camioners i d’esquerra-, el decanta cap al bàndol d’ERC. L’empresonen al vaixell-presó Manuel Arnús pels Fets d’Octubre de 1934 a Amposta. Al 1938 resideix uns mesos a Barcelona amb la seva família i creuen la frontera de Puigcerdà-Bourgmadame el 7 de febrer de 1939. Les autoritats franceses el condueixen al camp d’Argelers. El mateix any ingressa a l’exèrcit francès i és capturat per la Wehrmacht a Dunkerque. L’empresonen primer a l’Stalag XVII-B, però com havia estat oficial el traslladen a l’Oflag XVII-A, situats respectivament a les localitats austríaques de Krems-Gneixendorf i Allensteig.
Com la va afrontar?
Ingressa al KZ Mauthausen el 19 de desembre de 1941, Dins del camp fa moltes feines: mecànic, sabater, barber i puja pedres per l’”Escala de la mort”. Sembla que un dia, mentre pujava blocs de la pedrera i degut al seu cansament, es tirà una pedra al peu per desesperació. Tanmateix, en lloc de portar-lo a la infermeria -un destí segur de mort-, se li ofereix la possibilitat de treballar de mecànic a Gusen, on el traslladen l’11 de març de 1944 a la fàbrica d’avions. El 5 de maig de 1945 és alliberat amb la resta de supervivents de Mauthausen.
Quines van ser les conseqüències?
En sortir del Camp, la Creu Roja l'envia durant un mes, aproximadament, a l’Hotel Lutetia de París per tal que es recuperi. Quan surt, va a Perpinyà i treballa com a xofer. Dos anys després, el 1947, torna a Amposta, reprèn la seva feina com a camioner, i cuida de la seva família. Explica les vivències dins del camp, però només als familiars i tampoc amb molt detall. Jacinto, durant el franquisme, es veu obligat a desentendre's de la política. Quan té 54 anys li detecten un càncer de colon i no resisteix l'operació. Mor el el 9 de desembre de 1960.
Vivència significativa: cartes
De tots els camps per on passa, l’Oflag (un camp de presoners de guerra per a oficials) és el que presenta millors condicions. És l’únic lloc des d’on es conserven les cartes que escriu a la família. No sabem, per tant, si també en redacta des dels altres camps.
En total, tenim documentades 11 cartes, des del 27 d’abril al 26 d’octubre de 1941; més d’una per mes i escrites amb enyorança i molta preocupació cap als seus: pregunta per l’estat de salut de tothom, per l’evolució del seu fill Álvaro a l’hora d’aprendre a comptar, escriure i llegir i repeteix, en tot moment, que ell es troba en bones condicions.
Cal destacar la passió i la freqüència amb què escriu a la seva dona, Angelina, tenint en compte la distància i la situació en què es troba.
Memòria del territori
Reflexió de l'alumnat:
Abans de començar aquest projecte, no en tenia ni idea de que persones que vivien o eren d’Amposta havien estat en camps de concentració nazi, en aquest cas a Mauthausen. Sí que entenia el significat de conceptes el de l’exili o deportació, perquè els sentim contínuament a la TV; però no tenia coneixement o més ben dit no entenia molts altres conceptes com el de ser apàtrida o la finalitat, causes, la motivació que van dur als nazis a fer uns actes tant cruels contra la societat, contra col·lectius de persones per raó de raça, ideologia, orientació sexual…
Ara, un cop finalitzat el projecte i l'estudi d'experiments com el Milgramm, en canvi, puc entendre molt millor què van fer i també comprenc millor els conceptes perquè nosaltres mateixos hem vist que significaven a través de la recerca de la memòria de jacinto Forcadell. En relació a ell, al deportat Jacinto Forcadell, he pogut, o almenys he intentat posar-me una mica al seu lloc, especialment quan vam fer el viatge a Àustria i Mauthausen; ja que, tot i que el camp no es trobava en les mateixes condicions, vam poder imaginar-nos la duresa que ell i els altres presoners van patir.
Carla
19 de juny de 2019
INS Ramon Berenguer IV d'Amposta