Camarón

Una de les cançons més conegudes del flamenc és La leyenda del tiempo de Camarón. Composta pel productor del revolucionari disc del mateix nom, Ricardo Pachón, sobre un poema de Federico García Lorca. Va ser el 1979 i va suposar un abans i un després en el flamenc. Rock andalús basat en paraules de Lorca i posades en boca de Camarón, trencant motlles. La bambera es una cançó de gronxadors, que entonen els xicots mentre empenyen en una bamba (un gronxador a Andalusia i en altres indrets) les noies. Va ser La Niña de los Peines quin va enregistrar a mitjan segle xx aquestes cançons en clau flamenca, i des d’aleshores van passar a formar part dels pals del flamenc, en el grup dels estils derivats del folklore. El tema seleccionat tracta d’uns jaleos Vaciado en el compàs dels jaleos (aire de buleries, marcades a 3 temps) i s'escolten veu, palmes, guitarra, baix i percussió.

• Compàs de palmes repicades com a introducció, entren la guitarra, el baix i la percussió amb l’aire de jaleos per donar pas a la veu.

• Primera estrofa: “El sueño va sobre el tiempo...”

• La segona estrofa: “El tiempo va sobre el sueño...”, diu la melodia del cante de la bambera.

• Solo de guitarra en clau de rock flamenc.

• Tercera estrofa: sobre la mateixa columna, novament amb la melodia de la bambera.

• Novament un sol instrumental i la quarta estrofa: “Y si el sueño finge muros...”

• A tall de ritornello s’escolta una altra vegada la primera estrofa: “El sueño va sobre el tiempo...”