La danza és el lenguaje oculto del alma - Martha Graham
El Somni d'una nit d'estiu pren com a base l'obra homònima del dramaturg anglès William Shakespeare.
Argument del fragment: És a la nit abans del gran casament entre en Tesseu i la Hipòlita a Atenes, però la núvia no està enamorada del seu futur marit... Estima una altra persona que, al seu torn, estima algú diferent! I, a mitjanit, els quatre enamorats fugen al bosc per cercar-hi respostes. Però no saben que aquell lloc està encantat i que només les fades decidiran els seus destins!
En aquesta dansa, l'Oberon creua l'escenari com si estigés surant a l'aire amb uns salts anomenats ballonné pas.
La coreografia d'aquesta part del ballet exigeix una sèrie de piruetes i girs àgils i ràpids, molt difícils per a qualssevol ballarí.
Una gran marxa de les fsades acompanya l'arribada de l'Oberon mentre el rei de les fades gira sense parar per l'escenari.
Es creu que Mendelssohn va compondre aquesta peça mentre escoltava el murmuri de les fulles al jardí de la casa dels seus pares.
En aquest escena, l'Oberon, el rei de les fades, apareix entre els enamorats acompanyat de la seva cort d'éssers fantàstics.
Amb els seus sons ràìds i divertits per als instruments de vent i de corda, aquest scherzo (o fragment d'una composició més llarga) sona abans de la famosa marxa nupcial d'aquest ballet (minut 26.42).
F. Mendelssohn va compondre aquesta peça en dos moments diferents: primer, quan tenia disset anys, sota la forma d'un concert clàssic, i vint anys després el va modificar perquè fos el fragment musical d'un ballet.
Scherzo: 12:36
Marxa Nupcial: minut 26:42
En aquest conte, en Coppelius, un fabricant de joguines, crea una nina de mida real perquè li faci copmanyia i la deixa al balcó perquè els seus veïns l'admirin. Un jove anomenat Franz creu que es tracta d'una persona real i s'enamora de la nina, a desgrat de la seva estimada, la Swanilda. El conte acaba amb riures i amor i amb els camperols ballant per celebrar el festival de la collita.
Aquest ballet, amb coreografia d'Arthur Saint-Leon i música de Léo Delibes, tots dos francesos, va ser un dels primers ballets còmics de la història. La seva música és brillant i molt viva i té lloc en un escenari rural.
Coppélia va ser la primera partitura per a ballet que va escriure Delibes. A aquest compositor li agradava la música de l'est d'Europa, i va compondre peces inspirades en les danses folklòriques de Polonia i Hongria.
Coppélia va ser el primer ballet que va incloure danses populars, com El trencanous de Txaikovski uns anys més tard. En aquest moviment, els ballarins es fan reverències alegres amb els braços encreuats.
Mentre que la majoria de ballets de la seva època eren seriosos i tristos, Coppélia és ple de melodies alegres.
Aquest vals s'acompanya amb una música molt viva de ritme ternari (en tres temps).
Aquest ballet es va estrenar al Teatre Imperial de l'Òpera de Paris el 1870, en una època en què França ja començava a perdre el seu poder com a capital europea de la dansa.