Buleria
Les bulerías són l’estil flamenc més jove i avui regna entre els gustos de l’afició. El seu compàs i la seva força expressiva han conquerit el món. Les bulerías tenen un compàs ternari desdoblat en quatre, tot resultant-ne un compàs de dotze temps. El seu tempo és, per definició, animat, fins i tot agitat, ideal per experimentar tota mena de síncopes i contratemps que enriqueixin el discurs musical, sobretot per mitjà de les palmes i el taloneig.
Els bailaores han desenvolupat una forma de comptar els temps del compàs que resulta molt didàctica per comprendre una forma dels flamencs, que no sempre resulta senzilla, per expressar el seu univers rítmic (els accents, en negreta).
1 – 2 – 3 – 4 – 5 – 6 – 7 – 8 – 9 – 10 – 1 – 2 …
El Carpeta balla per buleries.
Infants de Jerez ballant per buleries
EXEMPLE: Bulería negra del gastor - son de la frontera
Concert Son de la frontera 2003 sencer.
Son de la Frontera va aconseguir al principi d’aquest segle fusionar en un sol llenguatge l’idioma de la guitarra flamenca, concretament el toque de Diego del Gastor, amb el tres cubà, un derivat de la guitarra amb una morfologia i encordadura diferent i amb cordes de metall. La Bulería negra del Gastor és el millor exemple de l’èxit d’aquell projecte, flamenc del segle XXI per a un públic obert a noves propostes.
Instruments: flauta, guitarra, baix, palmes, taloneig, percussió i cant.
La peça comença amb un taloneig al qual se sumen les palmes fins a aconseguir construir la rítmica pròpia de les bulerías.
La flauta entra i recrea les falsetas de Diego del Gastor acompanyada pel grup. Les palmes sordes i obertes en diversos moments marquen el compàs.
El cant entre amb una lletra per bulerías, amb l’ai-ai-ai propi de la queixa flamenca.
La guitarra i la flauta dialoguen sobre diferents melodies del toque del Gastor.
Arriba novament el taloneig per a la secció final del número, amb la participació de tots.
La tonalitat està en el mode flamenc, que alguns anomenen frigi, un sistema tonal alternatiu al major i menor que els guitarristes de flamenc van crear per acompanyar les seves melodies frígies, aquelles sí, en el mode de Mi.
Sentir vs. contar. Escoltar i sentir la buleria.