Danses tradicionals

La polca d’ours, diga’n Polca dels ous, La polca, Porca, Dansa de l’ós o molts altres noms. La podem veure ballada com una xampanya, un ball de línia, amb bastons, ballada pels gegants,... però qui és l'orígen?

Primer la música: La Danse de l’ours sembla que provindria de Flandes i que es va popularitzar entre el moviment folk de França als volts de la dècada de 1970. L’entrada de la tonada a Catalunya, podria haver sigut a través de l’estimat Maties Mazarico a principis de la dècada de 1980, segons algunes fonts poc contrastades. El cas és que la tonada prosperà amb gran èxit entre els diferents músics d’instruments tradicionals. Es va convertir en una de tantes tonades pirinenques que sonaven dedicades a l'ós. En algun moment es va canviar a anomenar-se Polca d’Ours i es difongué d’aquesta manera. Als Pirineus, quan l'home compartia espai amb l'ós, l'hi dedicava cançons, balls, danses i llegendes de tota mena. Fins i tot hi ha dies festius dedicats a l'ós. Ours, en francès, vol dir ós. Per tant, La polca de l'ós.

I després la dansa: Li diem polca, però el més curiós es que no es balla com una polca, es balla com una xampanya. La Xampanya és la versió catalana d’una contradansa de tipus mixer molt difosa arreu d’Europa dins l’ambient del ball folk. Va provenir de Suècia, de nom Aleman’s Marsj, s’importà a França a la dècada de 1930 i es va ensenyar per part d’un influent mestre de danses quaranta anys més tard al poble de Chappelle-des-Bois, anomenant-la chapelloise. Melodies de setze compassos de dues parts, sense repetició, servien aleatòriament i no hi havia una tonada fixada. A Catalunya va entrar la dansa sota el nom de xampanya i doblada, adaptant-se així a la majoria de tonades de dues parts amb repetició, que a més, ja se solien fer servir per al cercle circassià. 

Arriba al món casteller: els castellers comencen a ballar-la sempre i en línia, quan la xampanya es balla en cercle! Sembla que quan els grallers aprenen a tocar l'instrument, a banda del Toc de castells, la Polca d'ours és una melodia que s'acostuma a tocar. La tonada de la Danse de l’Ours –Polca d’Ours–ja fa molts més anys que ha omplert cercaviles de tota la urbanitat festiva catalana. I per què la ballen en línia? No se sap gaire, potser desconeixement, per disponibilitat d’espai, per falta de comprovació històrica i si li sumes una gran difusió popular, doncs ja ho tens. Els primers anys, encara canviaven de parella, però en linia, es fa difícil perquè deixes cada vegada a algú sense parella al final. Segurament per això, van deixar de canviar de parella.

Hi ha hagut una mica d'abús en els entorns de música popular fins al punt que una gran  majoria de músics tradicionals li tenen fins i tot aversió. El que està clar és que la música popular està viva i evoluciona. I tu, com la ballaràs? En línia? En cercle? Amb canvi de parella o sense?