FLAMENC

"Si no bailo, me muero" - Carmen Amaya

El flamenc és un gènere musical d’Andalusia que des del seu origen, cap a mitjans del segle XIX (1847), ha tingut una gran acceptació dins i fora de les seves fronteres naturals.

El flamenc és folklore?

No! de fet es tracta de la revisió artística de la música tradicional andalusa, un repertori ple d'artistes amb nom i cognoms propis.

Gènere musical amb 3 components essencials:

  • El "cante", amb els "cantaores" (Silverio Franconetti, Antonio Chacón, Manuel Torre, La Niña de los Peines, Pepe Marchena, Manolo Caracol, Antonio Mairena, Enrique Morente, Camarón Miguel Poveda, Mayte Martín).

  • El "toque" amb els "tocaores" (Montoya, Borrull, Sabicas, Niño Ricardo, Paco de Lucía, M. Sanlúcar, Vicente Amigo, Manolo de Huelva, Melchor de Marchena, Juan Ramón Caro, Chicuelo).

  • El "baile" amb els "bailaores" (La Macarrona, Pastora Imperio, Borrulls, Carmen Amaya, La Argentina, La Argentinita, Vicente Escudero, Antonio Ruiz, Galván, R. Molina) .

ORIGEN DEL FLAMENC:

El flamenc està documentat des de mitjans del S.XIX. (1847). El seu origen és andalús però les capitals culturals principals d'aquest gènere eren Sevilla, Cádiz, Madrid i Barcelona.

No és d'estranyar que grans figures del flamenc hagin nascut o passat per terres catalanes. En son molts els exemples. De fet, catalans com Isaac Albéniz o Enric Granados van dedicar una part notable de la seva obra a la música d'inspiració andalusa.

Aquí alguns retalls històrics de l'origen del flamenc:

EL CANT (CANTE)

El cante s'acompanya i es balla. La veu va desde la més dolça (laína) a la més rasgada i trencada.

  • Música individual i les lletres acostumen a ser en primera persona. Música de solistes. El cant coral no li és propi (treient els villancets o els fandangos de Huelva).

  • El cantaor o cantaora selecciona el seu repetori en funció al més s'adapta a la seva manera de cantar.

  • De melodies es poden trobar sil·làbiques (una nota per síl·laba) i melismàtiques (diverses notes per a una síl·laba).

  • La queixa, l'ai (gemec o ayeos) del que el flamenc en fa bandera.

  • El públic i els artistes entre ells interacten acuitant-ne les interpretacions. El Jaleo, l'olé (ole amb accent prosòdic a la o que acostumen a fer ús els estrangers) va arribar a tot el món.

  • Les lletres contenen un bon nombre d'estrofes diferents: quartetes, tercets, quintets, seguidilles i fins i tot dècimes. Tot un ventall poètic que enriqueix el repertori amb versos de vuit o cinc síl·labes.

EL TOC (TOQUE)

  • La guitarra és un instrument de corda (cordòfon) però també de percussió (idiòfon), ja que mentre se'n freguen les cordes o es fan arpegis, sovint el guitarrista colpeja la tapa de l'instrument per marcar amb força els temps del compàs. També el propi instrument ha marcat les tonalitats en que són acompanyats els diferents estils del flamenc. A més necessita un toc precís i un sentit del ritme desenvolupat a causa de la riquesa que té el flamenc en l'àmbit de la rítmica musical, especialment per acompanyar el baile.

  • Els flamencs van desenvolupar tècniques com El toque pa abajo, una gran varietat de rasgueos i l'alzapúa (l'ús particular del polze característic del toque flamenc). I gràcies a Miguel Borrull i a Ramón Montoya els flamencs van afegir tècniques pròpies de la guitarra clàssica com ara els picats, els trèmolos (exemple Recuerdos de la Alhambra) i arpegis que n'enriqueixen l'execució. La combinació de totes dues tècniques va convertir la guitarra flamenca en un instrument únic i admirat arreu del món.

  • Altres: el Baix elèctric (Carles Benavent), la Flauta, el Saxofon (Jorge Pardo), Piano (Chano Domínguez), entre altres instruments cada vegada estan més integrats en el flamenc.

TONALITATS DE LA GUITARRA FLAMENCA:

Les tonalitats en les quals el flamenc s'acompanya amb la guitarra són de 3 classes principalment:

  • Mode Major

  • Mode menor

  • Mode modal o mode flamenc (o dòric grec o frigi medieval). El més característic.

Els quatre acords que resulten d'harmonitzar els esmentats modes donen nom a la cadència andalusa.

Els guitarristes de flamenc acompanyen en 7 tons diferents als diversos pals:

  • per dalt (cadència sobre el Mi),

  • pel mig (sobre el La)

  • to de taranta (Fa#)

  • granadina (Si)

  • minera (Sol#)

  • rondeña (Do#)

  • Re#

Els guitarristes de flamenc tenen a més una eina imprescindible per acompanyar el cante: la celleta. Amb aquesta aconsegueixen adaptar els tons del toque a les diferents tessitures dels cantaores.

Exemple: Si un cantaor diu al guitarrista: “Ara cantaré al cinc pel mig”, li està dient que posi la celleta al cinquè trast i toqui sobre el mode flamenc de La (pel mig), to que equival amb la celleta al Re.

PERCUSSIÓ FLAMENCA:

  • El Palmeo: Les PALMES són la percussió natural del flamenc, com el Taloneig dels bailaores. Poden ser OBERTES (agudes, brillants) o SORDES, en funció del volum que es vulgui atribuir a diversos moments de la música.

  • També els clacs o PITOS (espectecs amb els dits) són molt emprats pels bailaores i cantaores per marcar el compàs.

  • Fa uns 30 anys s'ha incorporat un altre instrument de percussió: el caixó peruà. El CAJON FLAMENC Imprescindible en la actualitat entre els músics flamencs, amb la qual cosa apareix una nova figura obligada en un quadre flamenc: el percussionista.

  • Castanyoles: idiòfon (produeix so a través de la vibració a través del seu propi cos). Es coneixen com a PALILLOS. Tenen l’origen, probablement, en els cròtals, instruments emprats a la Península amb la denominació àrab. Barbieri afirmava que les castanyoles eren instruments que van arribar a Espanya a l’època romana amb el nom de crusmata. Té una llarga història en l’acompanyament i embelliment de les danses del país (balls boleros o de sabatilla/palillos). Per raó de les seves característiques com a instrument, la fusta ha de ser molt resistent. La de so més agut s’anomena “femella”, que és amb la que es repica –habitualment amb la mà dreta–, mentre que la més greu, o “mascle”, serveix per dur la base.

el ball (baile)

És la disciplina més coneguda internacionalment. Es basa en:

  • Moviments de braços, BRACEO. A l'inici més propi del ball de les dones.

  • El taloneig, TALONEO (minut 39.50) o ZAPATEO, va començar a ser el ball dels homes.

Aquestes dues formes s'han anat fonent fins a concentrar-e en el ball tal i com el coneixem, amb braceos i zapateos.

Figura crucial per al desenvolupament del ball flamenc contemporani és la catalana Carmen Amaya. Va haver un abans i un després i encara a dia d'avui gaudeix de molts seguidors. Un ball arravatat i ple de compàs i jondura va assolir el cim del ball flamenc entre els anys 30 i els 60 del segle XX.


ELS PALOS (subgèneres)

El Flamenc està diversificat en diversos estils cnoeguts popularment com a PALOS. N'hi ha de ràpids, lents, alegres, dramàtics,... una forma d'expressió de cada un dels pobles on van nèixer. Al mapa del sistema musical que trobem a continuació s'agrupen els estils flamencs en cinc grans grups: seguiriya, soleá (que inclou també les buleries entre altres), tango, fandango i els derivats del folklore (estils que s'han flamenquitzat a partir de cançons pròpies de la música tradicional andalusa com per exemple els villancicos o les sevillanas).

SMF EFV.pdf

EL COMPÀS FLAMENC:

La mètrica flamenca utilitza compassos binaris amb subdivisió binària (2x4, 4x4) als tangos, tientos, tanguillos, la rumba, la farruca, el garrotí, la sambra, la milonga, el taranto... o ternària (6x8) als tanguillos i el taloneig, compassos ternaris (3x4) als fandangos i sevillanes i l'amalgama d'un compàs binari amb un de ternari (6x8+3x4) a la soleà i tots els seus derivats i a les cantiñas i la seguiriya (3x4+6x8).

Compàs binari: 2x4

Compàs binari: 6x8

Compàs ternari: 3x4

Compàs d'amalgama:

Si vols aprendre a portar el compàs d'amalgama visita aquests rellotges flamencs:

Alegrías

Soleá

Tanguillo

Seguiriya

Diccionari:

  • Duende: talent extraordinàri d'una persona que va més enllà de la tècnica.

  • Jondura: expressió intensa de sentiments i ple de veritat.

  • Melismes: diferents notes de la melodia cantades amb una sola síl·laba.

Per saber més sobre flamenc, visita: