Impressionisme (1880-1920)

L'impresionisme musical és un dels moviments artístics que més poden relacionar-se, tant amb el simbolisme literari com amb l'Impresionisme pictòric, que es el seu paral·lel.

L'impressionisme s'inicia i desenvolupa principalment a França a finals del segle XIX. Es caracteritza per la preocupació dels impressionistes pel tractament i plasmació de la llum. En consonància amb els corrents filosòfics positivistes de l’època i amb l’evolució en el camp de les ciències, els artistes impressionistes cerquen la representació vertadera del moment d’observació.

Musicalment, intenten fugir del romanticisme, suggerir cromatismes, jocs de llum i imatges.

Característiques musicals:

• Sovint es música programàtica (descriptiva) amb ús d’acords (especialment cromàtics) que no compleixin una funció harmònica, sinó més aviat en funció dels efectes de color que produeixen.

• Acords dissonants que resolen a altres acords dissonants. Grups d’acords similars consecutius ( sovint de 9ª o 13ª) en moviment paral·lel que donin un efecte borrós a la harmonia.

• Ús d’escales exòtiques, admetent influències d'altres cultures (pentatònica) , rebuscant escales antigues (modals) i creant-ne de noves (escala de tons).

• Exploració de combinacions inusuals de timbres, ritmes fluids, textures tènues, efectes subtils de llum i ombra.

• El compositor/a estructura la seva música cuidadosament, evita la identificació clara dels seus components i de la seva forma. El discurs musical no declara, sinó que més aviat suggereix.

Les Gymnopédies són peces lleugeres però atípiques que desafien deliberadament nombroses regles de la música clàssica i la contemporània mateixa. Aquest rebuig desvergonyit per les convencions és tanmateix poc perceptible per a l'oient car la música és portada per una forta càrrega emocional i l'elegància de la narració.

Els tres trossos són escrits segons un ritme ternari (3/4) i tenen tots un tema i una estructura similars.