LA CÉRVOLA DE CERÍNIA

Detall d'una àmfora atenesa del segle VI aC. British Museum, Londres.

La quarta tasca que Euristeu va ordenar a Hèrakles va ser que li portés una cérvola que habitava a la regió d'Ènoe, al mont Cerínia.

Els poetes antics diuen que aquesta cérvola era un animal de gran dimensió, més gran que un toro. També atacava les collites, tenia les banyes d’or i les peülles de bronze; a més a més, estava consagrada a la deessa Àrtemis. Per aquest motiu Hèrakles no podia matar-la ni ferir-la, fet que convertia aquesta tasca en gairebé impossible.

Hèrakles va perseguir la cérvola durant més d’un any sense poder atrapar-la, llavors es va acabar cansant de perseguir-la i va anar a refugiar-se al mont Artemisi.

Al cap d’un temps Hèrakles va decidir reemprendre la cacera i va travessar el riu Ladó per atrapar-la; en aquell moment va ferir la cérvola lleument amb una fletxa, de manera que va ser més fàcil atrapar-la finalment.

De tornada, mentre travessava Arcàdia, Hèrakles es va trobar amb Àrtemis i Apol·lo. Les dues divinitats van voler treure-li l’animal, que els pertanyia, i van acusar l'heroi d’haver intentat matar-lo. Hèrakles va sortir del problema donant-li la responsabilitat a Euristeu, fins al punt que els déus van acabar tornant-li la cérvola i deixant-lo seguir seu camí.







Atenea, Àrtemis, Hèrakles i la cérvola. Detall d'una àmfora atenesa del segle VI aC. British Museum, Londres.