EL TORO DE CRETA

Detall d'un lècit atenès del segle V aC. Museu de Louvre, París.

El toro de Creta era un toro miraculós que sorgí de la mar un dia en què Minos, rei de Creta, havia promès sacrificar a Posidó el que fos que aparegués a la superfície de les aigües. Però Minos, en veure la bellesa de l'animal, el va incorporar als seus ramats i sacrificà al déu un altre toro menys preciós. Aquest canvi no va agradar Posidó, que es va venjar fent embogir l'animal fins al punt que aquest treia foc pel nas, com alguns autors asseguren.

Euristeu va ordenar Hèrakles de portar viva aquesta bèstia terrible cap a Micenes. L'heroi va embarcar-se cap a Creta i, un cop allà, va demanar l'ajuda de Minos; aquest l'hi va negar, però el va autoritzar a capturar el toro a condició de fer-ho tot sol. Hèrakles va capturar el toro i va tornar amb ell a Grècia.

Un cop al continent, l'heroi va presentar el toro a Euristeu, que va voler dedicar-lo a Hera. Però la deessa es va negar a acceptar un present ofert en nom d’Hèrakles, i va deixar anar la bèstia, que va recórrer l'Argòlide, va creuar l'istme de Corint i va arribar a l'Àtica.

Hèrcules i el toro de Creta. Oli sobre lleç de Francisco de Zurbarán, 1634. Museu del Prado, Madrid.