HÈRAKLES

Hèrcules i l'Hidra. Tèmpera sobre tauler d'Antonio Pollaiuolo, ca. 1475. Galeria dels Uffizzi, Florència.

Va ser el major heroi grec, les seves històries són molt més cèlebres. D'entre tot el conjunt de relats associats a aquest personatge, podem fer-ne tres grans blocs: el cicle dels dotze treballs, les missions paral·leles als dotze treballs, i els mites independents.

Hèrakles era fill de Zeus i d'Alcmena, una dona mortal. Alcmena estava casada amb Amfitrió, i un dia que ell era fora, fent la guerra contra els telebeus, Zeus va prendre la forma d'Amfitrió i va unir-se amb Alcmena, que quedà embarassada. A l'endemà va tornar l'autèntic Amfitrió, que també s'uní a la seva esposa, i també la deixà embarassada. Així doncs, Alcmena va acabar parint dos fills de pares diferents: Hèrakles, fill de Zeus, i Ificles, fill d'Amfitrió, una nit més jove que l'heroi.

D'entrada, el seu nom no va ser Hèrakles, sinó Alcides, en honor del seu avi Alceu (fill de Perseu). Però Apol·lo li va canviar el nom per Hèrakles ("glòria d'Hera"), en un intent (no reeixit) per atreure cap al petit la bona voluntat d'Hera, que sempre va odiar-lo i li va posar tants pals a les rodes com va poder, perquè era fruit d'un dels nombrosos adulteris del seu marit. De fet, Hera va intentar matar-lo quan Hèrakles era encara molt petit, amb prou feines un bebè de mesos, tot enviant-li unes serps que es van entortolligar al voltant dels cossos dels dos germans, Hèrakles i Ificles, però Hèrakles se'n va desfer de totes dues ràpidament.

En un intent per concedir la immortalitat a l'heroi, Hermes va posar el nadó Hèrakles als pits d'Hera, aprofitant que ella estava adormida. Quan es va despertar, ella se'l va treure del damunt d'un cop, però l'infant ja havia begut llet. La resta de la llet que va sortir del seu pit va deixar un rastre al cel que encara avui dia pot veure's: la Via Làctia.

Va néixer a Tebes, Grècia, però sempre considerà el Peloponès com la seva pàtria.