Tasca 8: el manifest
Un missatger ha arribat a la sala del tron. Us ha fet saber que l'emperador o emperadriu arribarà aviat a la ciutat! Vindrà amb tota la seva cort: la família imperial, els escrivans, els nobles, els generals, els grans sacerdots... Serà espectacular!
Heu ordenat que es facin tots els preparatius. Cal força menjar, guarnir bé la ciutat i que ningú faci cap disbarat. Un cop heu donat totes les ordres necessàries, penseu que convé que prepareu un bon discurs.
Heu d'escriure un manifest per llegir-lo davant de la cort i del poble en què heu de legitimar al vostre monarca. Haureu d'explicar per quines raons considereu que és el millor governant que pot tenir l'Imperi 8encara que penseu el contrari), explicant totes les seves virtuts i triomfs. Heu de ser astuts, si diguéssiu alguna cosa que no convingui l'emperador podria molestar-se, o la cort i el poble podrien pensar que és un monarca feble, o pitjor encara, que vosaltres no ho heu fet bé!
Representació idealitzada de l'emperador Nerva (Foto: flickr.com, Internet Archive Book Images, 2013, del llibre History of Rome and of the Roman people, from its origin to the Invasion of the Barbarians, de Victor Duruy, 1883).
El déu Júpiter seu al tron de l'Olimp mentre la nimfa Tetis li suplica clemència per un dels seus fills. El quadre s'anomena Júpiter i Tetis, de Dominique Ingres (1780-1867) (Foto: Museu Granet de França, 2015).
Que tothom es fiqui ben bonic! L'emperador ve cap a la ciutat! El quadre es diu The Frigidarium, de Lawrence Alma-Tadema (1836-1912) (Foto: fineartamerica.com, 2011)
El manifest ha d’estar ben preparat. Heu d’escriure’l per a llegir-lo en públic, que sigui un text clar. Convé que cada un de vosaltres en llegeixi un tros, així que prepareu-lo tenint això en compte.
El manifest ha de constar de certes parts molt importants. Com sabeu, tot comentari ben fet necessita una introducció, un desenvolupament i un desenllaç. La introducció i el desenllaç poden ser curts, però convé que la introducció cridi l'atenció i que al desenllaç resumiu amb exaltació allò que ja heu explicat.
Al text hi han de constar diversos punts clau. Haureu d’explicar com va arribar el vostre emperador al poder i com es va produir la seva investidura. És important que destaqueu tot allò de bo que ha fet en el govern. També mencioneu les qüestions negatives, però sigueu llestos, i traieu-los importància.
Als emperadors els agrada que els hi facin la pilota, i els hi agrada que es noti! El quadre es diu The patrician's siesta, de Henryk Siemradzki (1843-1902) (Foto: bonhams.com, 2012).
Una propaganda intel·ligent:
Representació de la batalla de Pont Milvi de l'any 312 en què Constantí I derrotà a Maxenci, que s'ofegà al riu amb la seva cavalleria. Segons la propaganda dels mestres de la cort, la divinitat se li aparegué a Constantí per guiar-lo cap a la victòria. Fresc del Palau apostòlic, al Vaticà. El pintor fou Giulio Romano (1499-1546) (Foto: Ciutat del Vaticà, 2010).
Quan l’emperador August va mencionar en el seu testament als seus rivals vençuts Marc Antoni i Cleòpatra VII, els va anomenar com aquells que van pertorbar la pau, sense dir el seu nom. No convenia que ningú pensés que els motius dels seus enemics eren justos!
Quan Constantí va explicar que va matar al seu aliat, Licini, el va anomenar com aquell drac. Potser algú va entendre que Constantí era un cavaller que va matar un drac de veritat!
Quan els assessors de Constantí van explicar al seva gran victòria a Pont Milvi, van afegir-hi un tou de miracles màgics. Segons els seus escrivans, que van llegir el discurs en públic, a Constantí se li va aparèixer Déu al cel i li va dir que guanyaria la batalla. Caram!
Els escrivans de l’emperador Aurelià van explicar que la mare d’Aurelià era una sacerdotessa del déu Sol, i que va profetitzar que es convertiria en emperador. La biografia d'Aurelià conté almenys deu miracles. Fins i tot van explicar que quan va entrar a la ciutat una capa de color porpra (és el color dels emperadors) li va caure tota sola des d’una finestra i se li va col·locar a l’esquena per art de màgia!
Els assessors de Júlia Soèmies van fer córrer notícies segons les que un tou de profecies antigues deien que ella es convertiria en la governant de l’Imperi. La vida de l'emperador Heliogàbal, el fill de Soèmies, és tan plena de prodigis que un al final no sap què és cert i què és fals! Deien que va casar-se amb deesses com Minerva i Hècate! Però de fet sembla que tractava les estàtues de les deesses com si fossin les seves mullers.
De Júlia Mamea es deia que tenia un tercer pit! Per això es feia dir Mamea, vol dir la dels pits! I això es considerava una senyal divina! La seva vida és plena de senyals dels déus! Li haurien pogut advertir que la planejaven matar, no creieu?
D’alguns emperadors del segle I, com Tiberi i Claudi, es deia que curaven a secs i a leprosos ficant-los les mans a sobre. D'ells es deia que tenien un fènix de veritat al jardí del palau! Encara que els cortesans deien que era un simple paó reial.
Dioclecià, com ja heu vist, va afegir-se un seguit de noms nobles, i els Severs es feien dir Antonins. Així la gent pensaria que eren de la família dels Antonins, que havien governat l’Imperi abans que ells. No us inventeu noms pel vostre emperador, però remarqueu el significat dels noms que ell mateix fa servir.
Afegiu alguns miracles i fets maravellosos al relat, però sense passar-se! Però convé impressionar als nobles i als plebeus. A més als emperadors els hi encanten aquestes historietes sobre ells mateixos. Recordeu amb quins déus es vincula el vostre monarca i afegiu algun prodigi màgic relacionat amb els seus déus preferits.
Hi ha qui diu que el poder, de fet, és una il·lusió. Que el poder el tenen aquells que saben fer creure als altres que són poderosos! Algú que de fet no té poder, pot aconseguir-lo si fa creure a la resta que és algú molt poderós! Potser per això als emperadors els agradava tant vincular-se a fets miraculosos i organitzar tanta parafernàlia...
Us heu fixat que el paó es com una simple gallina amb moltes coloraines? Sense plomes és com un pollastre, però amb plomes és el paó reial! Potser els emperadors són el mateix... Són humans envoltats de propaganda, però són humans al cap i a la fi.
Representació de l'entrada de Constanci II a una ciutat. L'entrada d'un emperador a la ciutat es diu Adventus, i era un espectacle impresionant. En aquesta imatge l'emperador es fa envoltar d'un militar i d'una sacerdotesa, i ell sembla un déu! (Foto: Wikimedia commons, 2006, extret del llibre Christliche Antike, vol. 2, de Ludwing von Sybel, 1909).
Així, el manifest cal que tingui les següents parts:
- Una introducció que cridi l'atenció del públic.
- Informació sobre la biografia del vostre emperador.
- També la informació negativa, però ben dissimulada.
- La manera en què va arribar a coronar-se.
- La importància del seu nom.
- Els seus triomfs.
- Algun miracle que vosaltres us inventeu.
- Un desenllaç que deixi ben satisfet al públic i al monarca.
L'emperador ja és aquí! Prepareu-vos per llegir el vostre manifest.
Llegiu el manifest davant dels vostres companys amb l'entonació dels assessors que esteu interpretant, com si fossiu de veritat davant de la cort i del poble. Escolteu als vostres companys, segur que el seu manifest és molt interessant!
L'emperador ja entra a la sala del tron! El quadre s'anomena The Triumph of Titus, de Lawrence Alma-Tadema (1836-1912) (Foto: artrenwal.org, 2007).
- Resum de la Tasca 8: el manifest
1) Elaboreu un manifest després de llegir i comentar les recomanacions. Seguiu els consells i recordeu que han de constar en el manifest totes les parts assenyalades.
2) Llegiu el vostre manifest a classe amb l'entonació pròpia d'un assessor imperial. Escolteu els manifestos dels vostres companys.