Guia didàctica

Es presenten aquí les competències bàsiques i específiques a desenvolupar pel seu assoliment acompanyades d'un comentari per a cada una vnculant laes activitats i els objectius d'aprenentatge, i una sèrie de recomanacions per impartir aquesta webquest:

1. Competències que inclou aquesta webquest:

Competències bàsiques generals:

• CB1 Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

Redactar correctament les respostes a les activitats proposades, llegir en públic el manifest i elaborar correctament els dibuixos i esquemes proposats.

• CB3 Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Identificar paisatges, localitzacions y accidents geográfics.

• CB4 Competència artística i cultural

Demostrar criteri estétic alhora de presentar les activitats demanades.

• CB5 Competència digital

Dur a terme les recerques parcialment dirigides i lliures que es plantegen.

• CB6 Competència social i ciutadana

Col·laborar en el treball de grup i fer propostes personals per a la resolució dels qüestions presentats.

• CB7 Competència d'aprendre a aprendre

Ser capaç de gestionar el propi temps i prendre decisions per a millorar la coordinació del grup.

• CB8 Competència d'autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Fer ús de les eines a disposició de l'alumnat en aquesta webquest per a necesitar la mínima tutorització del professorat.

Competències específiques de les Ciències socials:

• 1. Situar els fet històrics rellevants dins d'una seqüència cronològica i contextualitzar-los.
• 2. Interpretar el passat a partir de la cerca, anàlisi i validació de diferents tipus de fonts històriques, tot utilitzant el vocabulari històric adient
• 4. Prendre consciència de la identitat individual i col·lectiva com a subjectes històrics.
• 6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari específic.
• 8. Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant-les amb els seus creadors i la seva època.
• 9. Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per contribuir a la seva salvaguarda i transmissió a generacions futures.
• 11. Construir un pensament crític i complex per formar-se una opinió pròpia i fonamentada dels fets i fenòmens socials.
• 13. Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

2. Temorització:

Les activitats d'aquesta webquest poden realitzar-se en entre dues i quatre setmanes. Seria adequat realitzar una sessió introductòria a l'aula i fer-ne un seguiment, dedicant una o dues sessions a respondre dubtes als alumnes i tutoritzar les seves tasques. Hauria de dedicar-se una sessió a la lectura dels manifestos de la tasca 8, on cada grup llegiria el seu manifest per a legitimar el seu emperador o emperadriu, fent que l'alumnat comparteixi la informació recercada i resumida que s'ha treballat.

3. Qüestions a tractar a la sessió introductòria:

Seria interessant explicar inicialment que la Crisi del segle III o crisi de l'Imperi és un moment històric que és poc conegut per la societat en general, però en un moment de crisi com l'actual els científics hi posen especial atenció, doncs proven de trobar semblances i diferències amb el present. S'hauria de remarcar a l'alumnat que les edats de la Història són categoritzacions fetes pels historiadors producte d'una classificació científica, però la gent que visqué el passat no tingué la sensació que s'acabés una època i en comencés una nova. Tota la Història són moments de transició. Es pot realitzar aquesta sessio mitjançant un diàleg en què el docent faci preguntes als alumnes sobre la informació que es va veient, demanant als i les alumnes que llegeixin i comentin en veu alta.

• Ficariem atenció en el subtítol: De les Júlies a Dioclecià: setanta-quatre emperadors en quaranta-nou anys. Quan va durar cada regnat? La majoria va durar menys de dos mesos. Què li passava a un emperador quan era derrocat? Usualment era assassinat. Quants d'aquests setanta-quatre emperadors haurien mort en una situació de violència? Uns setanta.
• Comentar la imatge de fons de la Presentació en què apareix un gladiador. Quan es pregunti als alumnes què és, alguns respondran que un gladiador. Potser algun digui que és un cavaller. Hauríem d'aprofitar-ho per preguntar com és que un gladiador romà sembla un cavaller medieval. Aquí faríem ènfasi en què la gent no anava a dormir antiga i es despertava medieval, la Història estaria formada per transicions, i la Crisi del segle III representaria la transició entre l'Antiguitat i l'Edat mitjana.
• La primera imatge presentada, el combat de gladiadors, ens dónarà la oportunitat per tractar les diferències entre la idea que tenim de l'Antiguitat i com l'Antiguitat seria en realitat. Nosaltres pensem que l'Antiguitat era un període on els edificis eren de marbre blanc i la gent vestia túniques blanques. La majoria d'edificis no eren de marbre, i els que ho eren no acostumaven a ser blancs, eren de pedra vermella i negra i s'acostumven a pintar amb colors vius, com el verd o el groc. La majoria de la gent tampoc vestia de blanc, la roba es tenyia segons les possibilitats econòmiques de qui la vestia. Veiem el concepte de cortesans i poble en el peu de foto, que ens permetrà recordar que a l'Edat mitjana la societat es dividiria entre nobles i camperols, i aquesta divisió en bona mesura ja existia abans del que considerem l'inici de l'Edat mitjana. Les reformes de Dioclecià a finals del segle III tindran molt a veure amb la ruralització de la societat.
• Vegem la imatge de Zenòbia. Zenòbia era una matrona romana. Què és una matrona? Una mestressa de casa. Una mare de família es va proclamar emperadriu. Zenòbia va conquerir Egipte, i part de Pèrsia i d'Armènia. Sabíeu que hi havia dones dirigint exèrcits a aquesta època? Segurament mencionaran a Cleòpatra VII, se'ls hi dirà que Zenòbia va dir que ella descendia de Cleòpatra, encara que segurament no era cert. Zenòbia fou derrotada pel seu rival Aurelià. En la imatge es veu foc, representa la batalla en la què fou derrotada. Què penseu que va fer Aurelià quan la va vèncer? Se la va endur a Roma, la va lligar amb una cadena pel coll al seu carro de guerra i la va passejar davant la multitud. No la va poder executar, doncs Zenòbia era tan popular que Aurelià va veure's obligat a indultar-la. És una dels quatre monarques indultats de la Crisi del segle III.
• Passem a la Introducció. Posem atenció a la cita de Tertul·lià. Tertul·lià era africà. Què en sabeu d'Àfrica en aquest període? Àfrica era un territori molt ric i una de les zones de l'Imperi on millor es vivia. Els africans eren molt refinats i trobem molts personatges africans involcurats en política, filosofia i religió. De quina religió eren els africano-romans? Àfrica és un dels territoris on hi havia més cristians. L'islam aparegué al segle VII. A qui anava dirigida la cita de Tertul·lià? Mira redera teu! Recorda que ets humà, i no un déu. Es dirigia als emperadors i en general a tothom. Què significa? Que els poderosos poden morir, doncs els emperadors són assassinats i un altre es proclama en el seu lloc. La figura de l'emperador està perdent foça, els emperadors són considerats humans. La recomanació de Tertul·lià pot entendre's de diferents maneres. Quan diu mira redera teu, vol dir que et fixis si algú et vol matar per l'esquena, però també vol dir que et fixis en aquells que han sigut emperadors abans que tu i en allò què els hi ha passat.
• Passem a Tasca i expliquem l'objectiu de la webquest.
• A Procés i guia, explicarem que al final hi consta una guia per a seguir l'aventura sense deixar-se cap qüestió sense respondre. Al final de cada tasca hi consta un resum de la mateixa.
• A Procés i guia comentem la fotografia de la Porta Àpia. Què sembla? Un castell. No necessitem que comenci l'Edat mitjana per tenir edificis fortificats amb l'aspecte dels castells medievals.
• Llegim almenys aquest paràgraf de Procés i guia: Durant el segle III es produí el que els historiadors anomenen la Crisi del segle III. Aquesta crisi s'inicià amb l'assassinat de l'emperador Alexandre Sever i de la seva mare Júlia Mamea, la veritable governant, a mans del cavaller Maximí el Traci, que es va proclamar emperador, tot al març de l'any 235. A partir d'aquest moment s'inicià un període d'anarquia i caos, en què es va estendre la violència per tots els racons de l'Imperi. Van esclatar pestes, l'economia va deixar de funcionar, els soldats es rebel·laven i es produïren canvis profunds en les mentalitats i l'espiritualitat. Alhora els pobles guerrers germànics, anomenats bàrbars pel romans, penetraven les fronteres de l'Imperi. A més, els pobres s'enfrontaven als rics, i els rics intentaven sotmetre als pobres per la força.
• Com s'inicià la Crisi del segle III? Amb l'assassinat de l'emperadriu Júlia Mamea i l'emperador Alexandre Sever, el seu fill, a mans d'un militar. Podem comentar que Maximí era analfabet i no era noble. L'any 235 -posem èmfasi en la fita. Expliquem el contingut de la resta del text: la "Caiguda" (o transformació?) de l'Imperi romà d'Occident l'any 476, on aclarim que la crisi de l'Imperi feia més d'un segle que havia començat.
• Vegem la cita de Dansa amb dracs: Millor ser el carnisser que la carn. Tots els reis són carnissers. Són diferents les reines? Què vol dir? Els monarques del segle III o maten als seus rivals o els seus rivals els maten a ells. Aquesta mena de discurs possiblement desperti molt l'interès dels estudiants.
• Vegem la imatge del fresc en què un tigre es menja un ase. Aquí, el primer que veuran els alumnes és que sembla que el tigre intenti tenir sexe amb l'ase (m'ha passat en tots els grups en què he impartit la webquest). Ens pot ser útil això: Per què sembla que el tigre intenti tenir sexe amb l'ase? Això és el que fan els tigres quan cacen, es fiquen a sobre de la seva presa. Què significa això? Que qui va fer aquesta representació artística no s'ho va imaginar, ho havia vist. Això vol dir que ho feien: ficaven un ase i deixaven que un tigre se'l mengés. El tigre era un símbol dels nobles i l'ase representava als humils, com els treballadors o els mercaders. Si el tigre representa als nobles i l'ase als que no són nobles, què intentaven transmetre els nobles quan feien que un tigre es mengés un ase i després ho representaven en un fresc? Que els nobles són com tigres que es mengen als que no són nobles. Intenten transmetre que els nobles tenen el poder i ningú els pot desafiar. Fiquem-ho en relació a la cita anterior: o s'és carn o carnisser; o s'és ase o tigre.
• Expliquem que a final del Procés hi consta la guia per l'aventura i que a sota de cada tasca hi consta el resum de la mateixa, així, per seguir l'aventura i entregar l'exercici final cal anar responent les qüestions de la guia.

4. Qüestions a tractar abans de deixar als alumnes començar l'aventura:

• Un cop hem explicat el contingut introductori, podem deixar que el temps restant de la sessió es dediqui a iniciar la Tasca 1 en grups.
• Explicarem que els fets narrats i les fonts proposades són fragments extrets de documents de l'època: no es tracta de ficció, són successos reals amb els que les persones que visqueren l'època s'enfrontaren.
• A la Tasca 1 es presenta la sala del tron que Constantí I construí a Trèveris, amb un vincle a Google maps que ens permet veure en 3D l'edifici des de l'interior. Es demana a l'alumnat que es plantegi les diferències entre la sala del tron actual, que és una església, i la sala del tron quan fou construïda. En aquest punt, abans que comencin l'activitat, seria adequat plantejar les següents preguntes: Què hi deu haver avui dia on en el passat es trobava el tron de Constantí? L'altar. I darrera de l'altar? Una imatge de Jesús. Què significa això? S'ha produït una substitució del déu encarnat pel déu-ídol. És a dir, el monarca es projectava a si mateix com una divinitat, i quan l'emperador va desaparèixer es substituí per un ídol, i com la cultura medieval era cristiana aquest ídol és el Déu cristià. Aquest plantejament és força important per entendre l'Edat mitjana.
• Comentat això, deixem que els alumnes comencin la tasca i els donem un cop de mà en les primeres qüestions, com trobar el seu nom en un idioma de l'època. També supervisem la tria de l'emperador o emperadriu: alguns emperadors governaren unes poques setmanes, i existeix poca informació sobre ells i elles, així que és millor realitzar l'aventura sobre un monarca dels assenyalats com a recomanats, encara que d'altres també poden servir.

5. Consells per a resoldre la Tasca 4 sobre les monedes

• Dediquem uns minuts d'una sessió a triar les monedes a analitzar. El professor hauria d'ajudar als alumnes a transcriure el text de la moneda. Molts webs amb monedes romanes acompanyen la fotografia de la moneda amb una llegenda on el text es troba transcrit. Ens pot ajudar el manual d'IGLESIAS, J. M., i SANTOS, J., 2002: Vademecum para epigrafía y numismàtica latinas, editat pels mateixos autors, Santander. Recordem que habitualment la lletra que apareix al revers de la moneda a sota de la figura és un símbol de control que permetia saber a quina seca s'havia fabricat la moneda i no té un significat textual. No totes les monedes tenen aquest lletra, i quasi sempre es troba a sota del paviment dibuixat als peus de la divinitat del revers. Les monedes romanes són força repetitives pel què fa a la nomenclatura utilitzada, on AUG significa August/a, però certament cada moneda transmet idees i significats molt concrets, vinculats a la projecció del monarca i a la seva biografia. Les monedes són una de les fonts més útils per entendre l'agenda política d'un emperador o emperadriu.

6. Llegir el manifest de la Tasca 8

• És important que els grups d'alumnes realitzin el final de la Tasca 8 a classe per llegir el seu manifest per a legitimar al seu monarca. En aquest tasca es cristal·litzarà tot allò après i cercat durant l'aventura, i permetrà que l'alumnat comparteixi els seus neguits i les seves idees respecte les seves reflexions. Donarà bones eines als i les alumnes per a realitzar la tasca final d'autoavaluació. Motivarem a l'alumnat que faci preguntes a cada grup un cop llegeixi el seu manifest, i com a docents hauríem de provar de felicitar a tots els alumnes i realitzar també algunes preguntes. A aquells i aquelles alumnes que la tasca els hi hagi costat més de realitzar, ens ocuparem de preguntar-los just allò que sàpiguen, per tal de reforçar la seva auto-imatge acadèmica.

7. Exercicis addicionals

• Un cop finalitzada l'aventura podríem realitzar pòsters o àlbums unint els diversos dibuixos i textos que s'han realitzat. Els pòsters poden penjar-se al passadís per a què els altres grups vegin el resultat de la webquest, i els àlbums serviran per a què les famílies vegin allò que s'ha treballat.