Embedded Files
Conselleria de la Guerra i dels vaixells:
Conselleria de la Guerra i dels vaixells:
La guerra i el control del territori és un dels fonaments del poder imperial. No ho és tot, però! Però és cert que és molt important. Els enemics del monarca de ben segur que ja estan planejant per on atacar-vos.
Cerqueu mapes de l’Imperi sota el regnat del vostre emperador o emperadriu i fixeu-vos en quin era el territori que controlava. Quines eren les ciutats més importants del seu domini? Quina era la capital principal? Fixeu-vos en quins rius, muntanyes i paisatges influeixen alhora de planejar una bona estratègia militar pel vostre monarca.
El mar també és molt important. Les batalles navals són importantíssimes per assolir el poder. Al mar, quan guanyes una batalla, els teus enemics acaben tots ofegats! Tenir bons ports i flotes preparades pot ser la clau de l'èxit. Al poder sobre els mars l'anomenem talassocràcia, i ha sigut el fonament del domini econòmic i polític de molts imperis al llarg de tota la Història. Reflexioneu sobre com fer-vos amb el control de la mar.
La flota pot ser la clau per guanyar la guerra com es veu en aquest mural del segle I d'un vaixell carregat de tropes (Foto: Museu arqueològic nacional de Nàpols, Itàlia, 2007).
Penseu en una bona estratègia per a dominar el territori. Quins punts convindria fortificar i com? Quines tropes haurien de desplaçar-se a cada punt? Penseu que les tropes s’han de desplaçar a peu per les vies imperials i que poden trigar molt a arribar d’un punt a l’altre. Els cavalls van més ràpid, però per cada cavaller necessitareu menjar pel soldat i pel cavall! I els cavallers necessiten escuders que els ajudin a ficar-se l'armadura i a cuidar de la seva montura.
També plantegeu-vos quina mena de tropes utilitzar. Els cavallers són una unitat molt poderosa, però poden acabar ofegats en un riu! L’armadura pesa molt i no permet nadar. A més, un pont de fusta no aguantarà el pes d’un regiment de cavallers, ja que el pes de l’armadura del soldat i del cavall acabarà per enfonsar la passarel·la. Les tropes lleugeres, que no porten armadura pesada, poden semblar febles, però per combatre en zones pantanoses i boscoses poden anar molt bé. Un exèrcit petit i lleuger por aniquilar un exèrcit pesat i molt poderós si es planeja una bona estratègia!
La cavalleria pesada no fou inventada a l'Edat mitjana, sinó a l'Antiguitat, fou una tropa d'origen persa. Grecs, germànics i romans l'adoptaren per al seu exèrcit. Representació de cavalleria romana entrant en batalla (Foto: pixabay.com, 2012).
El consell fa un descans per llegir una mica de mitologia:
El consell fa un descans per llegir una mica de mitologia:
Entre els manuscrits de la sala del tron, mentre treballeu per organitzar l'estratègia militar, trobeu una llegenda ja antiga, la d'un cavaller que va derrotar una bèstia ferotge! Llegiu la llegenda: Bel·lerofont. Feu un petit comentari, en primera persona, sobre el que creieu que li sugereix al vostre assesor aquesta historieta.
Mentre prepareu l'estratègia militar us heu informat de les tropes perses. Un dels informes us parlen de la cavalleria pesada persa, els catafractes. Què us suggereix aquesta unitat persa?
Ara, plantejeu-vos el següent: la llegenda de Bel·lerofont es menciona a la Ilíada com un conte més antic. Quan es va escriure la Ilíada? Penseu de quin període podria procedir la llegenda de Bel·lerofont tenint en compte que se'l menciona a la Ilíada com un heroi encara més antic. Quines parts del mite de Bel·lerofont creieu que podrien ser certes i quines són inventades? Reflexioneu sobre la utilitat dels mites per entendre la Història. Quina informació creieu que ens proporciona el conte de Bel·lerofont?
Creieu que hi ha alguna relació entre la llegenda de Bel·lerofont i els contes medievals?
Mosaic del segle III de Bel·lerofont matant a la Quimera, procedent d'una vila romana als voltants de l'actual Girona. Es troba al Museu arqueològic nacional de Catalunya a Barcelona (Foto: flickr.com, 2010).
La guerra no permet gaudir massa de la poesia, hem de continuar elaborant l'estratègia militar:
La guerra no permet gaudir massa de la poesia, hem de continuar elaborant l'estratègia militar:
Ara que heu pensat quins són els vostres objectius bèl·lics, plantegeu-vos com avituallar les vostres tropes. Per tenir contents als soldats cal pa, vi i or o plata. Als soldats els hi agrada gastar-se el sou en jocs de daus i cervesa... més val que tinguin tot el que els hi agrada o aviat es tornaran contra els seus generals. Com se us acut tenir controlats als soldats?
Penseu que per fabricar moneda i pagar-li el sou als soldats es necessita un element: el metall. L'Imperi té mines a diverses zones, però extreure els metalls és car i lent... Prendre l'or i la plata dels vostres rivals pot ser una bona estratègia, però per endur-se els seus tresors primer se'ls ha de vèncer! Quines ciutats creieu que us proporcionarien més riqueses si les conquistessiu? Com planejarieu prendre-les?
A vegades les estratègies més originals són les més efectives. Els romans feien coses com llençar vaques mortes a un riu per contaminar l'aigua d'una ciutat i així fer-la rendir-se, i encenien porcs coberts d'alquitrà i els llençaven contra les tropes i construccions dels seus enemics. Pobres porquets!
L'ànim durant un setge és molt important. A vegades es llençaven cadàvers amb catapulta dins d'una ciutat. Com durant un setge la ciutat passava molta gana, a vegades els exèrcits que assetjaven la ciutat preparaven banquets davant de la muralla per donar-los enveja als soldats de dins. Quina mala llet!
Com creieu que podrieu fer servir aquesta mena d'estratègies? Se us acut alguna manera d'obligar a rendir-se a una ciutat sense haver d'assaltar els murs?
Maquinària de setge romana i algunes de les construccions per atacar i defensar ciutats (Foto: The Air War College, 2007).
Ara que heu descrit el territori i les fronteres del domini del vostre monarca i us heu plantejant les qüestions que s’han exposat i que se us han acudit, dibuixeu un mapa i marqueu tot allò que considereu important. El mapa ha de ser entenible, no el feu massa atapeït, però ha de ser útil, així que fiqueu-hi tot allò necessari per entendre la situació i l'estratègia que heu plantejat.
Mapa en anglès de l'Imperi romà l'any 299, sota el domini de Dioclecià, Constaní, Maximià i Galeri. El mapa es va fer l'any 2008 per Coppermine Photo Gallery (Foto: Wikimedia commons, CPG, 2008)
Com aquest mapa és producte d'una visió subjectiva i actual mostra evidents mancances: existeix un excessiu protagonisme de l'Est, mentre a l'Oest ni tan sols s'hi senyala cap ciutat; utilitza alguns noms de països actuals que no tenen sentit en aquest mapa (Spain); no assenyala cap succés rellevant, només localitzacions i territori; dins del mapa no figura l'any al que representa; el mapa no té títol. Tot i així ens és molt útil per entendre quin territori dominava cada cèsar i august, i per a conèixer els límits i noms de les diòcessis. No obstant, hi manquen les províncies i les capitals de les diòcessis.
Armes romanes de l'Antiguitat tardana al Museu de la guerra d'Atenes (Foto: Dimitris Kamaras, 2015).
Consells:
- A internet podeu trobar molts mapes de l'Imperi romà, pero recordeu que aquest imperi va durar molts anys! Convé que us fixeu en els anys dels mapes. Vosaltres esteu tractant el segle III abans del 284, tingue-ho en compte. Fixeu-vos en els mapes que facin referència al vostre emperador o als seus contemporanis.
- Sigueu crítics amb els mapes que trobeu. Els emperadors exageraven la mida del seu domini, i els generals i l'Església també. A més, alguns historiadors han fet més fantasia que ciència! Apunteu aquelles qüestions que us pregunteu sobre els mapes que trobeu, valoreu què és cert i què podria no ser-ho. Analitzeu els mapes preguntant-vos què pot fer que estiguin manipulats, quin interès hi ha en manipular la realitat? Què hi pot guanyar algú en manipular un mapa?
- A vegades la informació geogràfica dins la biografia dels emperadors i els mapes que algú ha dibuixat entren en contradicció. Convé mirar els mapes per situar-se, però compareu-los amb la informació textual. Apunteu allò que us sembli interessant d'aquestes contradiccions.
- Per dibuixar el mapa podeu fer servir quatre fulls. Com sou quatre assesors, dividiu-vos el mapa en quatre. Pinteu els limits entre el mar i la terra ajuntant els quatre fulls, després acordeu quins colors i quins símbols fareu servir per cada senyal (ciutats, províncies, rius, batalles...) i repartiu-vos el mapa en quatre. Sempre aneu-vos ajudant entre vosaltres, si no cada un podria fer un mapa molt diferent! Primer feu els mapes en llapis.
- Un mapa sense llegenda no significa res. Feu entre els quatre la llegenda en brut abans de començar, afegiu i treieu allò que acordeu que convé afegir, treure o canviar mentre feu els mapes, i quan hagueu acabat els mapes passeu la llegenda a net.
- Resum de la Tasca 5: entre mapes, armes i cavalls
1) Descriviu el domini controlat pel vostre emperador o emperadriu, les ciutats i les característiques d'aquest territori.
2) Plantegeu una estratègia per fer-vos amb el control dels mars.
3) Plantegeu una estratègia pel control del territori, sobre les fortificacions, els moviments de l'exèrcit i la mena de tropes que penseu que seria més adequat utilitzar.
4) Responeu a les preguntes plantejades sobre l'heroi llegendari Bel·lerofont i la unitat militar dels catafractes.
5) Plantegeu un pla d'acció per a pagar als soldats i controlar-los.
6) Ideeu una estratègia per a prendre ciutats.
7) Dibuixeu el mapa i anoteu les informacions interessants sobre les que heu reflexionat per a dissenyar-lo. Recordeu seguir els consells presentats, us seran molt útils!
Google Sites
Report abuse