La Crisi del segle III fou una sacsejada tan gran per la societat de la conca mediterrània que hi ha qui ha dit que el món va deixar de moure's. En aquest període els homes i dones es veien com a ciutadans d'un món enorme, el més gran que havia existit fins llavors, el món abastat per l'hel·lenisme, des de Nigèria fins la mar Bàltica, des d'Hispània fins a l'Índia. Un món tan gran que aviat esdevingué inabastable. La societat s'havia globalitzat, en un ambient cosmopolita que havia escapat al control de les institucions, i fins i tot de la comprensió de les antigues classes dominants. Un mercader sirià podia establir el seu negoci a Cadis, casar-se amb una dona mauritana, i fer negocis amb grecs, jueus i germànics, i mentre prenia vi de l'altra banda de la Mediterrània un poeta li cantava les llegendes de més enllà de l'Índia.
Aquest món, en què es desdibuixaven tots els límits coneguts, va brillar com un estel fugaç, i aviat va començar a precipitar-se. Els emperadors queien com mosques, avalots a les ciutats es llençaven contra els poderosos, que es fortificaven als seus palaus, i els exèrcits arrasaven sense pietat tot el que se'ls oposava en el seu camí.
Una aventura es presenta davant vostre: des de la vostra llar humil, gràcies a l'esforç en els estudis, heu accedit a un càrrec en l'administració, com molts altres en la vostra època. Descobrireu com els nobles conspiren uns contra els altres, els exèrcits són com feres impossibles de domesticar, les masses s'esvaloten pels carrers, i els emperadors i emperadrius preparen la seva propaganda com qui s'enfronta a un laberint de ganivets en la foscor. Qualsevol pas en fals us pot portar a la derrota, i en aquesta època, la derrota significa la mort. Podreu sobreviure als vostres rivals?
-Tertul·lià, filòsof cristià (160-230)