Tasca 6: família, mentides i conspiracions
Ministeri de la cort i la família:
Pels pobles de l'Imperi romà era molt important la família a la que pertanyia un emperador. Certes famílies havien governat durant generacions, i per la població certs noms familiars havien quedat vinculats a la corona. Alhora, algunes famílies havien estat derrocades i se les havia acusat de tiranes, cosa que feia que certs noms es relacionessin amb un mal govern.
Durant el segle III alguns emperadors sorgien del no res. Es considerava que era millor que no se sàpigues res d'un emperador que potser ni tan sols era noble, així que els mateixos emperadors ocultaven la seva vida passada. D'altres, en canvi, feien propaganda del seu llinatge, i a vegades, feien propaganda d'un llinatge al que no pertanyien! Però feien creure que provenien d'aquella família.
Encara que la gent intentés estar informada, a part de les monedes, els edictes imperials i les notícies que feien arribar els comerciants i els soldats, a la majoria de racons de l'Imperi se'n sabia ben poc de qui era cada emperador. Per això els emperadors utilitzaven les monedes, les lleis que redactaven i els monuments per a informar a la gent de qui eren. Fos cert o fos fals el que expliquessin, als emperadors els hi interessava molt controlar el que la gent sabia d'ells i els hi encantava fer circular llegendes sobre com havien arribat al poder.
Investigueu sobre el vostre emperador o emperadriu i feu-ne un arbre familiar. Potser heu triat un monarca del que se’n sabia molt poc de la seva família, tot i així, investigueu el que se’n sap. Després, reflexioneu sobre el nom complet del vostre emperador. Normalment no es nomenaven amb el nom complet fins que es coronaven. Pregunteu-vos per a què es va fer dir d’aquesta manera. Cada un dels noms té un motiu. Els monarques reflexionaven molt amb quins noms era adequat presentar-se i s’ho pensaven molt bé.
Amb quines dinasties es vincula el nom del vostre monarca? Per quina raó ha triat aquests noms i no uns altres?
En primera persona, com si fóssiu l’assessor que interpreteu, apunteu una reflexió sobre el que creieu que el vostre personatge pensava quan sentia el nom de l’emperador. A què li recordava? A què vinculava el seu nom?
La cort es reuneix per celebrar una cerimònia religiosa, relleu de l'Altar a la Pau Augusta (Ara Pacis Augustae) construida d'entre l'any 13 i 9 aC. Quanta gent! Sembla que tota la noblesa volia figurar en el sacrifici públic (Foto: flickr.com, MCAD Library, 1989).
Ara, com a assessors, heu de procurar que el vostre monarca sobrevisqui! Hi ha membres de la família de l’emperador o emperadriu que poguessin provar de derrocar-lo per col·locar-se al poder ells mateixos? Potser no és algú amb el que tingui vincles de sang però sí vincles polítics. Té filles o germanes el vostre monarca? Amb qui estan casades? Té amics l’emperador? Com de propera és la relació amb aquests amics? El vostre monarca ha nomenat a algun hereu?
Quan un emperador deia que era fill de Júpiter, la seva filla podia dir: Si el meu pare és fill dels déus, potser a mi em toca alguna cosa, no?
L’equilibri polític és molt complicat. Un emperador o emperadriu ha d’aliar-se i permetre a moltes persones que creguin que podran succeir-lo, si no podrien provar de derrocar-lo per la força. Alhora que es dóna a entendre a certs familiars o amics que podran succeir-lo, convé tenir-los controlats o voldran arribar al poder massa aviat... potser passant per sobre de l’emperador. Valoreu a qui hauria de prometre l'emperador ser el seu hereu i a quins familiars o amics hauria de casar i amb qui.
Tot i les confabulacions, pels monarques és molt important tenir un grup de confiança que comparteixi la seva política. Fixeu-vos en quins homes i dones té al voltant el vostre emperador o emperadriu, i quins podrien ser útils per a encarregar-los feines importants. Al cap i a la fi, l'emperador no pot ser a tots els llocs alhora, així que haurà de confiar en els seus propers si vol mantenir el poder.
En cas que no disposeu de prou informació, pregunteu-vos què caldria saber. Què necessitaríeu saber com assesors del monarca sobre la seva família i els seus propers? Quina estratègia hauríeu de seguir?
Fresc del segle I que mostra una família benestant romana celebrant un banquet a Pompeia (Foto: Museu arqueològic nacional de Nàpols, 2011).
El protagonisme de les dones:
Penseu en el que significa el patriarcat. El patriarcat és un sistema social pel que el cap de la família, normalment l'home més vell, mana sobre la resta de membres de la família sense que el puguin contradir.
A les dones se les col·locava en una situació en que públicament només podien manifestar-se com a mare, muller o amant, i alhora, se les criticava per això. Era una situació molt complicada per les dones. Encara que lentament havien anat assolit una posició millor i al segle III tenien molt més de protagonisme que en èpoques anteriors, encara se les jutjava durament per participar de la política. A molts militars no els hi agradava massa que una dona els hi donés ordres. Això encara passa avui!
El president del govern del Regne d'Espanya entre 2004 i 2011, José Luís Rodríguez Zapatero, va nomenar ministra de defensa a Carme Chacón. Fou molt criticada per certs sectors de l'exèrcit i pels polítics més conservadors. Alguns van fer memes en que se la veia ensenyant els pits als soldats! Cosa que evidentment mai va succeir. Alguns generals van arribar a desafiar-la, dient que no podia manar-los per ser dona, catalana i embarassada. Caram! Tot i així Chacón no es va amedrentar i va tancar un general a la presó, ja que va arribar a dir que treuria els tancs pel carrer! Aquí teniu una notícia que parla d'aquest període: article de El Español sobre les crítiques a la ministra Chacón.
Penseu en quina situació es van veure algunes emperadrius o filles, mares i esposes d'emperadors quan van intentar dirigir els exèrcits. Penseu en quina mena d'acusacions falses van llençar contra elles. Què creieu que deien els sectors més masclistes de la política i l'exèrcit quan rebien les ordres d'una dona?
La ministra Chacón es reuneix amb als generals a Afganistan per supervisar el pla d'acció de la guerra (Foto: OTAN, 28 de juliol de 2009).
Durant el segle III algunes dones van trencar amb el paper que se'ls havia adjudicat. Algunes van arribar a posar-se armadura, pujar al carro de guerra i començar a repartir llenya! D'altres preferien planificar l'estratègia sobre mapes i donar ordres als generals, sense agafar mai una espasa, encara que anaven a la batalla, però sempre se la miraven de lluny. Algunes es quedaven a l'ombra, però tot i així podien arribar a tenir més poder que ningú, i alhora estaven en una situació més segura. Què us diu tot això?
De fet, sempre hi ha hagut dones que han participat de la política i la guerra, però és cert que al segle III no s'amagaven tant. En els períodes de crisi molt intensa hi ha moltes dones en el poder. A què creieu que es deuria aquest canvi? Potser no els hi quedava més remei? Alguns autors pensen que com la política és tan càotica durant les crisis així de greus, les dones podien accedir al poder. D'altres pensen que les dones sempre han participat de la política, però quan el sistema s'ensorra llavors es fa visible que hi són! Quina opinió en teniu?
Als Estat Units d'Amèrica l'any 2008 un home negre va convertir-se en president, Barak H. Obama, i la secretaria d'estat era una dona, Hillary D. Clinton. De fet, abans d'ell, sota la presidència de George W. Bush, una dona negre, Condoleezza Rice, va ser secretaria d'estat dels USA. Juntament amb el vicepresident Dick Cheney, sembla que Rice i ell manaven més que Bush! Fins i tot van acompanyar-lo a declarar quan Bush va comparèixer en privat sobre els atemptats de l'11 de setembre de 2001. És que no es fiaven del que podria dir?
Potser un historiador d'aquí mil anys dirà que això es deu al caos social. Potser dirà: Com era una època caòtica, els negres i les dones arribaven al poder! I en lloc del president governaven els que l'envoltaven. Tot es deu a la crisi que patia Occident a principis del segle XXI!
Penseu que és així? A la crisi del segle III veiem dones i gent de raça no romana manegant el poder. A més, sembla que molts emperadors eren titelles en mans dels que els envoltaven. A què es deu? Es va produir un canvi real o és que la realitat es va fer visible? Reflexioneu sobre aquest tema.
El president dels USA George W. Bush respon als periodistes amb la secretaria d'estat Condoleezza Rice al seu costat (Foto: Casa Blanca, 24 de març de 2008).
La família imperial: un laberint matrimonial
En una família com les de la cort imperial cada membre de la nissaga té els seus propis interessos. Heu sentit que a la cort, no fa massa, hi va haver una forta discussió entre un pare, el seu fill i la seva filla: vídeo de la discussió.
Els nobles es veuen obligats a fer alló que no desitgen fer... casar-se amb rivals, destruir el seus amics, aliar-se amb enemics... És difícil dir qui mana en una família com la imperial, i els pares i les mares volen influir sobre els seus fills per fer el que creuen que han de fer. Els germans i els cosins intenten forçar-se els uns als altres per fer el que no volen fer. Com heu vist en el vídeo, la política matirmonial és molt més complexa del que pot semblar.
Penseu que el vostre monarca té aquesta mena de problemes? Qui el presiona per a què faci allò que no vol fer? L'emperador té fills, nebots i germans? Com creieu que els ha de convèncer per a què facin allò que convé a la corona?
L'arbre familiar imperial de finals del segle III i principis del IV en que consta la nissaga de Constantí I i d'altres emperadors. Per tal de no dispersar la sang imperial els membres de la nissaga casaven als seus familiars amb els seus aliats polítics (Foto: dossier de l'assignatura d'Antiguitat tardana de la Universitat de Barcelona, dissenyat pel dr. Carles Buenacasa i el dr. Raúl Villegas, febrer de 2016).
Els pobles bàrbars s'incorporen a la cort:
A la sala del tron hi ha un escrivà que no deixa de renegar. Està escrivint papirs i organitzant monedes, sembla que tot li molesti!
-N'estic fart d'aquesta gent. Aquests homes rossos, que abans eren els nostres esclaus, ara es pensen que ens poden donar ordres. Abans aquests rossos ens feien les feines que ningú volia fer, i ara resulta que hi ha rossos que són generals! Quina vergonya! Quin desastre! Els africans, hispans i àrabs no som romans però tenen sang noble, però aquesta gent rossa... qui s'han cregut que són? Si no tinguessin espases...
A qui creieu que es refereix l'escrivà quan parla d'homes rossos? I quan diu que els africans, hispans i àrabs tenen sang noble? De què creieu que es queixa l'escrivà?
Últimament heu vist a alguns generals rossos. Semblen molt ambiciosos, en saben molt de la guerra i es comporten com si fossin romans. Alguns diuen que són salvatges sense civilitzar, però en saben bastant de les lletres i de les lleis. Són força espavilats i sembla que els hi importa bastant la supervivència de l'Imperi. Penseu que l'emperador hauria de confiar en ells?
Encara que es pugui creure que els bàrbars van destruir l'Imperi, de fet, es podria dir que el van mantenir viu. Quan va caure l'Imperi i es van crear nous regnes, aquests regnes van mantenir el llatí i les lleis romanes. Va caure l'Imperi o es va tranformar? Escriu una petita reflexió sobre aquest dilema.
Per saber-ne més: Princessetes espantades o polítiques valentes?
Gal·la Placídia amb els seus fills Valentinà i Justa Grata Honòria en la pintura d'una medalla de cristall daurat feta a Egipte, segle V (Foto: Wikimedia commons, 2016).
Gal·la fou filla de l'emperador Teodosi I, germana dels emperadors Honori i Arcadi, muller de l'emperador Constanci III i mare de l'emperador Valentinià III. A més, es casà amb els reis visigots Alaric i Ataülf, desafiant al seu germà Honori. Va preparar una flota de guerra a Barcelona per envair Àfrica, però la flota es va enfonsar, obligant-la a negociar amb el seu germà. Caram! Podeu trobar informació de Gal·la Placídia aquí i aquí.
Moltes vegades s'ha presentat a Gal·la com una pobreta princesa segrestada pels visigots, que funcionava com a arma contra els seus germans per a qui aconseguia atrapar-la. Però el seu germà Honori la va acusar de ser ella qui havia pactat amb els visigots el seu segrest! D'altres autors parlen de Gal·la com una veritable sobirana, no una eina en mans d'altres.
Què en penseu de tot això? Havieu sentit mai a parlar de Gal·la? Escriviu una reflexió personal sobre la vida de Gal·la (no com a assessors, sinó la vostra opinió de veritat). Què en penseu de la carta de la seva filla Honòria al rei dels huns Atila? Què penseu que significa que Honòria posseís el títol d'Augusta?
Pregunteu als vostres pares o a algún adult si han sentit a parlar de Gal·la Placídia i expliqueu-los el que heu descobert. Pregunteu-los què en pensen i apunteu les respostes.
Aprofiteu per explicar-los el treball que esteu fent sobre la cort imperial del segle III, què en pensen del que esteu aprenent?
- Resum de la Tasca 6: família, mentides i conspiracions
1) Elaboreu un arbre genealògic del vostre emperador o emperadriu.
2) Apunteu el nom sencer del vostre monarca i pregunteu-vos a quines dinasties es vincula i per quina raó a triat aquests noms
3) Escriviu una reflexió com si fossiu l'assessor que interpreteu en què expliqueu el que el nom del vostre monarca us recordaria i amb què relacionarieu aquest nom.
4) Valoreu quins familiars i amics del vostre emperador són perillosos i completeu l'arbre familiar afegint parents polítics. Valoreu els perills que representen els que l'envolten.
5) A quins aliats de la corona convé tenir controlats? A qui convindria nomenar hereu? Quins familiars i aliats convindria casar i amb qui?
6) A quins familiars i propers convindria encarregar tasques importants? Quines?
7) Què considereu que no se sap però que, com a assessors, us convindria saber sobre la família i amics del monarca? Expliqueu quina estratègia seguiríeu.
8) Reflexioneu sobre el cas de la ministra Chacón. Valoreu quines acusacions creieu que les dones de la família imperial del segle III van rebre per part de certs sectors de l'exèrcit i la política.
9) Reflexioneu sobre els rols que adoptaren algunes dones poderoses com a militars, comandants i dirigents durant el segle III.
10) Doneu la vostra opinió sobre el fet que en els períodes històrics de greus crisis les dones prenguessin més protagonisme que en d'altres moments.
11) Reflexionant sobre allò presentat al voltant de Rice, Obama i Clinton, pregunteu-vos les raons per les que durant la Crisi del segle III observem dones i persones de races diverses accedint al poder.
12) Reflexionant sobre el què significa el patriarcat, pregunteu-vos quina mena de pressions dels seus familiars i propers pot rebre el vostre monarca. Com es podria aconseguir que els seus propers i familiars facin el que convé a la corona?
13) Responeu a les preguntes sobre els comentaris que un escrivà fa sobre els militars rossos.
14) Reflexioneu sobre si els militars rossos mereixen la confiança de l'emperador.
15) Reflexioneu sobre si l'Imperi romà d'Occident va caure o es va transformar.
16) Tasca addicional sobre Gal·la Placídia:
16A) Escriviu una reflexió sobre la biografia de Gal·la.
16B) Responeu amb la vostra opinió a les preguntes sobre Honòria.
16C) Realitzeu una petita explicació i entrevista sobre el que heu investigat sobre Gal·la i sobre aquesta activitat en que esteu tractant el segle III. Apunteu les respostes que us contestin els entrevistats.