Tasca 7: monuments i inscripcions
ministeri de la construcció i l'arquitectura:
Com ja sabeu, als emperadors i emperadrius els hi preocupa molt el que la població pensa d'ells. Com en aquesta època no existeix ni la televisió ni internet la construcció de monuments és la millor manera de fer saber a la societat que el monarca està treballant fent coses útils. A més, la corona aprofita l'erecció d'edificis per afegir-hi missatges, ja siguin escrits o artístics, en què intenta fer saber tot allò de bo que l'emperador ha fet.
Com no tenien ni ràdio ni telèfon mòbil, la gent es reunia a les places i als carrers i es miraven el que l'Imperi els hi volia fer saber. Quan es penjava un decret imperial a una paret, no es quedava allà i prou. Els homes i dones se'l llegien i el comentaven. I l'endemà se'l tornaven a llegir i a comentar! Les bones inscripcions i relleus artístics, que deixin clar el que la corona intenta transmetre, són clau per la propaganda del vostre monarca!
Rebombori a la plaça:
Just fa una estona, al carrer de davant de la sala del tron han penjat un cartell. Sentiu una mica de rebombori i sortiu a veure que hi passa.
En quin material està escrit l’edicte? Si esteu a la zona est de l’Imperi les inscripcions es fan sobre un suport de pedra, però si esteu a la part oest estarà sobre un suport de bronze. Això es deu a la tradició de l’Est i l’Oest de la Mediterrània. A què adjudicaríeu aquesta diferència? Quines conseqüències creieu que pot tenir de cara a l’estudi de la Història aquesta diferència?
Fragment de l'Edicte del màxim de Dioclecià de l'any 301, al Museu de Pèrgam de Berlín. És un edicte que estableix el preu màxim de cada producte i servei. Prové originalment d'una ciutat de l'actual Turquia (Foto: Wikimedia commons, Mathias Kabel, 2007).
Una inscripció va ser col·locada fa un parell de dies, hi diu el següent:
NOS, L’EMPERADOR.
AMB L’AJUT DELS DÉUS HEM ANAT A BUSCAR ALS POBLES REBELS QUE HAN DESAFIAT LA NOSTRA VOLUNTAT PER COMBATRE’LS. EN LA NOSTRA CAMPANYA ELS HEM ATACAT I INCENDIAT.
HEM SAPIGUT QUE LA BONDAT D’AQUESTA CIUTAT HA AUXILIAT ALS EXÈRCITS DE LA NOSTRA SÀBIA DIGNITAT. HEM ADVERTIT QUE ELS SANTUARIS D’AQUESTA ESTIMADA COLÒNIA NO ES TROBEN EN EL MILLOR DELS ESTATS. AIXÍ, HEM ORDENAT QUE PER A QUÈ TOTS PUGUIN RETRE CULTE ALS ANCESTRES COM CAL ES CONSTRUEIXI UN NOU TEMPLE AMB ELS ESCLAUS VENÇUTS I EL TRESOR QUE US PROPORCIONEM.
A FI QUE QUALSEVOL HOME I DONA PUGUI PREGAR A LA DIVINITAT PEL NOSTRE BENESTAR I PER LA SEGURETAT DE LA NOSTRA REPÚBLICA, QUE ES CONSTRUEIXIN TRES ALTARS. EL PRIMER PER LA NOSTRA ÀNIMA, ANOMENAT AMB EL NOSTRE NOM. EL SEGON FOC PER L’ÀNIMA DE LA NOSTRA FILLA, MARE DE LES FORTIFICACIONS I DE LES LEGIONS, PER A PERPETUAR EL SEU NOM. EL TERCER PER A LA DEESSA ROMA VICTORIOSA, PER A QUÈ TOTS ELS HOMES I DONES PUGUIN RESAR PER LA NOSTRA REPÚBLICA I EL BON DESENLLAÇ D’AQUESTA JUSTA GUERRA.
AIXÍ, QUE TOTHOM PUGUI VIURE TRANQUIL A LA SEVA LLAR SABENT QUE ELS DÉUS SÓN ELS NOSTRES COMPANYS.
A sota hi acaben de col·locar una nova inscripció. Diu el següent:
HEM SAPIGUT QUE LA CIUTAT VEÏNA NO VA AUXILIAR COM ERA EL SEU DEURE ALS EXÈRCITS DE LA NOSTRA DIGNITAT. PER AQUESTA RAÓ QUE PROPORCIONIN EL QUE MANQUÉS PER A LA CONSTRUCCIÓ D’AQUEST NOU MONUMENT.
QUE LA BONA CIUTAT PROPORCIONI EL SOLAR NECESSARI PER A LA CONSTRUCCIÓ I QUE EL PREU D’AQUEST TERRENY SIGUI PAGAT AMB UN IMPOST ESPECIAL SOBRE LA CIUTAT VEÏNA. QUE ES COBRI UNA MONEDA DE PLATA PER CADA HOME, DONA I CAP DE BESTIAR I DUES MONEDES PER CADA CASA DE LA COLÒNIA VEÏNA. NI MÉS NI MENYS.
AIXÍ MATEIX, CONCEDIM BENEFICIS ALS DECURIOS D’AQUESTA BONA CIUTAT PER A QUÈ S’ENCARREGUIN DE TENIR CURA DE LA CONSTRUCCIÓ I DE L’ADMINISTRACIÓ DEL NOU SANTUARI COM A SACERDOTS. QUE NOMENIN GUARDIANS DELS ALTARS ALS SEUS FILLS I FILLES, PER A QUÈ CADA DIA ES SACRIFIQUI A CADA ALTAR UN XAI, UNA MESURA DE VI I MITJA MESURA DE PA.
HEM SABUT QUE HI HA IGNORANTS QUE ES NEGUEN A FER SACRIFICIS PEL NOSTRE NOM. PER A QUÈ TOTHOM QUE VIU SOTA EL NOSTRE IMPERI PUGUI RESAR PER A QUÈ ELS CELS ENS SIGUIN PROPICIS, ORDENEM QUE UN QUART ALTAR PER LA NOSTRA ÀNIMA ES CONSTRUEIXI A L’ENTRADA DEL MERCAT. AIXÍ, AQUELLS QUE RESTEN MUTS EN PÚBLIC PERÒ ES REUNEIXEN EN SECRET PER FER ESPANTOSOS RITUALS, QUE SIGUIN ASSENYALATS EN NEGAR-SE A REALITZAR EL SACRIFICI SAGRAT PER LA NOSTRA ÀNIMA. AIXÍ MATEIX, QUE TOT ALLÒ QUE ES VENGUI AL MERCAT SIGUI PURIFICAT PEL SACRIFICI D’AQUEST QUART ALTAR.
PER A L'ARGILA PER FER MAONS I EL CIMENT NECESSARIS PER A CONSTRUIR AQUESTS NOUS MONUMENTS, QUE ELS ESCLAUS PROPORCIONATS ELS EXTREGUIN DELS RECURSOS DEL POBLE VEÍ I ELS TRANSPORTIN PEL RIU. D’ALLÒ QUE MANQUI PER FINANÇAR AQUESTA OBRA UN COP JA S’HAGI COBRAT L’IMPOST A LA CIUTAT VEÏNA, QUE ELS DECURIONS D’AQUESTA BONA CIUTAT SE N’ENCARREGUIN AMB EL SEU PATRIMONI PRIVAT.
HEM PROMULGAT AMB SALUDABLE I RECTÍSSIM CRITERI AQUESTA LA NOSTRA VOLUNTAT. QUE NINGÚ S’ATREVEIXI A DESAFIAR-LA.
La gent està reunida davant de la inscripció i xerren entre ells:
ÀPIA (una matrona amb un nadó en braços): Oh! Què carai vol dir tot això d’aquí? M’ho llegiré una altra vegada...
SEXT (un soldat de la guàrdia): Doncs diu que els traïdors de la colònia de més enllà ens paguin el nostre temple! Ja era hora!
ESTEVE (el fill d'un mercader humil): Jo crec que no ho diu això. Diu que paguin un impost, però només una vegada, i amb això no construirem pas un temple!
CORNÈLIA (la germana d'un cavaller decurió): Diu que els decurions ens en fem càrrec... Quina barra! Encara haurem de vendre’ns un ramat de bous per pagar tot això!
ESTEVE (el fill d'un mercader humil): Tu sí que tens barra... Ens cobrareu un impost als humils per fer tot això, no us hi veuré pas ficant diners de la vostra butxaca! Segur que d’aquí una setmana ja ens esteu cobrant tot el que us falti! I el que us sobri us ho quedareu, com sempre!
CORNÈLIA (la germana d'un cavaller decurió): Més et val no xerrar tant... com tu i el teu pare no feu el sacrifici a l’entrada del mercat més et valdrà fer les maletes, aquí ja no us hi deixarem vendre res més. Què et penses que no sé que us reuniu amb els humils per resar les vostres coses estranyes? Vaig veure la teva mare en plena nit passejant amb un grup de dones... On anaven tan tard? Sou una colla de traidors estrangers!
ESTEVE (el fill d'un mercader humil): Ja n’estic fart dels gentils! Els decurions us penseu que la ciutat és vostra! L’Imperi és de tothom i jo em reuneixo amb qui em dona la gana! La meva mare va on vol! Al teu germà l'he vist endur-se diners del mercat! És un corrupte! Maleïts decurions! Maleïts gentils! Nosaltres no som gentils, però en el fons som més romans que vosaltres!
CORNÈLIA (la germana d'un cavaller decurió): Si no fos pel meu germà i els decurions, aquesta ciutat ja l'haurien arrasat els bàrbars... On és l'emperador? Qui et penses que fa que les coses funcionin, marrec? Nosaltres som els romans de veritat! Sé perfectament que sou vosaltres els que feu que pugi el preu del pa: el compreu tot, el guardeu al vostre magatzem i no el veneu fins que és molt car. Sou els que provoqueu tot aquest desastre! Qualsevol dia acabarem amb vosaltres...
SEXT (un soldat de la guàrdia): Que tothom es calmi! Demanarem a la corona que torni a escriure un nou edicte. Això no hi ha qui ho entengui. A veure si el pròxim està una mica més clar... I ara que els gentils tornin al barri dels gentils i els humils al barri dels humils. Ara mateix! S'ha acabat tant de rebombori.
ÀPIA (una matrona amb un nadó en braços): Em sembla que ja ho he entès... Espera... Encara no... Jo el que vull és una ciutat ben bonica i segura, i ficant a uns contra els altres no sé pas si ens en sortirem. Jo vull un emperador que acabi amb els enemics de la pau i fiqui ordre d'una vegada!
Un home que acaba d'arribar: Qui carai és aquest emperador de la inscripció? Jo em pensava que en teníem un altre!
Tots els altres alhora: Noooooo! El que tu dius el van matar fa tres setmanes!
Dos romans conversen al costat de la font. El quadre es titula Conversation by the Spring, de Henryk Siemiradzki (1843-1902) (Foto: sothebys.com, 2016).
Sembla que la gent no entén massa el que posa la inscripció... Potser és que no està massa clara! Què heu entès vosaltres?
Us heu fixat que l'emperador parla en plural d'ell mateix en aquest text públic? A què creieu que es deu això?
La segona inscripció és més llarga que la primera. Quina deu ser la raó d'això?
Qui són els decurions? Si us hi fixeu, hi ha dues accepcions de la paraula decurió. Una fa referència a l'exèrcit. A què fa referència la segona accepció? A quin dels dos significats creieu que es refereix l'edicte i la gent que xerra a la plaça?
Apunteu cada un dels personatges que apareixen en aquest diàleg. Després apunteu quins creieu que són els seus interessos. Us heu fixat que els participants de la xerrada parlen de nosaltres i vosaltres? Què creieu que vol dir això?
Com sou els assessors de la corona, convindria que us fessiu càrrec d'una tercera inscripció. Tenint en compte el que s'ha dit a la plaça, prepareu un nou aclariment. Respecteu l'estil que utilitza la corona o la gent no tindrà cap respecte pel vostre aclariment.
L'edicte s'ha formulat amb fragments de diversos textos, principalment els edictes de les persecucions, L'Edicte de Milà (313), El relat de les gestes de Sapor I (241-272), les inscripcions de les emperadrius Júlies (principis del segle III) i l'obra Octavi, de Minuci Fèlix (150-270).
Preparem un nou monument:
Primer convé que observem els monuments que hi ha per la ciutat.
Fa poc heu sapigut que la secta que venera a la deessa Cíbele ha construit un nou santuari a la ciutat. No fa massa que aquest culte estava perseguit! Ara en canvi a la cort imperial li agrada bastant.
Els cavallers decurions van cedir un terreny a la secta, en què principalment hi ha dones humils, mercaders i filòsofs, però com els nobles van cedir-los l'espai municipal, ara volen participar-hi! Des de fa un temps els nobles han començat a interessar-se per aquest culte... especialment les cortesanes i els militars. Alguns diuen que son idees de l'Est, dels perses, i que convé acabar amb totes aquestes idees estrangeres. A més, el culte manega bastants diners! On hi ha mercaders acostuma a haver-hi monedes, i potser per això als nobles els hi ha començat a interessar.
El culte organitza unes festes increïbles! Durant la primavera surten els fidels despullats pel carrer i fan un xivarri al·lucinant! Fan banquets, toquen música desenfrenada... tot s'hi val! Però en canvi durant tot l'any són gent molt pacífica que es passa el dia resant, escoltant música tranquil·la i parlant de filosofia. A molts gentils els hi incomoda una mica veure a aquesta gent reunir-se en privat sense saber de què parlen. A aquests cultes els anomenem cultes mistèrics.
Als humils els hi agrada el culte a Cíbele o a Isis per què a diferència del culte públic, aquests cultes no els controlen els gentils. Però ara que els decurions s'estan introduint... potser els humils comencin a interessar-se per un altre culte semblant.
Últimament es parla del cristianisme. És una secta d'origen oriental que ret culte a un tal Jesús l'Ungit -Crist, en grec- i especialment a la seva mare, Maria de Nazaret. S'assembla bastant al culte a la verge Cíbele i al seu fill sacrificat Atis. Però els cristians es passen el dia barallant-se entre ells. Fidels contra fidels, bisbes contra bisbes i fidels contra bisbes. A la biblioteca hi havia uns quants escrives cristians, i heu sentit que a la cort i a l'exèrcit també n'hi ha, i també entre els esclaus! Fins i tot diuen que alguns emperadros i emperadrius resen a Crist a més a més dels altres déus. Alguns emperadors persegueixen als cristians, però als emperadors els agrada perseguir tot allò que no poden controlar. Potser quan puguin controlar aquest culte deixaran de perseguir-lo...
Vegeu el temple: Santuari de Cíbele.
Què en sabeu d'aquesta deessa?
Com veieu, el temple de Cíbele prop de Lugo es va convertir en una església dedicada a Santa Eulàlia. Reflexioneu sobre aquest canvi. Com creieu que va succeir el canvi de Cíbele a una santa cristiana?
Estatueta gal·lo-romana de la deessa Cíbele en bronze, del segle I. Es troba a la Biblioteca nacional de França (Foto: Wikimedia commons, 2008).
Estatueta egípcia de bronze de la deessa Isis donant el pit al déu nascut Horus, aproximadament del segle IV aC. Es troba al Museu egipci de San José, Califòrnia (Foto: flickr.com, Mary Harrsch, 2006).
Entrada de l'antic santuari de Cíbele i després de Santa Eulàlia, a Santalla de Bóveda de Mero, Lugo, segle III (Foto: flickr.com, José Antonio Gil, 2008).
A la ciutat també hi ha una columna molt ben guarnida. Vegeu-la: Columna d'Igel.
El monument té representades diverses escenes, unes sobre mitologia i d'altres sobre la vida quotidiana. Què representen les escenes de la vida quotidiana? Què penseu que significa? Qui creieu que va erigir aquesta columna?
Segons la informació, quina raó faria que el monument es mantingués fins el present? Què en penseu?
Postal de la Columna d'Igel publicada a Londres l'any 1783. El dibuix el realitzà Edward Rooker (1712-1774). La columna es troba al poble d'Igel, prop de Trèveris, Alemanya. Es construí al segle III (Foto: Wikimedia commons, 2008).
També hi ha erigit un arc a la ciutat. Vegeu-lo: Arc de Dativus Víctor.
Qui va finançar aquest arc memorial? Què se'n sap de la gent que el va manar construir? A qui el van dedicar?
Per quina raó penseu que la família que va erigir aquest monument va decidir fer-ho? Quin era el seu propòsit?
Detall de l'arc. L'arc es troba a Magúncia, Alemanya, i es construí el segle III (Foto: Wikimedia commons, Martin Bahmann, 2008).
Heu sentit que a l'Est s'ha construit un pont monumental. Vegeu-lo: Pont Band-e Kaisar.
També teniu els plànols d'un amfiteatre que s'ha construit fa poc a Àfrica: Amfiteatre d'El Djem.
Us han arribat notícies de diverses construccions d'altres llocs: altres construccions del segle III.
Com heu vist, els monuments de la vostra ciutat no els ha encarregat pas l'emperador! Són construccions fetes per particulars. El temple de Cíbele, la Columna d'Igel i l'Arc de Dativus Víctor són monuments que s'han erigit per iniciativa de persones i grups concrets, amb els seus propis diners.
Si l'emperador no fa construir edificis, és difícil que pugui controlar el missatge que aquestes construccions transmeten a la població. La gent podria arribar a pensar que l'emperador ja no serveix per a res!
Com a assessors convé que us ocupeu d'aquesta qüestió. Ara que us heu informat sobre els monuments de la ciutat i de l'Imperi, penseu quina construcció podríeu proposar-li a la corona per edificar en la vostra ciutat.
Reflexioneu sobre què convé edificar i plantegeu un monument. Expliqueu per a què ha de servir, quina forma voleu que tingui i quins missatges voleu que transmeti. També plantegeu com s'ha de pagar aquest monument, la corona està gastant moltes monedes en la guerra... difícilment podrà fer-se càrrec del preu complet del monument.
- Resum de la Tasca 7: monuments i inscripcions
1) Responeu a les preguntes sobre els suports de bronze i pedra per a les inscripcions romanes.
2) Què heu entès de les dues inscripcions presentades?
3) Per quina raó el monarca parla en plural?
4) Per quina raó la segona inscripció és més llarga que la primera?
5) Responeu a les preguntes sobre els decurions.
6) Apunteu quins són els personatges que participen del diàleg i quins creieu que són els seus interessos.
7) Prepareu una nova inscripció que aclareixi a la gent les dues anteriors.
8) Què sabeu sobre la deessa Cíbele?
9) Pregunteu-vos els motius pels que el santuari de Cíbele de Lugo es convertí en un santuari dedicat a Santa Eulàlia. Reflexioneu sobre com es produí aquets canvi.
10) Responeu a les preguntes sobre la Columna d'Igel.
11) Responeu a les preguntes sobre l'Arc de Dativus Víctor.
12) Dissenyeu un nou monument seguint els consells presentats.