Què sabem del segle III?
Porta de San Sebastiano o Porta Àpia, de les Muralles aurelianes, construïda al segle III a Roma (Foto: Wikimedia commons, Lalupa, 2006).
L'activitat presentada consisteix en fer grups de quatre alumnes que hauran d'imaginar-se que viuen una aventura com a assessors de la corona durant el segle III. Feu els grups i comenceu l'activitat.
La història de l'antiga Roma és molt llarga. Segur que molts cops heu pensat: i ningú no ens pot resumir tota la història romana en 10 minuts entretinguts? Doncs a algú se li ha acudit: història de l'antiga Roma en 10 minuts. Mireu el vídeo i després comenteu-lo amb els vostres companys.
Durant el segle III es produí el que els historiadors anomenen la Crisi del segle III. Aquesta crisi s'inicià amb l'assassinat de l'emperador Alexandre Sever i de la seva mare Júlia Mamea, la veritable governant, a mans del cavaller Maximí el Traci, que es va proclamar emperador, tot al març de l'any 235. A partir d'aquest moment s'inicià un període d'anarquia i caos, en què es va estendre la violència per tots els racons de l'Imperi. Van esclatar pestes, l'economia va deixar de funcionar, els soldats es rebel·laven i es produïren canvis profunds en les mentalitats i l'espiritualitat. Alhora els pobles guerrers germànics, anomenats bàrbars pel romans, penetraven les fronteres de l'Imperi. A més, els pobres s'enfrontaven als rics, i els rics intentaven sotmetre als pobres per la força.
Un seguit d'homes i dones es proposaren fer-se amb la corona per tots els mitjans possibles, i quan algun d'ells o elles aconseguia proclamar-se emperador, llavors intentava mantenir-se al poder fos com fos. Durant els 49 anys que durà la crisi es proclamaren almenys 74 emperadors, on pràcticament tots van morir en circumstàncies violentes. Si van proclamar-se almenys 74 monarques en 49 anys, quan creieu que va prolongar-se cada regnat?
Finalment, aquest període convuls finalitzà amb l'ascens al tron de l'emperador Dioclecià l'any 284, que va necessitar tota la seva astúcia i la força dels seus guerrers per mantenir la pau, plantejant un seguit de reformes profundes que afectarien l'Imperi en tots els sentits. Per aquest motiu considerem que la fita final de la Crisi del segle III seria l'any 284.
No obstant, tot va servir de bastant poc, i els seus successors iniciaren una nova guerra civil. L'any 312 Constantí vencé a Maxenci en la batalla de Pont Milvi i es casà amb la seva rival Fausta, la germana de Maxenci. L'any 325 Constantí va assassinar al seu aliat, Licini, i als voltants del 330 va assassinar a Fausta, convertint-se per fi en un veritable monarca únic. Tampoc va canviar massa la situació, doncs en morir Constantí els seus fills i filles iniciaren una guerra civil per fer-se amb el poder, on tots moriren assassinats o en circumstàncies desgraciades. Va fer-se amb la corona el nebot de Constantí, Julià, que al poc temps fou assassinat pels seus propis soldats. Quina mala llet tenien tots!
En una de les novel·les de George R. R. Martin, un guerrer li diu a la reina:
«Millor ser el carnisser que la carn. Tots els reis són carnissers. Són diferents les reines?» (Dansa amb dracs, capítol XXIII).
En una època com el segle III, què penseu que significa dir que els reis i les reines són carn o carnissers? Comenteu-ho amb els companys.
Un tigre es menja un ase en un mosaic del segle III d'una vila romana a l'actual ciutat Bad Kreuznach, Alemanya (Foto: Wikimedia commons, Carole Raddato, 2012).
En aquesta situació que seguí al segle III, després de l'assassinat de Julià, un militar hispà, Teodosi, es proclamà emperador, i l'any 395 morí i es dividí l'Imperi en dues meitats: Orient i Occident. Les va repartir entre els seus dos fills, Arcadi i Honori, marginant a la seva filla, Gal·la. Els tres fills s'enfrontarien pel poder, pactant amb els germànics, i la situació s'aniria complicant. En poques generacions els emperadors d'Occident s'havien convertit en titelles dels germànics, i finalment l'últim emperador occidental, Ròmul Augústul, fou deposat pel rei germànic Odoacre l'any 476.
Com veieu, encara que considerem que l'Edat mitjana va començar l'any 476 amb el que anomenem la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, els problemes havien començat bastant abans. En aquesta aventura ens submergirem en aquesta crisi tan greu del segle III i ens ficarem en el lloc de les persones que la van viure.
Durant l'aventura, us imaginareu que sou persones del segle III, on se us presentaran dilemes i qüestions a resoldre. Per a què no oblideu cap de les reflexions que heu d'apuntar, al final d'aquesta pàgina es presenta una guia que us servirà durant l'aventura. Heu de treballar en grup, així que planifiqueu junts els vostres plans d'acció i quan debateu respecteu els torns de paraula i intenteu que tots pugueu comentar cada qüestió. Sort en la vostra aventura!
Un grup d'actors romans assagen una obra de teatre. El quadre és de Gustave Bulanger (1824-1888) i s'anomena Theatrical Rehearsal in the House of an Ancient Rome Poet (Foto: Wikimedia commons, 2011).
Guia per l'aventura:
Aquest és el recull de qüestions que apareixeran al llarg de la recerca. Al final de l'aventura haureu d'entregar al professor totes aquestes qüestions resoltes. Aquest llistat us servirà com a guia per si us perdeu durant la vostra aventura, però per seguir bé la vostra tasca d'assessoria haureu d'anar seguint l'aventura. Encara que moltes qüestions les resoldreu en grup, heu d'escriure cada un de vosaltres les respostes, i no cal que siguin idèntiques. Treballeu junts, però la feina l'entregareu individualment.
1) Diferències de la sala del tron entre avui i el segle III.
2) El papir romà i la resta de suports d'escriptura.
3) Les majúscules i les minúscules.
4) El nom en llatí i català del vostre emperador o emperadriu.
5) Els noms del consell imperial en llatí o un altre idioma de l'època.
6) «La divinitat última que es troba als cels».
7) «Dracs usurpadors que arrasen la nostra estimada pau».
8) «Malvats que amb maleficis fan augmentar els preus dels mercats».
9) «Interès general» i «adversaris els uns dels altres i enemics de tothom».
10) Què li preocupa al monarca?
1) Escriviu una petita reflexió sobre els conflictes entre gentils i humils en primera persona des del punt de vista del conseller que esteu interpretant.
2) Responeu a les preguntes sobre els mots patrici, gentil, humil i plebeu.
3) Apunteu les diferències que trobeu entre les tres caixes de rotlles (viquipèdies) que heu trobat. Almenys una diferència que noteu de cada una.
4) Cerqueu una frase que parli del vostre emperador o emperadriu als apunts de Flavi Vopisc de la seva obra Història Augusta. Recordeu apuntar la referència!
1) Reflexioneu sobre la relació entre el vídeo presentat que representa el relat del conductor del carro i els fets descrits als documents històrics sobre la crisi del segle III.
2) Responeu a les preguntes sobre les sacerdotesses vestals.
3) Valoreu les fotografies presentades sobre les muralles i fortificacions i responeu a les preguntes proposades sobre les defenses.
1) Trieu dues monedes del vostre emperador o emperadriu.
2) Expliqueu com és la moneda físicament. Què creieu que significa?
3) Expliqueu quin dibuix i quin text figura a l'anvers. Què creieu que significa?
4) Expliqueu quin dibuix i quin text figura al revers. Què creieu que significa?
5) Dibuixeu les dues monedes per les dues cares.
1) Descriviu el domini controlat pel vostre emperador o emperadriu, les ciutats i les característiques d'aquest territori.
2) Plantegeu una estratègia per fer-vos amb el control dels mars.
3) Plantegeu una estratègia pel control del territori, sobre les fortificacions, els moviments de l'exèrcit i la mena de tropes que penseu que seria més adequat utilitzar.
4) Responeu a les preguntes plantejades sobre l'heroi llegendari Bel·lerofont i la unitat militar dels catafractes.
5) Plantegeu un pla d'acció per a pagar als soldats i controlar-los.
6) Ideeu una estratègia per a prendre ciutats.
7) Dibuixeu el mapa i anoteu les informacions interessants sobre les que heu reflexionat per a dissenyar-lo. Recordeu seguir els consells presentats, us seran molt útils!
1) Elaboreu un arbre genealògic del vostre emperador o emperadriu.
2) Apunteu el nom sencer del vostre monarca i pregunteu-vos a quines dinasties es vincula i per quina raó a triat aquests noms
3) Escriviu una reflexió com si fossiu l'assessor que interpreteu en què expliqueu el que el nom del vostre monarca us recordaria i amb què relacionarieu aquest nom.
4) Valoreu quins familiars i amics del vostre emperador són perillosos i completeu l'arbre familiar afegint parents polítics. Valoreu els perills que representen els que l'envolten.
5) A quins aliats de la corona convé tenir controlats? A qui convindria nomenar hereu? Quins familiars i aliats convindria casar i amb qui?
6) A quins familiars i propers convindria encarregar tasques importants? Quines?
7) Què considereu que no se sap però que, com a assessors, us convindria saber sobre la família i amics del monarca? Expliqueu quina estratègia seguiríeu.
8) Reflexioneu sobre el cas de la ministra Chacón. Valoreu quines acusacions creieu que les dones de la família imperial del segle III van rebre per part de certs sectors de l'exèrcit i la política.
9) Reflexioneu sobre els rols que adoptaren algunes dones poderoses com a militars, comandants i dirigents durant el segle III.
10) Doneu la vostra opinió sobre el fet que en els períodes històrics de greus crisis les dones prenguessin més protagonisme que en d'altres moments.
11) Reflexionant sobre allò presentat al voltant de Rice, Obama i Clinton, pregunteu-vos les raons per les que durant la Crisi del segle III observem dones i persones de races diverses accedint al poder.
12) Reflexionant sobre el què significa el patriarcat, pregunteu-vos quina mena de pressions dels seus familiars i propers pot rebre el vostre monarca. Com es podria aconseguir que els seus propers i familiars facin el que convé a la corona?
13) Responeu a les preguntes sobre els comentaris que un escrivà fa sobre els militars rossos.
14) Reflexioneu sobre si els militars rossos mereixen la confiança de l'emperador.
15) Reflexioneu sobre si l'Imperi romà d'Occident va caure o es va transformar.
16) Tasca addicional sobre Gal·la Placídia:
16A) Escriviu una reflexió sobre la biografia de Gal·la.
16B) Responeu amb la vostra opinió a les preguntes sobre Honòria.
16C) Realitzeu una petita explicació i entrevista sobre el que heu investigat sobre Gal·la i sobre aquesta activitat en què esteu tractant el segle III. Apunteu les respostes que us contestin els entrevistats.
1) Responeu a les preguntes sobre els suports de bronze i pedra per a les inscripcions romanes.
2) Què heu entès de les dues inscripcions presentades?
3) Per quina raó el monarca parla en plural?
4) Per quina raó la segona inscripció és més llarga que la primera?
5) Responeu a les preguntes sobre els decurions.
6) Apunteu quins són els personatges que participen del diàleg i quins creieu que són els seus interessos.
7) Prepareu una nova inscripció que aclareixi a la gent les dues anteriors.
8) Què sabeu sobre la deessa Cíbele?
9) Pregunteu-vos els motius pels que el santuari de Cíbele de Lugo es convertí en un santuari dedicat a Santa Eulàlia. Reflexioneu sobre com es produí aquets canvi.
10) Responeu a les preguntes sobre la Columna d'Igel.
11) Responeu a les preguntes sobre l'Arc de Dativus Víctor.
12) Dissenyeu un nou monument seguint els consells presentats.
1) Elaboreu un manifest després de llegir i comentar les recomanacions. Seguiu els consells i recordeu que han de constar en el manifest totes les parts assenyalades.
2) Llegiu el vostre manifest a classe amb l'entonació pròpia d'un assessor imperial. Escolteu els manifestos dels vostres companys.
1) Expliqueu com va morir el vostre emperador o emperadriu.
2) Reflexioneu sobre la frase presentada de l'emperadriu Teodora.
3) Individualment, responeu les 20 preguntes d'autoavaluació. Les tres últimes preguntes són les més importants!