El linogravat és una tècnica d'impressió que consisteix a gravar una imatge en una planxa de linòleum amb una gúbia. Aquest material està compost de pols de suro, oli de llinosa, gomes i resines comprimides, disposat sobre un entramat de jute o arpellera, i és molt més tou i homogeni que la fusta.

El britànic Frederick Walton a finals del segle XIX va ser el primer en utilitzar-la. Inicialment va néixer com una tècnica de gravat alternativa a la xilografia o el gravat sobre fusta i posteriorment, per les seves característiques i baix cost, va començar a utilitzar-se per a treballs gràfics.

Al segle XX es va popularitzar com una forma econòmica i accessible de crear impressions amb un acabat artístic i detallat. Picasso que no va deixar mai d'experimentar i innovar a través de diferents mitjans artístics, als anys cinquanta, el va convertir en una de les seves tècniques favorites.